Juan José Hinojo
“Tant de bo visquis temps interessants” diuen que diu una antiga frase xinesa, per desgràcia, com tantes coses en aquesta vida, és un mite. No hi ha cap registre real que això sigui una frase de l’antiga Xina, en absolut. Malgrat això, està clar que ens hi ha toca viure temps interessants, i uns temps en les quals a la incertesa en l'àmbit polític i social ens porta a haver de tenir especial cura amb la informació que tenim i comprovar totes les vegades que sigui necessari si aquesta és veritat o no. Malgrat que la situació és molt complexa, en els darrers quatre anys ha tingut un personatge rondinant: Donald Trump.
Quan Donald Trump va entrar a les primàries republicanes semblava una missió impossible, aquest personatge, poc conegut a Europa, semblava un acudit o alguna mena de campanya publicitària. Trump no era cap gran multimilionari o geni dels negocis, no era un magnat amb importants empreses i actius, més aviat era una socialité amb una sucosa herència del seu pare -el qual sí que va ser un geni dels negocis- que s’ha dedicat a sortir a la televisió, fer anuncis, ser portada a revistes i vendre les exclusives de la seva boda. Una persona molt més propera al Comte Lequio que a Amancio Ortega.
Malgrat això, Trump va guanyar, però com? Ningú no se’l va prendre seriosament. Els tres candidats moderats republicans varen aconseguir aproximadament dos terços dels vots, Trump va guanyar sense tenir una majoria clara i real. El cas es va repetir a les eleccions de novembre, amb un candidat que ningú no es prenia seriosament, el que va portar a una baixa participació i a una victòria al col·legi electoral que no es va correspondre amb el vot popular. Malgrat tot, aquestes dues victòries pel mínim marge varen servir perquè Trump es fes amb el lideratge del poderós aparell republicà, amb menys crítiques del que s’esperava i en quatre anys ha aconseguir portar a primera línia política moviments marginals, d’ultradreta i conspiranoics.
Malgrat que la tendència ja existia amb la preeminència de partits com el Reagrupament Nacional a França o la Presidència de Rodrigo Duterte a les Filipines, està clar que Trump ha sigut un enorme catalitzador. La ultradreta ha crescut, s’ha consolidat i ha passat a la primera línia política. Han sigut quatre anys de fortalesa. Malgrat això, una cosa que ha caracteritzat a Trump ha sigut la nul·la habilitat política, la polarització de la societat americana i la incapacitat d’atraure una gran majoria i el caos en l'àmbit internacional. Aquestes coses li estaven costant, sobretot, el suport necessari entre el funcionariat, l’exèrcit i l’alta burgesia.
Finalment, a la derrota del Trump aquest passat novembre va ser prou important, perdent estats històricament vermells com Arizona o Geòrgia i recuperant el cinturó d’òxid del mig oest americà, però no tot acaba aquí. Entre la ineptitud política, la temeritat i un clar menyspreu a la constitució i els costums polítics de la República dels EUA, Trump no només ha rebutjat reconèixer la seva derrota sinó que el dia 6 de gener va animar els seus simpatitzants a assaltar el capitoli. Això va ser especialment irònic tenint en compte que ell, com a president dels EUA, és el responsable de la seguretat dels edificis federals i el comandant de la Guàrdia Nacional de Washington DC.
Òbviament, Trump no va activar cap mena d’alerta contra els manifestants que es varen obrir pas davant d’una policia del capitoli poc armada i equipada, que va acabar recorrent al foc real per impedir que una manifestant filofeixista entrés on es refugiaven els legisladors i el vicepresident. La imatge va ser penosa, a més de la policia donant-se cops de puny contra els manifestants, també va haver-hi imatges vergonyoses de membres de les forces de l’ordre fent-se fotos amb els ultradretans o portant gorres de MAGA. Aquests agents estan suspesos de la seva feina i estan sent investigats.
Com passa molt sovint a política, ara la reacció està sent la contrària i davant l'amenaça de la “million militia march” una manifestació de milícies filofeixistes el 20 de gener a Washington DC, es planegen desplegar 30.000 tropes de la Guàrdia Nacional a DC. Però això no és tot, ara ja ha passat per la cambra baixa un procés d'impeachment contra Trump que ha d’anar al senat, amb un Mitch McConell (líder republicà) que no se sap encara quina posició prendrà. La situació és molt complexa i es podria tractar del primer president a la història inhabilitat per a la funció pública en un judici al Senat.
Ara mateix no sembla que la situació es pugui escalar més, les milícies filofeixistes són una colla d’aficionats que no tenen cap oportunitat contra les forces repressives dels EUA. Però aquesta situació ens planteja moltes preguntes pel futur. Podran els republicans presentar un candidat igual de radical, però políticament hàbil? Seran Biden i Harris capaços de fer front a un país dividit. Els reptes són molts, la situació econòmica d’una enorme complexitat i el país està dividit. Aquesta aliança social contra Trump no sabem com és de forta i tot deprendrà de quines posicions agafin els poders fàctics en enfront de la nova administració.
Etiquetes de comentaris: 15 desembre, Estats Units d'Amèrica
