"Hi ha un munt d'espai per a tots a l'espai exterior... Imagino un gran dia en el qual una Nau espacial Soviètica arribarà a la Lluna amb un grup de científics, els quals s'uniran a científics britànics i nord-americans que treballin en els observatoris amb l'esperit de cooperació pacífica i la competència, en comptes de pensar en línies militars."
Yuri Gagarin, heroi de la Unió Soviètica (1934-1968)
Hem començat l'any 2019 mirant al Cosmos. Veiem com ens han arribat imatges de la Sonda New Horizons de la NASA d'un curiós objecte anomenat "Ultima Thule", que es troba més enllà de Plutó al Cinturó de Kuiper. I també ens hem quedat meravellats de l'exitosa missió de la sonda espacial xinesa "Chang'e", i que hi hagi allunitzat amb èxit a la cara oculta de la Lluna. Aquestes fites de la ciència i la tecnologia amb les que hem començat l'any, ens fan rememorar d'altres d'èpoques pretèrites. D'una època, en què l'URSS va liderar la conquesta del cosmos durant més d'una dècada competint directament amb els tot poderosos EUA, en el que es va anomenar "la carrera espacial".
Els soviètics van ser els primers a posar un satèl·lit artificial en òrbita, va succeir el 4 d'octubre de 1957 i aquest va ser el famós "Sputnik". Quatre Mesos més tard ho van fer els Americans amb "l'Explorer". El llançament de l'Sputnik va ser vist amb gran interès per tot el món, ja que era una prova de les capacitats tècniques d'un país que acabava de sortir d'una guerra devastadora.
El 3 de novembre de 1957 l'"Sputnik 2" es va posar en òrbita transportant al primer ésser viu a l'Espai, la gossa "Laika". Una vegada més els Soviètics els hi van passar la mà per la cara als nord-americans.
El 12 d'abril de 1961 la nau "Vostok 1" va entrar en òrbita transportant al primer ésser humà a l'espai. Aquest va ser el Pilot Cosmonauta Soviètic Yuri Gagarin, un home d'origen humil i fill de camperols. Va ser un esdeveniment mundial i Gagarin es va convertir en una celebritat. No va ser fins gairebé un any després (el 20 de febrer de 1963) que els nord-americans van posar un home en òrbita. Aquest va ser l'Astronauta John Glenn i anava a bord de la nau "Friendship 7".
La Cosmonauta Valentina Tereshkova que treballava com a obrera a una fàbrica tèxtil i era paracaigudista aficionada, es va convertir en la primera dona a viatjar a l'espai el 16 de juny de 1963 a bord de la "Vostok 6". Va completar 48 òrbites al voltant de la terra en 3 dies.
El 18 de març de 1965 el cosmonauta soviètic Aleksei Leonov va ser el primer home a realitzar un passeig espacial. Sortint de la "Vostoj 2" va estar durant més de 12 minuts a l'Espai Exterior. El mateix any (l'1 de Març), la sonda soviètica "Venera 3" va impactar (que no aterrar) al Planeta Venus. Es va convertir d'aquesta manera en la primera sonda terrestre en fer contacte amb un altre Planeta.
Molta gent pensa erròniament que els nord-americans van ser els primers a arribar a la Lluna. Però no va ser així, ja que la primera missió (no tripulada) en arribar al Satèl·lit veí i allunitzar amb èxit va ser la sonda espacial "Luna 9" el 3 de febrer de 1966, Convertint-se així, en el primer objecte construït per l'home que es posava suaument en un altre cos celeste. Aquesta Sonda va estar dissenyada per l'enginyer Serguei Koroliov, considerat el Pare de la Cosmonàutica Soviètica.
Els primers aterratges amb èxit a altres planetes també van ser Soviètics. El 1970 la Sonda "Venera 7" ho feia a Venus i un any més tard el 1971, la "Mars 3" ho feia a Mart. Bé, el 1969 els nord-americans van arribar a la Lluna en una missió tripulada. En alguna cosa havien de ser els primers.
El primer "Astromòbil" també va ser soviètic. Aquest va ser el "Lunojod 1" i estava controlat remotament. Va allunitzar el novembre de 1970. El 1973 l'URSS va enviar un altre "Rover" a la Lluna, el "Lunajod 2". Fins al 1997 amb la nord-americana "Mars Pathfinder", cap vehicle a control remot havia sigut posat en un cos extraterrestre.
Una fita en la conquesta del cosmos també molt important, va ser la posada en òrbita de la primera Estació Espacial. Aquesta va ser la Soviètica "Salyut 1" el 23 d'abril de 1971. Els nord-americans no posarien la seva fins al 1973, la "Skylab". Aquestes eren Estacions Espacials Civils, però la primera Estació Espacial Militar també la van posar en òrbita els Soviètics. Aquesta va ser la "Salyut 3" que va entrar en funcionament el 24 de juny de 1974.
El 15 de juny de 1975 va ser una data històrica, ja que va ser la primera missió conjunta URSS/EUA. Va fer el primer acoblament entre dues nacions a l'espai entre les càpsules Soyuz i Apollo, i tancant d'aquesta manera simbòlica la carrera espacial que durava des del 1957 amb unes xifres i unes dates que es decantaven cap al costat Soviètic, ja que van ser pioners en moltes fites de la conquesta del cosmos.
Encara que la "Carrera Espacial" es donava per conclosa després del 1975, l'URSS encara va aconseguir d'altres fites històriques. Com la primera caminada espacial d'una dona el 1984 feta per "Svetlana Yevguenievna" o la posada en òrbita de la "Mir", la primera Estació Espacial permanent el 1986. O el programa i el desenvolupament del transbordador Espacial "Burán", que només va fer un vol el 15 de novembre de 1988 i que el 1993 es va abandonar de forma oficial el projecte per falta de recursos econòmics. I encara als nostres dies continua en funcionament i a ple rendiment, el Cosmòdrom de Baikonur. El més antic i gran del Món.
Totes aquestes fites històriques en l'exploració del cosmos van ser producte de l'esforç i el treball del primer país on va triomfar una revolució socialista al món. La ciència sempre tindrà un deute amb el Programa Espacial Soviètic i amb els seus tècnics i pilots, que van ser formats entre els millors de tot el poble soviètic, determinant d'aquesta manera el major avanç científic i tecnològic des dels temps de la revolució.
José Sánchez
Etiquetes de comentaris: Internacional
