El camí del procés revolucionari cubà, en una primera etapa amb un caràcter democràtic popular, agrari i antiimperialista, va estar ple de reptes per a posar en pràctica programes socials, lleis i resolucions que van proporcionar al poble els seus drets essencials i, al seu torn, trencar amb les cadenes del retard burgès neocolonial, imposat pels Estats Units i el servei de governs nacionals de torn. Per a això, perquè havia d'obrir-se camí en un projecte de construcció d'una nova societat, es rescatà en primera instància la Constitució de 1940, la més revolucionària durant l'època neocolonial, la qual es va posar novament en vigor amb el punt Tercer, de l'Acta de Constitució del Govern Revolucionari, el 3 de gener de 1959, fixant amb ella "la norma fonamental estructuradora de l'estat de dret que caracteritzarà el desenvolupament del Govern i de la nació". A més que la mateixa, era una reivindicació del moviment revolucionari cubà, durant la fase de lluita contra la tirania de Batista. Aquesta Constitució es va mantenir vigent fins a la promulgació de la Llei Fonamental, la qual es va adoptar el 7 de febrer de 1959, amb l'objectiu de normativitzar la vida institucional de la Revolució, conservant la major part de l'articulat de la Carta Magna de 1940, però amb la introducció de modificacions que la van adequar a la dinàmica del procés revolucionari.
Però trencar les cadenes del passat va suposar, també, la formació d'una nova cultura popular: la participativa. Per això, durant els següents 17 anys, Cuba va estar en tot una ebullició de revolucions dins de la mateixa Revolució. El procés democràtic cubà no només es reflecteix en el dipòsit d'un vot en les eleccions parcials i generals que s'han portat a terme des del 24 de febrer de 1976, amb la instauració de la Primera Constitució i que, després de recollir els criteris del poble, va ser aprovada pel vot lliure, directe i secret, amb el 97% de la ciutadania cubana que va exercir el sufragi. La nova democràcia que es va plantejar es va assentar al principi fonamental de la participació real de la ciutadania i els processos de consulta van ser una eina que ho va deixar palès.
Fins avui dia, que es viu un procés de reforma total de la Constitució, es pot apreciar que el socialisme cubà s'ha mogut en la constant dinàmica de la seva actualització i participació social en les qüestions essencials que defineixen el futur d'aquesta nació.
En resposta a les reals necessitats de l'actual context polític internacional i socioeconòmic intern del país, i d'acord amb els acords aprovats en el 6è i 7è congrés i la 1a Conferència Nacional del Partit Comunista de Cuba, força dirigent superior de la societat i de l'Estat, es van plantejar la implementació de noves transformacions dirigides a la reconfiguració de l'estructura estatal i econòmica del país.
La Carta Magna cubana de 1976 ja havia patit canvis parcials, el 1978, 1992 i el 2002, adoptats també en consulta directa amb el poble; però en l'actualitat es va prendre en compte la necessitat de dur a terme un procés molt més ampli, amb l'objectiu d'implementar transformacions més profundes: la reforma total de la Constitució vigent i construir un nou instrument que reculli els fonaments de la nació, la nova estructura dels poders i els seus abastos; a més, d'incorporar al text constitucional els continguts de tractats i protocols internacionals que en matèria de drets humans van ser subscrits per Cuba en els últims anys, els quals reforcen la garantia de drets i deures de les ciutadanes i ciutadans dins i fora del país.
En aquesta direcció, els 605 diputats i diputades integrants de l'Assemblea Nacional del Poder Popular van aprovar per unanimitat, el juliol de 2018, el projecte de Reforma Constitucional, el qual es troba subjecte a consulta popular des del 13 d'agost fins al 15 de novembre d'enguany. Els debats i anàlisis s'han dut a terme en centres de treball, escoles, unitats militars i als barris de tot el país, comptant amb una participació activa, compromesa i responsable de tota la societat.
Fins al 2 de novembre d'enguany s'han efectuat 111 mil 872 reunions, on s'han realitzat 1 milió 445.000 289 intervencions, i s'ha comptat amb una participació de 7 milions 370.000 160 persones, per a un 64.2% de la població activa. En les intervencions realitzades en les assemblees, s'han efectuat 659.000 527 propostes, les quals inclouen 560.000 003 modificacions, 27 mil 238 addicions, 38 mil 505 eliminacions i on es van plantejar 33 mil 781 dubtes en diversos temes del seu contingut i abast. Dels 755 paràgrafs que contempla el text de l'avantprojecte constitucional, només 8 no han estat objecte de modificació, addició, eliminació o dubte.
A més de la conformació d'un Equip Nacional de Processament, amb estructures en totes les regions del país i amb la responsabilitat de recopilar i analitzar tots els plantejaments de la població; també el Parlament cubà, al costat del Buró Polític del PCC, va conformar un Grup d'Anàlisi, integrat per 8 membres de la Comissió redactora i 22 experts de diverses branques del Dret, els que tenen l'objectiu d'avaluar les opinions processades per l'Equip Nacional i suggerir a la Comissió redactora quines qüestions s'han d'incorporar al text constitucional.
Aquest procés és un dels més grans moments de la història de la Revolució cubana, no només s'enriqueix amb l'aportació de la consulta popular interna, sinó que marca una fita en obrir les portes a la participació directa de la comunitat cubana resident a l'exterior. Segons va expressar el director d'Assumptes Consulars i Cubans Residents a l'Exterior (DACCRE) de la Cancelleria cubana, Ernesto Soberón, han participat cubanes i cubans residents a 107 països, dels 120 que es té registrat procedents de Cuba.
Sent conscients i crítics, s'ha de reconèixer que això constitueix un fet inèdit en la història de la Revolució, però és la ratificació de la voluntat del govern cubà de comptar amb les veus de totes les cubanes i cubans, és la posada en pràctica de mantenir la política sobirana de continuar enfortint els vincles entre la Revolució i la comunitat cubana a l'exterior: seqüència dels primers passos que va donar el Comandant Fidel Castro Ruz, fa ja 40 anys (1978), encaminats a crear un vincle estret entre el projecte revolucionari socialista cubà i la seva comunitat a l'estranger, de la qual una gran massa de la mateixa desitja seguir aportant el seu gra de sorra en la defensa de la sobirania del país i l'exigència a mantenir respecte per l'autodeterminació de Cuba a traçar un camí propi.
Això demostra que, un cop enriquit el text del projecte de Reforma Constitucional, analitzat i aprovat per l'Assemblea Nacional, el desembre d'aquest any 2018, i sotmès al dictamen final en referèndum mitjançant el vot directe i secret de cada ciutadana i ciutadà del país, la nova Carta Magna serà la fidel expressió de la voluntat sobirana del poble cubà; perquè la democràcia en essència és l'apoderament del poble, la participació directa i real de la ciutadania en les decisions vitals del país.
Gustavo de la Torre
Etiquetes de comentaris: Internacional
