David Moreno
A l’estiu de 1920 es va realitzar el primer intent d’unió entre l'esport soviètic i les organitzacions esportives obreres de diferents països d’Europa, que eren en aquells moments organitzacions auxiliars dels partits socialistes. (Gounot, 2002). En el context de celebració del II congrés de la IC -Moscou, 23 de juliol – 7 d’agost de 1920- l’Exèrcit roig marxava sobre Varsòvia. Nikolai Podvoiski va proposar, de manera no oficial, a alguns delegats crear: “Una organización mundial de gimnasia y del deporte obrero, con el propósito de dar a conocer las experiencias del proletariado ruso en toso los países y de formar, con la ayuda de dichas experiencias, una reserva suficiente de combatientes revolucionarios para las luchas decisivas” (Gounot, 2002: 281).
Però aquesta primera proposta no va reeixir. Les principals raons perquè aquest projecte no es pogués dur a terme eren la manca de relació entre els participants de la trobada amb el moviment esportiu obrer europeu i perquè el model pràcticament paramilitar no tenia gaire acceptació en un moviment obrer de tradició pacifista (Gounot, 2002a).
De fet, la fundació de la IRS es va dur a terme sense la participació directa de la IC. La iniciativa va venir, novament, de la mà de Podvoiski, que es va reunir de manera informal amb altres membres soviètics i internacionals interessats en aquest tema i que es trobaven en motiu del tercer congrés de la Internacional Comunista, el segon de la Internacional Juvenil Comunista i el primer de la Internacional Sindical Roja (Gounot, 2001).
Finalment i amb la participació de 13 persones de 8 països diferents, es va fundar la Unió Internacional d'Organismes Rojos de la Cultura Física o Internacional Roja de l'Esport (IRS) (Gounot, 2002a; Riordan, 2002).
La tasca principal en aquesta etapa inicial era definir i dirigir l'activitat dels comunistes a l’interior de les organitzacions esportives obreres internacionals de caràcter “reformista”, en la perspectiva de transformar-les en organitzacions revolucionàries i ajudar a exportar la revolució socialista, especialment als països més industrialitzats que eren assenyalats pels dirigents bolxevics com els següents països que havien d'organitzar la revolució socialista, ja que Rússia per si mateixa no podria vèncer en un món completament capitalista (Wheeler, 1978). Per tant, en un primer moment, la IRS actuava com una oficina de propaganda de la Internacional Comunista. Paral·lelament, va rebutjar tot contacte amb les federacions esportives oficials (Gounot, 2002a).
La vida interna de la IRS
Pel que fa al funcionament regular de la IRS, Gounot destaca una doble realitat que serà una constant al llarg de l'existència de la IRS. Per una part, les direccions de les diverses federacions nacionals, constituïdes de manera majoritària per militants comunistes, participaven en els congressos internacionals on el que es discutia principalment era la manera d'aplicar la política de la IC. Paral·lelament, els clubs i la majoria d'afiliats a la IRS no formaven part dels partits comunistes, la influència de les directrius polítiques a la pràctica era molt petita i participaven dins el moviment principalment per a la pràctica de l'esport. Al llarg de la seva existència, els dirigents de la IRS van constatar la seva incapacitat per persuadir políticament a la totalitat dels membres de les diferents seccions nacionals del RSI. La diferència entre el programa polític aprovat als organismes superiors i el funcionament diari era notable (Gounot 2001).
Després dels primers mesos de certa desorganització, la Internacional Juvenil Comunista es va fer càrrec de la direcció de la RSI. Al tercer congrés de la IJC de l'any 1922 planteja la importància de l'esport dins la política comunista i especialment en la política comunista juvenil, ja que forma part de les activitats d'oci de la jove classe obrera (Gounot, 2001). A nivell intern, malgrat la delegació de la RSI en la IJC, sempre serà la IC qui tingui el control sobre la política obrera esportiva comunista, mitjançant t el Consell Superior de Cultura Física (CSCF), depenent del Comitè Executiu del Partit Comunista de Rússia, creat l'any 1923 amb la missió de coordinar les activitats esportives per totes les organitzacions a través dels òrgans locals. El Consell, estava format per representants de tots els comissariats del govern, del partit comunista, de la joventut comunista i del dels sindicats (Gounot, 2002a).
Les relacions internacionals i la IRS
En aquesta primera etapa, els enfrontaments esportius fora de l’URSS es limitaven als partits de futbol -on l’URSS era una potència- amb els equips obrers. Les primeres competicions oficials de futbol no es van disputar fins a l'any 1922 a Rússia, a conseqüència de les grans mancances econòmiques que patia el país. Aquell mateix any, també es va disputar el primer partit internacional amb la Federació Esportiva Obrera de Finlàndia, adherida a la ISL (Gounot, 2002a)
Però, al mateix temps, la necessitat de relacionar-se amb els països veïns, el desig de competir contra els millors equips i l'anàlisi soviètic en el que caracteritzava el paper progressista de les burgesies nacionals en països com Turquia o Pèrsia va ampliar els contactes esportius de mica en mica. La participació soviètica internacional -amb els equips no obreres- més enllà del futbol va tenir lloc a finals dels anys 20, per exemple en els escacs, sota el discurs oficial que defensava aquestes participacions com una via de propaganda de la causa socialista (Riordan, 2002).
Els primers anys de relació amb el moviment esportiu obrer socialdemòcrata
La relació entre la IRS i la Internacional Esportiva de Lucerna (ISL, el moviment esportiu obrer socialdemòcrata) van ser hostils des dels inicis. La IRS denunciava com a reformista a la ISL i aquesta prohibia als seus membres participar en partits contra els organismes soviètics (Riordan, 2002). Després dels fracassos revolucionaris europeus posteriors a 1917, la política soviètica va variar i va cercar millorar les relacions amb el moviment socialdemòcrata. L'any 1925 la IRS va plantejar un apropament a la ISL. A partir de llavors, es van començar a autoritzar oficialment els enfrontaments entre les respectives seccions, que va ser especialment intensa en el moviment obrer esportiu alemany (Gounot, 2002a). També van tenir lloc negociacions entre la IRS i la ISL per tal de permetre la participació de les seccions pro-comunistes a l'olimpíada de Frankfurt (1925), organitzada per la ISL (Gounot, 1994).
Però aquesta situació va variar poc després. Malgrat que la ISL era de marcada tendència socialdemòcrata, no va ser fins a 1927, després del seu congrés de Helsingfors, quan va manifestar oficialment la seva afinitat a la Internacional Socialista Obrera. L'any 1928 va canviar de nom pel de Internacional Esportiva Obrera Socialista (ISOS) i va prohibir als seus membres participar en l'espartaquiada de 1928 així com, a partir de l'any 1929, que les seves seccions mantinguessin qualsevol relació amb les seccions de la IRS (Gounot, 2002a). Aquest canvi coincidia amb el viratge comunista de 1928 on els socialistes eren caracteritzats com un perill per al moviment obrer (Hayek, 1984).
A partir del VI congrés de la Internacional Comunista (1928), es va produir un canvi d'orientació tàctica dins el moviment comunista internacional. Un element important dels acords d'aquest congrés i del posterior X ple de l'executiu de la IC va ser la caracterització dels partits socialdemòcrates com a col·laboradors de la burgesia i l'imperialisme i per tant com a enemics a combatre per part dels comunistes (Hayek, 1984). A nivell esportiu aquest canvi va tenir com a principals conseqüències l'escissió en diverses seccions nacionals de la ISL a Alemanya, Suïssa, Gran Bretanya i Finlàndia i que passarien a formar part de la IRS. En aquests anys també prenen força les visites a l’URSS per part d'esportistes obrers de la IRS (Gounot, 2002a).
Gounot, A. (1994). Sport réformiste ou sport révolutionnaire? les débuts des Internationales sportives ouvrières. A: Arnaud, P. (dir.), Les origines du sport ouvrier en Europe. (pp.219-245). Paris: L'Harmattan.
Gounot, A. (2001). Sport or Political Organization? Structures and Characteristics of the Red Sport International, 1921-1937. Journal of Sport History, Vol. 28 (1), pp. 23-39.
Gounot, A. (2002a). Entre exigencias revolucionarias y necesidades diplomáticas: las relaciones del deporte soviético con el deporte obrero y el deporte burgués en Europa (1920-1937). A: González, T. (ed.), Sport y autoritarismos: la utilización del deporte por el comunismo y el fascismo. (pp. 281-310). Madrid: Alianza Editorial.
Háyek, M. (1984). Historia de la Tercera Internacional. La política del frente único (1921-1935). Barcelona: Crítica.
Riordan, J. (2002). La política exterior deportiva de la Unión Soviética durante el período de entreguerras (1917-1941). A: González, T. (ed.), Sport y autoritarismos: la utilización del deporte por el comunismo y el fascismo. (pp. 103-122). Madrid: Alianza Editorial.
