Parlo telefònicament amb la meva neta i el meu net. Tenen una edat que els permet entendre bé què passa, fins i tot adonar-se de contradiccions, neguits, incerteses que envolten aquests dies. Em diuen que se’ls fa pesat passar tantes hores tancats a casa. Pis de 60 m2 i quatre persones. Els entenc. Són criatures que necessiten bellugar-se, saltar i córrer. I fa una setmana que no ho poden fer. Però quan penjo el telèfon m’adono que són afortunats. I els escric i explico per què. Tenen una mare que no pateix per tenir feina quan això s’acabi. I un pare que haurà de fer molts ajustaments, perquè és autònom, però que sap que a la llarga surarà.
Mare i pare estan aquests dies per ells, sense angúnia pel què es menjarà, ni per la calefacció ni per la propera mensualitat de la hipoteca. Aprofiten aquests dies per aprendre com va el programa per muntar revistes informàtiques que tenien pendent, jugar a jocs de taula que encara no havien obert després dels Nadals, repassar temes escolars, treure de les capses les diferents construccions, llegir els llibres que els estaven esperant, veure pel·lícules en català…
Però nenes i nens de les mateixes classes segur que no tenen aquesta situació de tranquil·litat. ¿Com han de viure les criatures les situacions en què mare i pare estaven a punt de separar-se i ara queda tot aturat?, ¿o els que el pare maltracta la mare?, ¿com viuen aquelles i aquells que dinaven a l’escola amb la beca menjador i que ara, després d’una setmana, encara no els ha arribat l’ajut promès a casa?, ¿com viuen aquelles i aquells amb pares els papers dels quals no s’havien materialitzat i ara pateixen per si els hi retiraran?, ¿i els que viuen en una habitació tota la família?, ¿i qui rentava plats en un restaurant sense cap contracte i que ara, de cop, s’ha trobat a casa?, ¿i els que treballaven en una petita empresa i que saben que quan s’aixequi el confinament es quedaran sense feina?, ¿i qui viu en un pis ple d’humitats? I… segur que tothom podria afegir molts exemples.
A aquestes dones i homes, a més de l’angoixa per la salut, se’ls afegeixen moltes altres incerteses. I conviure 24 hores amb les criatures, que tenen un sisè sentit per captar quan els adults al cap hi tenen preocupacions i neguits, ha de ser molt difícil. Titànic!!!
El #JoEmQuedoaCasa és una bona frase, però les conseqüències, molt diferents segons la teva situació.
Per això, com deia al començament, en aquest tema la classe importa molt.
I cal que quan puguem tornar a l’escola, no només el professorat tingui present que cada criatura arriba d’aquests dies amb unes motxilles diferents. Cal també que el sistema, en el seu conjunt, deixi enrere proclames buides embolicades de banderes i pensi en mesures concretes, ja no dic per esborrar els efectes del confinament, sinó, com a mínim, per minimitzar-los.
Adelina Escandell
Mestre jubilada, militant de Comunistes de Catalunya i Senadora d’ERC-Sobiranistes
