Foto: Fira Literal (Flickr)
El passat cap de setmana s'hauria d'haver celebrat la sisena edició de la Fira Literal. Quina és la idea que hi ha al darrere?
La idea de la fira Literal és fer una fira d'idees i llibres radicals, és a dir, donar un espai de visibilitat als llibres, autors i editorials que transmeten una idea de radicalitat. Això no vol dir únicament llibres o autors que parlin de temes polítics, o que només escriguin assaig, sinó tots aquells textos que tenen una voluntat subversiva, transformadora. I el mateix ens serveix per als autors i les editorials que fan aquesta tasca, que si bé ara mateix ja no són tan desconeguts, quan va començar la fira eren projectes bastant desconeguts pel públic general, que creiem que també els ha anat coneixent gràcies a la fira. I per últim, és una ocasió per donar a conèixer i convidar a Barcelona autors radicals d'arreu del món per tal que en puguem gaudir a casa nostra.
La Fira Literal i altres iniciatives posen sobre la taula la realitat que la cultura té un component polític molt important. Les idees establertes pel neoliberalisme ho neguen, mentre vehiculen els seus valors individualistes a través dels seus productes suposadament neutres. Quin paper juga el combat cultural per a la transformació social?
El combat cultural és un dels combats on implicar-se si en algun moment de la vida ens plantegem guanyar alguna cosa. És des de la cultura, entenent-la com un espai de combat i com un espai des d'on establir un marc ideològic des d'on es poden posar els fonaments per aconseguir victòries en un pla ideològic. En realitat és des de l'oci més passiu des d'on s'estableix el marc de pensament a partir del qual ens enfrontem a la vida. Ens és molt fàcil, sovint, indignar-nos davant les notícies per injustícies que després ens semblen entranyables quan les cometen personatges de ficció als qui ens acostem volgudament. I evidentment la ficció és un espai on s'ha de donar màniga ampla, però també és l'espai des d'on proposar utopies a les quals ens volem acostar.
Potser la derrota que va patir l’esquerra els any noranta, a nivell de valors, objectius i alternatives, va portar que durant molt temps s’hagi oblidat el treball cultural des d’un punt de vista transformador?
La derrota que pateix l'esquerra dels noranta deixa culturalment orfe a molta gent. El consum cultural de molta gent des de finals dels vuitanta es queda reduït o bé a una contracultura que viu molt al marge o bé a un mainstream amb uns valors neoliberals amb els quals si bé podem empatitzar, també hem d'assumir que ens minen ideològicament. Ens hem oblidat el treball cultural perquè segurament hi havia altres treballs més urgents, però tot sovint hem deixat que allò urgent passi per davant d'allò important, i potser ens tocaria posar altra vegada al centre no només la vida, sinó allò que ens fa entendre la vida, que és la cultura i el que ens ajuda a mirar la vida en si.
Un dels projectes que s’estan obrint pas des d’aquesta perspectiva és La Carbonera, explica’m què és, qui sou, què persegueix?
La Carbonera és la llibreria cooperativa del Poble-sec, amb la voluntat de construir des del barri i per al barri una comunitat lectora que creixi i que estimi la literatura, els llibres i la cultura. Som un projecte cooperatiu, on les sòcies entenem el treball i el projecte de manera compartida i cooperant, amb voluntat transformadora i fent nostra la idea d’economia social i solidària. Està formada per la Mar, l'Aitor i jo mateixa, que ens repartim la feina en funció de les nostres capacitats i possibilitats. El nostre objectiu és ser un centre cultural de referència al barri, una llibreria de batalla. No només perquè hi som sempre, sinó perquè no deixem de batallar perquè el barri segueixi sent barri.
Les llibreries estan passant un mal moment, no només per la competència deslleial de plataformes com Amazon, sinó també per la crisi del covid19 i el confinament. Com us està afectant a vosaltres? Esteu trobant solucions?
Les llibreries viuen en un mal moment perpetu, quan vam decidir obrir la Carbonera ja sabíem que seria per treballar molt i no fer-nos mai rics. Tot i això, amb la crisi del covid19 al mig dels nostres mesos forts hem patit una mica. Tenim clar, per això, que tenim molta sort. Gran part del projecte de la Carbonera se sosté sobre la base de les nostres sòcies, lectors i lectores que ens avancen mensualment uns diners que es poden gastar en llibres quan venen a la llibreria. Això, que per a les nostres sòcies és només avançar-nos el que després es gastaran a la llibreria per a nosaltres representa assegurar-nos uns ingressos fixes mensualment. Hem aconseguit en els darrers dos anys i mig teixir una xarxa al voltant de la llibreria que no deixa de créixer i que ens ha ajudat molt. Aquesta xarxa és el que ens salva, juntament amb iniciatives com Llibreries Obertes, on Òmnium s'ha implicat per tal que les lectores adquirissin els llibres de Sant Jordi des de casa i que ara estan venint a buscar. Ens estem adaptant a tot això tan de pressa com podem, vaja.
A la teva bio de twitter dius que ets “organitzadora de saraus per vici”. Per quedar-nos amb un bon regust de boca, quines activitats esteu fent les darreres setmanes? Amb l’activitat comunitària, la proximitat i els consells de la llibretera de confiança, Amazon no hi pot competir.
Nosaltres no hem aturat del tot l'activitat ni tan sols els dies de confinament més estricte. La veritat és que per a nosaltres, per a tots tres, la presència a les xarxes és una prioritat des del principi. Quan va començar el confinament vam poder moure la major part del Ruda Fem Fest, el festival de lletres feministes, a youtube, i després d'això hem seguit fent els Clubs de Lectura confinats cada quinze dies, així com els Bookclubs i, des d'aquesta setmana, hem recuperat també els Clubs de Lectura infantils també a través de les xarxes, i estem preparant ja activitats que puguem fer tant a les xarxes com al carrer per quan puguem sortir una mica. Ens encanta organitzar saraus i ens encanta fer-ho al carrer, però aquests dies és molt i molt divertit desvirtualitzar a lectores i lectors que ens han anat seguint i que vénen a comprar "el llibre que ens vas recomanar al directe d'Instagram". No hi ha res que es pugui comparar a la recomanació en persona, però fins on sigui possible intentarem acostar-nos a les lectores encara que sigui a través de la pantalla..
Etiquetes de comentaris: 29demaig, Covid-19, Cultura, Llibres
