El 27 de setembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i no són eleccions qualssevol. Són unes eleccions en les quals s'ha de concretar tota la mobilització i formació d'una majoria social, d'una majoria ciutadana convençuda que l'única manera de sortir d'aquesta crisi de règim és eixamplant les fronteres de la democràcia. Perquè una democràcia no és digna de tal nom sense garantir les bases de l'existència material dels seus ciutadans. Són unes eleccions que han de venir a sumar-se i confirmar, o a restar i frenar, l'onada de canvi que vam veure a les eleccions municipals on Barcelona, Badalona Madrid, València, Santiago, La Corunya, El Ferrol... van escollir el canvi. Unes eleccions que han de venir a sumar-se o restar sobre l'impuls democràtic per una altra Europa que batega a Grècia, a Portugal... Unes eleccions claus per mantenir oberta l'oportunitat d'una ruptura democràtica amb el que representa aquest règim del Regne d'Espanya i la Unió Europea.
Junts Pel Sí, l'artefacte electoral d'Artur Mas i Convergència, ha aconseguit subordinar el moviment sobiranista, reconduint l'element rupturista amb el règim, una crida social per més democràcia, cap a convertir-se en un dels seus puntals. La gestió política d'aquesta ànsia de llibertat democràtica serà dels mateixos que han manat des de fa dècades i que han estat part del règim. Són els que han aplicat les polítiques d'austeritat, han retallat i privatitzat la salut i l'educació, són els qui van reprimir les mobilitzacions socials, són els implicats en les trames de corrupció. Saben perfectament on volen -si poden- portar tot aquest moviment: cap a una reforma lampedusiana i controlada per les elits. Això sí, la posada en escena és molt espectacular.
D'altra banda, retroalimentant aquesta candidatura, ens trobem a PP, PSC-PSOE i Ciutadans, que es neguen a reconèixer el dret dels catalans i les catalanes a decidir el nostre futur, que ens neguen inclús com a nació, i que volen apuntalar el règim amb canvis cosmètics mínims. Al govern de l'estat no li és suficient insultar i negar els catalans i les catalanes, sinó que es dedica a amenaçar i a fer pronunciar-se líders mundials d'altres països. L'assetjament i l'amenaça l'únic que provoquen és rebuig i corroboren el relat de Mas, en un joc perfecte de retroalimentació entre projectes oligàrquics disfressats de nacionalisme. Objectiu: dividir la majoria social que està per la ruptura democràtica i per acabar de facto amb qualsevol canvi que no estigui conduit i controlat per les elits. És un joc perillós i irresponsable.
Davant aquest difícil panorama, hi ha una opció que aposta per mantenir i reforçar socialment i políticament la majoria del canvi, la majoria popular que rebutja i que aposta per una solució democràtica a la crisi social, política i econòmica en què estem immersos. És la candidatura Catalunya Sí Que Es Pot. Només un vot massiu a aquesta opció que aposta per una aliança democràtica de tots aquells que creuen que Catalunya té dreta a decidir el seu futur com a poble i que és necessari acabar amb les retallades en salut, educació i altres serveis públics, que cal democratitzar la societat, l'economia i la política i acabar amb l'actual règim d'Espanya i la Unió Europea, de submissió a l'oligarquia financera i als seus servents, els polítics de l'establishment.
Etiquetes de comentaris: Editorial
