Cal destacar l'aposta per una gestió directa de la sanitat pública, que va en la línia del model 100% públic que defensem els i les comunistes i, també, els moviments socials. Ara bé, s'haurà de derogar la legislació que empara l’externalització, com és la Llei 15/1997 que permet la privatització del sistema i que tant els moviments socials i les comunistes lluitem per a canviar.
També allò referent als copagaments sanitaris és una mesura positiva, encara que s'hauria de tornar, com a mínim, a la situació d'abans de 2012, any en que el PP va introduir els copagaments, és a dir que cal que s'eliminin totalment els copagaments.
A nivell de salut bucodental, és positiu el compromís amb que aquesta estigui a la cartera de serveis de la sanitat pública de forma progressiva, tot i que es fa necessari que al final de la legislatura sigui universal al nostre parer.
En la passada legislatura es reformà la llei que limitava l'accés universal a la salut, llei realitzada pel PP, però no es materialitzà íntegrament perquè mancada el reglament que ho desenvolupés. Ara, a l'acord hi ha el compromís d'aprovar-lo i així garantir el dret humà a rebre una assistència sanitària a totes les persones que viuen i treballen en l'estat, independentment de la seva situació administrativa, es tramitarà com una llei, que derogui definitivament l'RD-Llei 16/2012, i que, juntament amb el reglament que la desenvolupi, garanteixi en tot cas els següents extrems: ciutadania espanyola que resideix fora de l’estat i que no tenen dret a l'assistència sanitària reconegut pels països d'acolliment, o bé aquest dret no és exportable quan es trobin en territori espanyol; així com qualsevol altres canvis necessaris per a garantir l'accés universal a l'atenció sanitària com un dret subjectiu de totes les persones.
L'acord recull increments de recursos destinats al sistema estatal de salut, molt deficitari en relació amb la mitjana europea, per tant de destinar el 7% del PIB en aquesta legislatura. Aquest element és molt important, per així implementar els recursos per a les comunitats autònomes que, com és el cas de Catalunya, tenen un finançament deficient de la sanitat pública.
Quant a la indústria farmacèutica, les mesures que es recollides són insuficients. Es proposa més eficiència i transparència en la fixació de preus, però s'hauria d'anar més lluny com és la creació d'una indústria pública de productes farmacèutics, la implementació de polítiques per a limitar la medicantilizació de la ciutadania, impulsar polítiques per a millorar salut pública en allò laboral, medi ambiental i mental a través de més mitjans per als i les professionals i evitar la sobredosis no necessària.
L’acord aposta per l'atenció primària, diu avançar en la implementació del Marc Estratègic d'Actualització de l'Atenció Primària dissenyat durant l'última legislatura amb el concurs de les comunitats autònomes i les societats mèdiques, científiques i de pacients. El fet que es reconegui la importància de l'atenció primària, d'entrada, és positiu, però sense més professionals i més recursos serà impossible canviar un sistema hospital centrista sobrevalorat i car, per a tornar fer de l'atenció primària eix vertebrador del sistema de salut pública.
Finalment l'acord planteja millores de les condicions del personal sanitari agilitzant el procés per a garantir el compliment del II Acord en matèria de sanitat i impulsant un programa de retorn dels i les professionals que han hagut de sortir a treballar en sistemes sanitaris fora d'Espanya. Aquest tema és central per a millorar les condicions del personal sanitari com és la càrrega de treball, ampliació de les places dels MIR i salarials.
Antonio López
Etiquetes de comentaris: Acord PSOE-UP