realitat

20D: 7 gràfics per entendre els resultats de les eleccions

Els resultats de les eleccions del 20D al Senat i al Congrés dels Diputats marquen el final d'un cicle electoral que durant el 2015 ha redibuixat el mapa polític. Aquests 7 gràfics ajuden a entendre el resultat de les eleccions i les seves implicacions.

1.- Un parlament de difícil majoria

El procés per formar una majoria de govern serà difícil i la legislatura es preveu inestable. Existeix una majoria de la dreta en escons però seria necessària una coalició entre PP, C's i Democràcia i Llibertat, el projecte de refundació de Convergència, per assegurar la majoria absoluta. Aquest pacte sembla impossible per la interferència del Procés Sobiranista i els posicionaments enfrontats en matèria nacional que mantenen els partits obertament neoliberals. Totes les altres possibles combinacions presenten les seves contradiccions importants. Un pacte d'estat a l'estil alemany entre PP i PSOE sí garantiria l'estabilitat però suposaria l'enfonsament definitiu d'un PSOE que ja viu una profunda crisi. Un pacte entre les forces d'esquerra trobaria el bloqueig inevitable dels partits neoliberals en qüestions econòmiques i toparia amb el paper del PSOE com a partit sostenidor del règim davant la voluntat de ruptura de la resta de forces progressistes.

2.- En vots, l'esquerra guanya



En números totals, l'esquerra ha guanyat les eleccions al Congrés dels Diputats. La suma de vots a candidatures autoproclamades d'esquerres és superior a l'obtinguda pels partits de dreta. PP i PSOE segueixen sent els partits més votats però el bipartidisme mostra símptomes d'un enfonsament definitiu, amb el creixement de Podemos i les candidatures de confluència, que se situen com a tercera força. Ciutadans es consolida com a quarta força però molt per darrere de les seves expectatives inicials. IU resisteix el context difícil amb dos diputats per Madrid, després d'una gran campanya d'Alberto Garzón. El Congrés esdevé més plural i es veu abocat a una major discussió entre forces.

3.- Lluny del principi "una persona un vot"



El sistema electoral espanyol segueix sent la causa de profundes deficiències en el sistema de representació. La combinació del sistema majoritari i la divisió electoral per províncies són responsables en combinació de greus anomalies. Les més perjudicades són les forces d'esquerra, especialment IU-Unidad Popular, que en lloc dels 13 diputats que obtindria en un sistema d'"una persona un vot" es queda amb només 2 diputats. El sistema també perjudica En Comú Podem, Podemos, Bildu i a C'S, mentre que afavoreix a PP, PSOE i PNV principalment.

4.- El Senat es manté monocolor



A diferència del Congrés dels Diputats, en el Senat es manté la tònica bipartidista o, més aviat, monocolor, amb una victòria rotunda del PP amb 124 senadors/es enfront dels 47 del PSOE. Ciutadans no obté cap senador. Cal destacar la irrupció al Senat d'En Comú Podem amb 3 senadors/es per Barcelona i 1 per Tarragona i la caiguda del PSC.

5.- L'esquerra rupturista creix, la socialdemocràcia cau



L'esquerra avança significativament en aquestes eleccions i ho fa principalment amb nou votants i amb un nou equilibri intern. Els nous moviments de confluència aconsegueixen engrescar votants abstencionistes que porten el gruix de les forces progressistes a un màxim històric. Així mateix, s'imposa una tendència a la baixa dels partits socialdemòcrates i una tendència al creixement de les propostes unitàries de l'esquerra rupturista com En Marea, En Comú Podem, Compromís-Podem o el mateix Podemos que aconsegueixen uns excel·lents resultats.

6.- La dreta, en crisi, intenta renovar-se



La dreta està en crisi: perd vots i es divideix. La major caiguda en vots és la del PP, seguida de la de CIU, que proporcionalment és molt més forta. Els vots de la dreta descontenta són recollits només parcialment per Ciudadanos que puja però molt per sota de les enquestes. La campanya mediàtica en favor del recanvi del règim sembla haver fracassat.

7.- Evolució del vot a Catalunya



Es confirma la tendència a l'alça de l'espai històric de l'Entesa, amb un creixement molt important des de les municipals de maig, En Comú Podem se situa com a primera força política catalana al Congrés, amb un grup propi. Es consolida el nou espai de confluència llargament teoritzat pels i les comunistes. Així mateix, es posa de manifest el resultat poc representatiu de les eleccions plebiscitàries del setembre i la manca de suport a Artur Mas i Convergència en el lideratge del Procés Sobiranista.

Els resultats d'ahir obren la porta a una legislatura de lluites i d'aliances, un període obert, on tot és possible i tot està per fer.

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya