Vivim en un moment que sembla que la lluita feminista ocupa un primer pla en l'actualitat. El 8 de març vinent hi ha convocada en l'àmbit de tot el món, una vaga total feminista. D'aquesta manera, el moviment feminista ha situat no només en els àmbits que ja ocupaven, sinó en el centre del món del treball les desigualtats que existeixen. Es tracta d'una vaga laboral -per denunciar les desigualtats i la bretxa salarial, entre altres reivindicacions (segons l'última Enquesta d'Estructura Salarial de juny de 2017, la bretxa a Catalunya se situa en el 24% del salari mitjà anual; és a dir que en una jornada laboral de 8 hores les dones treballem quasi dues hores sense cobrar-les), però el més nou és que també serà una vaga de cures. Al mateix temps, només als Països Catalans, l'any 2017 es van produir 13 feminicidis oficials i 28 no oficials (Feminicidi és l'assassinat de dones pel fet de ser dones. Es tracta d'assassinats perpetrats per homes i motivats per odi, menyspreu, plaer o sentit de possessió cap a les dones).
I quan es parla d'acabar amb les desigualtats, amb la violència i les agressions masclistes, sempre es mira cap al món educatiu i s'apunta l'educació com a eina imprescindible per aconseguir una societat lliure de sexisme. I és cert. Però hi ha un element que contribueix a generar sexisme i és el llenguatge,
Utilitzar un llenguatge inclusiu, significa que quan parlem o escrivim s'hi troben representats els diversos gèneres. I ha de ser així, no només perquè el llenguatge ha de reflectir la societat que l'utilitza, sinó que també pot ajudar a modificar-la. Així, avui en dia, no podem parlar només en masculí pensant que hi inclou a tothom perquè no és així. Sabem que les dones treballen en tots els camps, però és que a més, si no nomenem les professions en masculí i femení, contribuïm a reproduir estereotips sexistes; un exemple paradigmàtic és quan parlem de metges i infermeres, forners i venedores o de directors i secretàries. El llenguatge configura pensament; quan anomenem només en masculí, no només estem negant la realitat, sinó que neguem a les noies i dones la possibilitat d'imaginar-se en aquella professió.
La llengua té una funció comunicativa; és creada per la societat en cada moment i s'ha d'adaptar a la realitat. Pensem en la quantitat de paraules noves que s'introdueixen en cada nova revisió dels diccionaris i d'altres que queden sense utilitzar. Però malgrat aquest fet, cada any veiem en els mitjans de comunicació campanyes de persones «reconegudes» que s'oposen obertament a l'ús del masculí i femení. Aquestes persones ens presenten una llengua pètria, sense capacitat de canviar, quan sabem que la llengua canvia constantment justament perquè no és un producte de laboratori o de museu sinó que és quelcom utilitzat per la societat i per tant, dinàmica, mal·leable, en transformació constant. Critiquen que llavors el discurs és pesat, que el masculí és el genèric...
La llengua té un alt valor simbòlic i afectiu i ens adonem que el que no s'anomena no existeix. Com diu Eulàlia Lledó, quan es parla de sexe, gènere i gènere lingüístic, no s'està parlant només de llengua. Per això hi ha sectors que oposen tanta resistència o costa tant d'introduir aquests petits canvis en el món educatiu. Estem parlant d'ideologia.
Cadascuna i cadascú de nosaltres, com a ciutadania que volem una societat democràtica i sense discriminació, no podem acceptar les coses com estan. Un primer pas és la mateixa formació, però després cal que siguem agents actius per contribuir a una societat més igualitària. I la llengua i l'ús que en fem és un element central en aquest camí.
Adelina Escandell Grases
Etiquetes de comentaris: Columna Violeta
