La transformació de la classe treballadora és un tema central del debat polític del darrer mig segle. Aquesta transformació és inqüestionable però fins a quin punt és substancial? En altres paraules: està canviant tant la Classe Treballadora? Està desapareixent? Des de l'òptica liberal i revisionista, la classe treballadora estaria desapareixent amb la progressiva evolució del treball manual fabril i la seva substitució per treball altament qualificat, de tipus intel·lectual. En altres paraules: la classe treballadora desapareixeria per la mateixa evolució del capitalisme tecnològic i donaria pas a una nova classe mitjana majoritàriament ocupada en professions liberals. Davant la inexistència de la classe treballadora, quin sentit tindria parlar de lluita de classes?
Tanmateix, aquesta apreciació és completament falsa. Per començar, perquè ignora que l'activitat industrial no està minvant sinó que senzillament s'està desplaçant, deslocalitzant, dels centres econòmics a la perifèria, en un procés de globalització de l'economia. D'altra banda, perquè estableix una sobre dimensió del Sector Serveis, un sector difícilment classificable com d'activitat preferentment intel·lectual. També, perquè obvia que la mecanització del treball intel·lectual i la precarització del mercat laboral suposen a la pràctica una proletarització d'aquelles professions suposadament liberals i d'aquelles formes de treball suposadament intel·lectuals. Aquests tres processos, sobre dimensió del Sector Serveis, mecanització del treball intel·lectual i precarització del treball, són claus per a comprendre la involució en les condicions de vida de la classe treballadora.
Parlem de sobre dimensió del Sector Serveis perquè major part del que entenem per Tercer Sector el configuren empreses i administracions públiques que desenvolupen tasques derivades i complementàries de l'activitat del Sector Agrícola i el Sector Industrial: logística, empaquetament, distribució, serveis administratius i jurídics, relació amb usuaris, proveïdors i clients, comunicació, publicitat... Així mateix, es tendeix a englobar en el Sector Serveis els sectors de la Construcció, o el Transport, on el treball majoritari és de tipus manual o més proper al sector industrial en allò que afecta el control de maquinària pesant.
Parlem de mecanització del treball intel·lectual per a descriure el resultat d'un procés d'implantació de la computació en tota la cadena productiva. Un procés que està comportant una segona revolució industrial en molts aspectes, amb la substitució del treball humà de tipus intel·lectual pel treball realitzat per computadores. Gràcies a la computació, allò que abans podíem considerar una professió liberal esdevé cada vegada més un treball mecànic molt especialitzat, que requereix una formació específica, però que no exigeix d'un gran esforç intel·lectual. En la majoria d'ocasions, allò que anomenem treball intel·lectual es limita a l'alimentació manual de dades a un sistema informàtic, tasca que no difereix tant de l'alimentació manual de materials a maquinària industrial. Hem passat de peons de fàbrica a peons d'oficina. Al mateix temps, ha influït en aquest procés la segmentació i complexitat de la cadena productiva: la producció ja no es realitza a través de grans empreses que controlen totes les fases de producció. Aquesta tendència a l'externalització i especialització de les empreses ha arribat al punt que la majoria de marques de consum són en realitat grans holdings financers i especulatius que comercialitzen mercaderies realitzades per un gran nombre d'altres empreses especialitzades que realitzen de manera aïllada i independent les diferents fases de la producció, assemblatge, distribució, venda i promoció dels productes.
Parlem de precarització del treball perquè la imposició de l'eventualitat, l'externalització, l'estancament dels salaris i la consolidació de l'atur estructural estan comportant un retorn a les condicions contractuals de principis del segle XX. Aquesta precarització implica menor estabilitat laboral, major competència en l'accés al lloc de treball, salaris més baixos, impossibilitat de realitzar una carrera professional, pitjors condicions en els llocs de treball, major pressió i control sobre les plantilles, menor cobertura social en cas de malaltia o incapacitat, horaris més amplis i intensificació de les tasques. Els plantejaments neoliberals sobre la desaparició de la classe treballadora es realitzen en un context de proletarització de la mal anomenada classe mitjana.
La transformació de la classe treballadora respon doncs, més a la percepció ideològica d'ella mateixa que a una modificació de la seva essència com a classe productiva. La fragmentació de la classe és conseqüència d'una fragmentació dels processos productius. La classe treballadora no es percep com a classe productora, no perquè hagi deixat de ser productora, sinó perquè ha deixat de comprendre la funció de la seva tasca en la cadena de producció i perquè és assetjada de manera constant pel discurs neoliberal dels mass mèdia. No és per tant que hagi desaparegut o s'hagi empetitit la classe treballadora, sinó que s'ha afeblit la consciència de classe.
Vivim el període de major hegemonia de la ideologia liberal i de major extensió del poder del capital financer. Una hegemonia que cal entendre posant l'atenció en la importantíssima inversió que la classe capitalista ha portat a terme en l'àmbit dels mitjans de comunicació de masses en els darrers 50 anys. L'hegemonia del pensament liberal de la burgesia només ha estat possible per l'afebliment del pensament socialista de la classe treballadora. Aquest afebliment ha permès la impregnació de la classe treballadora de conceptes ideològics segons la seva interpretació liberal. L'admissió de les definicions burgeses de conceptes com democràcia, ciutadania, dictadura, revolució o justícia han pervertit els mateixos fonaments del discurs revolucionari des de la seva base i han fet aflorar contradiccions internes entre la teoria i la praxi de les organitzacions. És en aquest context que cal entendre l'actual crisi de les organitzacions tradicionals de la classe treballadora: sindicats, partits polítics, moviment veïnal, ...
És, per tant, en l'àmbit purament ideològic neoliberal on neix, creix i es desenvolupa el miratge d'una ciutadania majoritària de classe mitjana dedicada al treball intel·lectual. Mentrestant, la realitat camina en sentit oposat: l'agreujament de la crisi comporta polarització social i intensificació de les desigualtats de classe. La classe treballadora existeix, però desproveïda d'una ideologia i amb desconfiança de les estructures orgàniques, involuciona a marxes forçades cap a fórmules d'organització pre-tradeunionistes. La dissolució de la consciència de classe i la manca d'una organització revolucionària, ha creat una situació paradoxal: tot allò que els nous discursos polítics progressistes oposen al capitalisme actual són propostes ideològiques del socialisme utòpic o del liberalisme primitiu, que no recullen l'experiència de lluita socialista del moviment obrer. En renunciar a l'única alternativa capaç d'oposar-se a la ideologia liberal, s'acaba combatent en defensa d'un liberalisme teòric benintencionat, encara lluny de qualsevol aspiració socialista.
Malgrat tot, aquest retrocés, aquest retorn ideològic als orígens, no ha de ser entés com una derrota permanent sinó com una fase necessària del procés de reorganització i de redefinició d'estratègies de la classe treballadora. En la mesura que es tensen les contradiccions de classe i s'esvaeix la possibilitat d'un nou pacte social com el que va suposar el pacte de postguerra, es presenta més obertament la necessitat d'una estratègia revolucionària de confrontació de classe. És necessari, però, que l'estratègia revolucionària de la classe treballadora sigui capaç de mantenir-se activa a l'interior del moviments polítics i socials on participa, de manera responsable i amb ple sentit de l'oportunitat, per tal que pugui passar a l'avantguarda arribat el moment.
En definitiva, el treball es transforma, l'explotació continua, la classe treballadora evoluciona però segueix existint, i, en conseqüència, les organitzacions es transformen, però la lluita de classes continua.
PA
Etiquetes de comentaris: El treball es transforma, Internacional
