Fidel Lora
De mi no marxa. Estarà sempre amb mi, sempre ho ha estat. El conec des que vaig néixer. És part de la meva infància, de la meva joventut i de tota la meva vida.
Era el meu veí, vaig jugar amb els seus fills, menjava a casa seva i el veia marxar tots els matins cap a la fusteria amb la seva vespa, aparcada sempre a sota de casa. Aguantava estoicament les gamberrades que el seu fill i jo fèiem als veïns. Vaig veure, com al costat del meu pare, al costat del Canario, del Molina i molts altres, van organitzar i van fundar l'Associació de Veïns del barri.
Sempre seriós, militant comunista, rebel dins i fora. Amb ell vaig aprendre una cosa important i que per a mi el caracteritzava, escoltava sempre als altres. Mai va perdre les ganes d'aprendre i lluitar. Poques persones tenen la resistència i la capacitat de lluita d’en Navarro. El vaig veure lluitar en la seva vida quotidiana i resistir a embats importants de la vida.
Per a mi un exemple, una gran persona. Sincerament, mai retornarem el que aquesta generació de comunistes va fer per nosaltres. Només podem respectar, recordar i fer-los el millor regal que es mereixen: construir el partit comunista del segle XXI. Així que cadascun a la seva tasca, a treballar. Això és el que va fer el meu veí, el meu amic, la meva família, el meu camarada NAVARRO.
Etiquetes de comentaris: Memòria Històrica, Obituari
