realitat

7 conseqüències dels atemptats de París (que ja estan succeint)

Els criminals atacs contra la població perpetrats durant la matinada del 13 al 14 de novembre a diversos indrets molt concorreguts de París han causat la mort de 128 persones fins al moment i han deixat més de 325 víctimes. Aquests atemptats injustificables estan lluny encara de ser aclarits correctament però les seves conseqüències ja es deixen notar i són tant o més preocupants.

1.- Campanya bèl·lica

Com a conseqüència dels brutals atacs terroristes a França, s'ha accelerat la gran màquina propagandística dels mitjans de masses i s'ha posat en marxa una campanya bèl·lica. La desinformació i la ignorància, les mentides que s'han explicat sobre la República Àrab de Síria i sobre l'origen de l'Estat islàmic, han preparat el terreny per a l'acceptació de la campanya que s'està desplegant en aquests moments.

La intensificació de la propaganda sobrepassarà els límits habituals per assolir nivells de veritable rentat de cervell. S'ocultarà el paper que han tingut els EUA, la UE, i l'Estat Francès en especial, així com l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, en el finançament dels grups paramilitars que són responsables d'aquestes accions criminals. Es realitzaran acusacions inversemblants, s'establiran argumentacions absolutament contràries al sentit comú, tot amb l'objectiu de justificar la guerra.

2.- Estat policial

Com a conseqüència dels crims succeïts a França, s'ha despertat un estat policial, un estat de control sistemàtic de la població. Un estat d'excepció militaritzat, un estat excepcional on tota vulneració de drets està justificada per l'amenaça terrorista.

Es restringirà el lliure moviment de les persones, tant a través de les fronteres, com a l'interior dels estats. S'aixecaran controls en el transport i les comunicacions. S'imposarà l'ús de càmeres de vigilància fins a convertir-les en omnipresents. Es multiplicarà la presència policial als carrers. Augmentarà el nombre de detencions arbitràries. Creixerà la impunitat policial.

3.- Camps de concentració

En aquests moments el nombre de persones que cerquen refugi ja supera els de la Segona Guerra Mundial. Aquesta xifra no deixarà de créixer en els mesos vinents. Com a conseqüència de la barbàrie que ha colpejat França, es negarà el refugi als milers de persones que escapen de la guerra de l'Orient Mitjà i s'obriran nous camps de concentració.

Milers de persones seran entregades a una mort lenta i miserable, condemnades a malviure sense futur, sense llibertat i sense esperança. Milers d'infants quedaran desprotegits, milers de dones quedaran indefenses, vulnerables davant les xarxes de tràfic de persones. Milers de persones moriran de malalties comunes, de desnutrició i manca d'atenció social.

4.- Neofeixisme

L'extrema dreta creix a la major part d'Europa. Gràcies a la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat criminal, les classes populars s'han empobrit i precaritzat. En aquesta situació de malestar social s'assenten les bases de tot feixisme. Amb el pretext dels crims de París, l'Extrema Dreta arribarà al poder.

Un cop al poder, impulsarà una reforma de les institucions europees per a imposar als estats que la conformen un major poder central. S'impulsarà la persecució política, la prohibició de les ideologies radicals, la il·legalització dels partits comunistes i revolucionaris, com a Ucraïna. Seran aprovats tractats internacionals que arrabassaran la sobirania a les nacions, com el TTIP i el TISA. S'impulsaran nous tractats que sotmetran la Unió Europea al projecte militar atlàntic.

5.- Pauperització

La crisi econòmica ha acabat amb l'Estat del Benestar, ha permès la imposició d'una dictadura neoliberal reaccionària. Els rics són cada dia més rics, els pobres som cada dia més pobres. Les mal anomenades classes mitjanes desapareixen. S'eixampla l'abisme que separa les minories riques i propietàries de la gran majoria pobra i desposseïda. Amb el pretext dels crims de París, aquest procés d'involució s'accelerarà.

L'empobriment de la societat vindrà de la mà de quatre elements: el creixement de l'atur, el creixement de la precarietat laboral, l'afebliment dels serveis públics i l'encariment dels productes de primera necessitat. L'atur i el treball de mala qualitat consolidaran àmplies capes de pobresa i això comportarà un augment de la conflictivitat social. Aquesta conflictivitat no podrà ser atenuada per la incapacitat dels serveis socials, de salut i d'educació pública, que han estat afeblits per les polítiques salvatges d'austeritat. Ben al contrari, l'especulació financera amb els aliments, els combustibles i les matèries primeres comportarà un augment de preus per als productes més bàsics.

6.- Guerra

Amb el pretext dels actes criminals succeïts a París, França i la coalició atlàntica han intensificat els seus bombardejos sobre les posicions de l'Estat Islàmic a Síria. La Guerra ja fa tems que ha penetrat a Europa per Ucraïna, on la UE ha donat suport a un govern neonazi, confrontant-se amb Rússia i actuant contra els seus propis interessos comercials en benefici d'una estratègia de xoc de blocs. El govern neonazi ucraïnès, encara que pugui semblar paradoxal, és un estret col·laborador de l'Estat Islàmic, amb qui configura l'avantguarda desestabilitzadora de l'Imperialisme.

La guerra s'estendrà des de Síria i Ucraïna, cap a l'orient i cap a l'occident. A l'est perquè l'imperialisme desitja els recursos naturals de l'Àsia. A l'oest, perquè és necessari que Europa pateixi els efectes de la destrucció de primera mà per a aconseguir que aquesta s'impliqui completament en l'estratègia bèl·lica que promouen nord-americans, britànics i sionistes.

7.- Unitat Popular

Com a conseqüència dels atemptats criminals succeïts a París, la sortida sistèmica al col·lapse de l'economia especulativa i la crisi de les institucions liberals es revela com una estratègia d'agudització dels conflictes colonials, nacionals i religiosos per a encobrir l'agreujament d'una ofensiva de classe. La història sembla repetir-se i, igual que davant la crisi econòmica dels anys 30 del segle XX, el capitalisme sembla avui més disposat a la involució democràtica i a l'expansió militar que a l'aprofundiment democràtic i a la redistribució equitativa de la riquesa. En aquest context, cal entendre l'ascens d'ideologies reaccionàries, com el gihadisme o el neofeixisme, que actuen com avantguardes dels interessos del capital, que estan proveïdes d'un gran poder destructiu i que tenen per objectiu la inhabilitació de qualsevol alternativa social i democràtica.

Davant d'aquesta realitat cada cop més evident, lentament va creixent i imposant-se la necessitat d'una aliança social i democràtica, d'un front d'Unitat Popular, que sigui capaç de constituir-se com un mur de contenció contra les forces reaccionàries. Un front de defensa de la justícia social i els principis democràtics que ha d'aplegar les organitzacions progressistes i revolucionàries de la Classe Treballadora i del conjunt de Classes Populars que són la immensa majoria de la ciutadania. Un front per la solidaritat internacionalista contra l'Imperialisme, contra la barbàrie, contra el neofeixisme i contra el gihadisme. Un front per la pau i per la democràcia, que només reeixirà si també és un front per la construcció del socialisme.

PA

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya