Aquests anys de mobilització i politització han anat fonamentant un ampli moviment popular per la ruptura democràtica. El desafiament que tenim al davant és generar els instruments polítics que permetin que s'expressi políticament, per a trencar amb els límits del règim del 78 i contestar el domini polític d'una petita minoria sobre els interessos de la immensa majoria de la ciutadania, per a retornar la veu a la majoria i alterar la correlació de forces en favor de les classes populars. Les elits han detectat amb neguit aquesta possibilitat de canvi polític substancial i han pres les seves mesures: 1) de transformisme polític per mantenir el poder, 2) d'apadrinament i promoció de nous projectes polítics. Objectiu: conservar el poder i construir un tallafoc polític per evitar l'accés de les classes populars al control de les institucions. Per això, han engegat operacions de transformisme, d'instrumentalització d'anhels democràtics i rupturistes per mantenir un cert control sobre la situació (com la configuració de Junts Pel Sí). Operacions d'apuntalament com el patronatge del partit taronja: Ciutadans, que combina idees de regeneració del règim amb posicions reaccionàries (contra la plurinacionalitat de l'estat), anticatalanistes i orientacions polítiques prooligàrquiques.
Les forces per la ruptura, per contra, no hem estat capaces d'estar a l'altura dels reptes. L'actitud conservadora de les velles organitzacions de l'esquerra social i política no van servir per a vehicular la indignació. Les organitzacions es van veure desbordades per un moviment democràtic i popular que va fer eclosió el 15M i, tampoc llavors, no van ser capaces de contribuir satisfactòriament a crear instruments polítics d'expressió d'aquesta majoria social. El cicle electoral de 2014-2015 que començava amb les eleccions de maig de 2014 han suposat la creació de noves formacions, la irrupció amb força de la Nova Política. El desenvolupament d'iniciatives com Procés Constituent i PODEM, entre d'altres, dóna testimoni d'aquesta efervescència.
Van ser les eleccions municipals del 24M del 2015 quan la configuració de candidatures de confluència, assenyaladament a Barcelona, van aconseguir generar instruments d'unitat popular amb capacitat d'ocupar les institucions. Només aquesta combinació pot permetre mantenir oberta l'esperança i la finestra de canvi, per no conduir les expectatives i lluites ciutadanes i populars dels darrers anys a la decepció i la derrota. Les hegemonies i els tacticismes d'uns i les motxilles d'uns altres, no poden ser fre per podar per endavant el principal: aspirar a guanyar i donar sortida política a les necessitats i les il·lusions populars, per començar a canviar la vida.
La intenció de Barcelona En Comú d'apostar per una candidatura catalana d'unitat a les eleccions generals del 20D és un impuls molt important. És una oportunitat per recuperar la transversalitat, superar el tallafoc de Ciutadans, la divisió social identitària i el travestisme de les elits. Tant de bo, aquest projecte fos possible arreu de l'estat i tant de bo arribi a bon port on s'està plantejant. Ens hi juguem molt. Per la Ruptura Democràtica, per obrir un Procés Constituent, per una República Catalana en el marc d'un Estat Plurinacional.
Etiquetes de comentaris: Editorial
