Rosario Cunillera
Juan Navarro va néixer fa 92 anys, un 6 de gener, en una família treballadora d'Águilas. Des de sempre va haver de lluitar contra les dificultats, la guerra, la fam, la separació familiar per l'exili del pare. El juny de 1944 arriba a Barcelona i amb 17 anys descobreix la seva vocació reivindicativa en una vaga que no va fer (per seguir el consell de la seva mare ), un fet que li serveix per a decidir que mai més actuarà d'aquesta manera. Entra a la CNT, però no li convenç el "desordre". En ser triat enllaç sindical en el sindicat vertical contacta amb el PSUC, a través d'Ángel Rozas i Luis Romero, i s'afilia el 1957.
El 1964 és detingut per primera vegada sortint de casa amb un paquet de propaganda de CCOO sense massa problema. La segona vegada, el 1968, ja no va ser tan senzilla. En l'interrogatori, el Juan va saber conservar la seva dignitat en aquells moments durs, on la solitud a les sales i la presència de la policia només podia ser afrontada des de les conviccions en la lluita per un món millor.
El Juan, com a fundador, va assistir a l'assemblea clandestina que Comissions Obreres va celebrar a l'església de Sant Medir el 1976, i va continuar treballant activament a CCOO mentre la seva salut ho va permetre.
El 2011 s'incorpora als Iaioflautes i és quan tinc l'honor de conèixer-lo, connectant immediatament sense saber que érem del mateix partit, era un destacat membre dels 'iaios' assistint a les assemblees amb una lucidesa envejable i en les manifestacions en cadira de rodes.
El Juan, com tants milers de dones i d'homes que van arriscar les seves vides en temps difícils, representa aquesta persona d'acer que ha mantingut el camí de la lluita per la justícia social, siguin quines siguin les circumstàncies.
Aquests últims anys vaig tenir l'honor de compartir moltes xerrades amb ell en el seu piset i aprendre del seu exemple. Marxen els camarades, però seguirem el seu exemple de lluita per a un món millor.
Fins a sempre camarada.
Etiquetes de comentaris: Memòria Històrica, Obituari
