Pere Fernández
En les darreres dècades, el discurs ha estat un objecte d’estudi d’atenció creixent, des de la lingüística, les ciències socials i el conjunt de la ciència.
Aquest interès és fruit del reconeixement creixent que en la societat actual, dominada per la informació i la comunicació, hi ha gran interrelació entre els discursos i les construccions socials, polítiques i psicològiques dels subjectes socials.
En la recerca universitària, podem trobar la informació d’un model matemàtic explicatiu dels sistemes de creences.
Un equip d’investigadors format per sociòlegs, matemàtics i informàtics han elaborat un model matemàtic que analitza les dinàmiques dels sistemes de creences. El model desenvolupat en aquest estudi descriu les relacions entre el sistema de creences d’una persona i les influències interpersonals, alhora que explica com s’arriba al consens i què succeeix quan canvien les creences subjacents.
La desinformació i els falsos rumors (“bulos”): estratègia del discurs i acció comunicativa de l’extrema dreta.
Vivim de fa temps davant una estratègia comunicativa de l’extrema dreta, pensada per a una influència i penetració popular fàcil i immediata, basada les fakes news / la post veritat (difusió massiva i reiterada de fals rumors “bulos”), amb un discurs de contingut simplista i amb una forma expressiva barroera, prepotent, insultant i amenaçant.
I sovint, expressem una preocupació: les forces socials i polítiques d’esquerres, pel contrari, fem una anàlisi, discurs i missatge comunicatiu, que creiem necessàriament complexa.
Cal afegir una alerta: els ressorts de les fake news i la seva dinàmica, no només inclou contingut comunicatiu, sinó velocitat de transmissió del missatge: viralització versus verificació.
I tot seguit, comparant les desiguals armes discursives i comunicatives en combat, expressem una pregunta: en el camp de la batalla cultural, juguem en camp contrari, amb tàctica de joc defensiva i incapaç de ser guanyadora ?
Covid19: “EXTREMA DRETA, DESINFORMACIÓ EXTREMA”
Radiografiem les estratègies de desinformació adoptades per l’extrema dreta durant la pandèmia del coronavirus que han aconseguit posar el seu discurs ideològic a la primera plana”
En aquest article, publicat el 8 de juny, a www.ladirecta.cat, d’ Albert Alexandre descriu “L’extrema dreta espanyola ha aprofitat la pandèmia del coronavirus per col·lapsar el debat públic amb el seu relat ideològic. Amb la població confinada a casa seva, consumint notícies per internet de forma compulsiva, Vox i el seu entorn mediàtic estan lliurant una guerra informativa en la qual van un pas per davant de la resta. Ja fa temps que van aprendre com utilitzar les noves tecnologies de la comunicació en benefici propi i ho fan millor que ningú”
Moció de censura fatxa: llums, càmera, (“bulos” en) accióLa darrera onada feminista, la migració, la corrupció a l’Estat espanyol, la independència de Catalunya, Veneçuela o la por a ideologies de tall comunista són alguns dels temes que Vox ha tret a passejar relacionant-los amb la pandèmia del coronavirus https://t.co/ZxrXukf6us
— Directa (@La_Directa) June 8, 2020
Només a la sessió parlamentaria de la #MocionCensuraFascista, “La redacción de infoLibre ha logrado identificar 24 bulos, proferidos por el diputado Ignacio Garriga y el presidente del partido y candidato de la moción, Santiago Abascal”.
Es desglosen en 9 fakes news relacionades amb la pandemia de covid-19, 3 sobre economia i els altres 12 sobre els temes meanstring de l’extrema dreta (“ideologia de gènere”, “invasió migratòria”, “seguritarisme” , “tot és ETA” i “separatisme colpista”). Una informació que val la pena llegir, la trobareu aquí.
Informació i Desinformació són poder i negoci.
La informació és poder. Això explica tant els silencis mediàtics com els sorolls informatius, l’enfocament de la informació, a qui donen veu els mitjans, quina informació prioritzen, quina obvien i com determinades informacions poden contribuir a criminalitzar col·lectius.
Abastant un camp més ampli que les fake news (la informació falsa), que inclou l'elaboració d’ informació manipulada, la fabricació massiva de comptes automàtiques (bots), vídeos modificats, publicitat encoberta i dirigida... , la desinformació també ho és, de poder.
Al passat mes de juny, la plataforma Xenet, va presentar l’Informe “#FakeYou: Fake news y desinformación” , al qual s’ assegura que cal molts diners per poder generar una campanya de desinformació que tingui veritable impacte. En aquest sentit, el col·lectiu assenyala que «entre els primers als quals se'ls pot anomenar 'productors de desinformació' (...) es troben governs, institucions i partits polítics -en algunes ocasions com a productors de desinformació; en d'altres, com a inversors perquè un altre actor la crei i la viralitzi.
La desinformació és poder i cal poder per a que la desinformació generi impacte. No cal obviar les grans inversions de macro corporacions empresarials en el negoci de la desinformació.
Recuperem memòria molt recent. Aquest estiu, hem viscut la campanya desinformativa de les ocupacions, en la que confluïen interessos empresarials en l’habitatge (grans tenidors, en gran part fons d’inversió voltors), grans empreses de seguretat, grans grups empresarials de comunicació, grans despatxos d’advocacia i l’extrema dreta política.
Un negocio detrás de horas de TV con los okupas, ¿quién es la dueña de Prosegur? https://t.co/fM6161F699
— La Última Hora Noticias! (@LaUltima_Hora) September 6, 2020
Campanya desinformativa ha estat tot un negoci. “El miedo a los okupas relanza el negocio de las alarmas en segundas residencias” (infomació d’ @invertia 23/07/20).Un negocio detrás de horas de TV con los okupas, ¿quién es la dueña de Prosegur? https://t.co/fM6161F699
— La Última Hora Noticias! (@LaUltima_Hora) September 6, 2020
I l’ Estat ? La nova operació, a Catalunya, de la Guardia Civil, aquest dimecres 28 d’octubre, recorda molt a muntatges policials precedents, com les detencions del 20-S de l’any passat.
Si analitzem l’historial d’operacions policials fantasmes, de les clavegueres de l’ Estat, veurem que sempre combina la repressió amb la intoxicació informativa.
Resulta molt útil tornar a escoltar la intervenció d’ en David Fernàndez, “ Les grans operacions policials "fake" , el 25/09/2019, al Raco de Pensar dels matins de Catalunya Radio.
Ara més que mai, la memòria. Un repàs d'@HiginiaRoig al #RacódePensar del @maticatradio de les grans operacions policials 'fake' https://t.co/Wd2ry8kwYh
— Gemma Garcia (@gemma_g_fabrega) September 26, 2019
Desigualtat social i desigual vulnerabilitat davant “bulos” i desinformació
El 2 de juliol, Albert Alexandre, escribia , per al suplement Apuntes de Clase, de www.lamarea.com , l’article “Bulos y desinformación, una cuestión también de clase”
En el debate de la desinformación es vital poner el foco en quién produce noticias engañosas, pero es igualmente importante saber a quién afectan. Se cierra el círculo y te das cuenta que hay quien gana mucho y quien, como siempre, pierde. https://t.co/eJVRUzr2KB
— Albert Alexandre (@AlbertAlexan) July 2, 2020
“.....el grupo INECO señala que la clase social es un hecho diferencial en el efecto de la desinformación. Tener unos ingresos per cápita menores, una mayor dificultad para llegar a fin de mes y pertenecer a una clase social con menor capacidad adquisitiva y estilo de vida más austero determinan nuestra credulidad, indica el estudio”
“Una idea similar es esgrimida por la periodista especializada en tecnología, Marta Peirano, en su libro El enemigo conoce el sistema. “La desinformación afecta más a las clases trabajadoras, pero no siempre -o no solo- por culpa de la educación”, explica, aún considerando la educación como un elemento clave pese a que numerosos estudios demuestran lo contrario. “Hay un elemento fundamental que los estudios sociológicos olvidan: millones de personas acceden a internet a través de las redes sociales porque no pueden pagar una tarifa de datos” “
Extrema crisi, extrema desigualtat, extrema vulnerabilitat i l’extrema dreta
En el seu video-blog setmanal i al seu article “Lo que queda de la moción. Vox sale noqueado pero no olvidemos cual es su apuesta: 21 negro”, Enric Juliana escriu i diu:
“Vox se ha equivocado, pero no olvidemos cual es su apuesta: 21 negro.Un año 2021 catastrófico en el que las ayudas europeas resulten insuficientes para detener la degradación económica y social del país. Un 21 negro que lo ponga todo en cuestión” (ENRIC JULIANA 24/10/2020 La Vanguardia)
Ho hem dit al II Congrés del Partit, a la Resolució contra el feixisme i el racisme:
2. Comunistes de Catalunya, alertem que l’ enduriment de la crisi social, és un terreny abonat per la penetració de l’extrema dreta. En conseqüència, reclamem l’activació immediata de polítiques públiques potents per garantir els drets socials efectius, i cridem a enfortir i fer créixer les xarxes comunitaris i de suport mutu i el conjunt dels moviments populars de defensa dels drets socials, individuals i col·lectius, civils, polítics, democràtics i nacionals.
I ho ha dit Iñigo Errejon al debat de la #MocionCensuraFascista, “para derrotar el odio hay que hacer justicia social”
Al gobierno: la moción habrá sido derrotada, pero para derrotar el odio hay que hacer justicia social. pic.twitter.com/ein6HQqPkq
— Íñigo Errejón (@ierrejon) October 22, 2020
“VOX no sólo es un peligro porque arrastre a las derechas: es un peligro si nos pone a la defensiva y hace que perdamos la iniciativa. La moción de hoy va a ser derrotada. Pero, con esto no basta. En la calle, el clima social se está pudriendo. Se generaliza la desesperación, la incertidumbre y el descreimiento. La forma de frenarles no es sólo contestando aquí: es acabando con la desigualdad y la intranquilidad de los hogares más humildes. Los reaccionarios sólo crecen en las sociedades rotas y con miedo”
El cas particular: “el bulo” de “la paguita”
La transparència i el rigor en l'ús de les dades poden confrontar les calúmnies de les xarxes socials i la propaganda política i que ataquen l'estat de benestar
El “bulo de la paguita” , l'ús pervers de les xarxes socials per criminalitzar els ajuts i programes socials i la despesa social, engreixant lar aquest tipus de creences sobre el frau dels programes d'ajuda son un autèntic missil al caire social de la democràcia.Hoy en @nadaesgratis: la transparencia y el rigor en el uso de los datos pueden confrontar las calumnias de las redes sociales y la propaganda política y que atacan el estado del bienestar https://t.co/gSsIto9dGc
— Anxo Sánchez (@anxosan) October 21, 2020
De ben segur donaria resultats qualitatius ben semblants, si repliquéssim ara i aquí, una enquesta realitzada pel Trades Union Congress (TUC) en 2012, que mostrava que, de mitjana, el públic britànic creia que el 27% del pressupost d'ajuts socials britànics es reclamava de manera fraudulenta, mentre que als estudis del propi govern britànic, la pròpia xifra resultant era del 0,7%.
El discurs d’administració pública ineficaç i ineficient, de polítics ineptes i corruptes i de frau en l’obtenció d’ ajuts públics i transferències socials, legitima el frau i es reforça (i és cerca la legitimació de) la ideologia neoliberal de desarmament fiscal de l’ Estat.
Les polítiques econòmiques i socials de l’extrema dreta estan en plena sintonia amb la dreta (neoliberal del capitalisme) popular, que te uns valors ideològics força inserits en “el sentit comú”. Recordem les simpaties envers la famosa frase "El dinero, donde mejor está, es en el bolsillo del contribuyente", Manuel Pizarro dixit.
Per a desmuntar “el bulo de la paguita”, com altres desinformacions, cal dades.
Dades i avaluació de les polítiques públiques. De cada programa associat a cada política.
Al costat d’ un imprescindible rearmament fiscal de l’Estat, una garantia de suficiència de despesa social i un sector públic potent amb gestió democràtica, social, ètica, transparent, eficaç , eficient i avaluable i verificable son les armes davant les quals l’extrema dreta tindrà garantida perdre totes les batalles.
Experiències i aportacions per a combatre la desinformació:
- La Xarxa Barcelona Anti Rumors, un treball conjunt entre l’Ajuntament de Barcelona i entitats de la ciutat, amb comissions de treball (comunicació i molts altres) i fons documental molt ben el·laborat.
- La tasca comunicativa d’un munt d’entitats i organitzacions de la Unitat (UCFR-Unitat Contra El Feixisme i el Racisme).
- La tasca comunicativa d’entitats culturals, cíviques i socials catalanes en defensa dels drets humans, la democràcia, els drets i les lliberats.
- La tasca de periodisme crític de mitjans independents.
- La tasca de mitjans especifics en el desenmascarament d’ informacions falses, com maldita.es.
- La tasca de https://www.media.cat/ observatori crític dels mitjans. Que justament, aquest dimarts 27 octubre, anunciaven que a l’ Anuari 2020, les pàgines centrals aniran destinades a un Dossier monogràfic, “Perquè hem de debatre sobre com informem de l'extrema dreta”. “En aquest cas, sobre com es cobreix des dels mitjans de comunicació la informació relacionada amb la ultradreta. Fa anys que l’extrema dreta pren embranzida arreu del món, a casa nostra amb VOX com a vaixell insígnia, però també amb partits com el Front Nacional de Catalunya. A l'Anuari, volem reflexionar sobre quines estratègies poden seguir els mitjans i els periodistes per abordar i informar adequadament sobre aquesta qüestió sense blanquejar el feixisme ni donar-li publicitat”
Avui és el dia!!!
— Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans (@MediacatCat) October 27, 2020
Comença un nou @verkamiCAT per fer realitat l’#Anuari2020 de @MediacatCat! Un projecte que aplica la #VacunaPeriodisme contra el circ de declaracions, dades i efectisme. Et sumes a la cura? 👉 https://t.co/IBLRsqoSFu pic.twitter.com/COEdqdU1kE
Etiquetes de comentaris: 20 novembre, Antifeixisme, Nova Extrema Dreta
