realitat

4 anys i mig de guerra a Síria

Després de 4 anys i mig des de l’inici de la guerra a Síria, l’onada dels refugiats a Europa –gran part d’ells provinents d’aquest país àrab- ha tornat a captar l’atenció dels mitjans de comunicació sobre el que succeeix en aquell país.

Queda molt lluny el record de les protestes a la ciutat de Daraa –Sud de Síria- i d’allò que es va anomenar “Primavera Àrab” a principis del 2011. Actualment, les forces més reaccionàries dins de l’islamisme són les que dirigeixen la lluita contra el govern de Bashar Al-Assad i les que controlen més territori i recursos econòmics.

Després de la caiguda, dels dos dictadors “laics” Muammar Gaddafi i Saddam Hussein, gràcies a la intervenció estrangera encapçalada pels EUA, només resta en el poder Al-Assad i el partit Baas. L’integrisme islàmic ha anat eixamplant la seva influència. Lluny queden els anys del “socialisme àrab” al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient.

Durant l’any 2015, al nord de Síria, els kurds han aconseguit –gràcies a l’ajuda militar nord-americana- guanyar gran quantitat de territori que havien perdut a mans del DAESH i fins i tot amenaçar la ciutat d'al-Raqqa, principal ciutat siriana sota control gihadista.

La zona central i oriental de Síria està sota control del DAESH, exceptuant posicions com Deir ez-Zor on les tropes governamentals resisteixen una vegada i una altra a les ofensives dels extremistes. A la franja occidental del país, els darrers mesos d’operacions militars han modificat de manera important la correlació de forces. Al sud, amb l’ajuda d'Hezbollah, les forces opositores –especialment la filial d’Al Qaeda a Síria, Front Al Nusra- van patir importants derrotes a la frontera amb el Líban. Al nord però, una coalició islamista encapçalada per Al Nusra va conquerir la província d'Idlib el mes de març. Aquesta va ser la derrota militar més dura per a les tropes sirianes que no han pogut recuperar el terreny perdut. [1]

En definitiva, el govern d'Al-Assad controla amb dificultat menys d’un terç del país. A hores d’ara, sembla impossible que Síria recuperi la seva unitat política i geogràfica anterior a 2011.

Per primer cop, de manera oberta, els EUA anticipen atacs contra les tropes governamentals [2]. Així mateix, durant aquests dies, la presència militar russa s’està incrementant amb l’arribada de més “consellers” militars i equipament de diferent tipus. Putin no descarta una intervenció militar russa “directe” per combatre el terrorisme a Síria. [3]

Tot sembla indicar que la guerra a Síria (que enfronta també a Rússia i Iran a favor d’Al Assad, i als EUA, Turquia, Aràbia Saudita i Qatar –principalment- contra el govern sirià) guanyarà en intensitat en els propers mesos. De nou com a Ucraïna, els EUA impulsen una ofensiva –a més de l’econòmica- contra una zona d’influència russa i on el president Putin pot no ser capaç d’evitar una derrota, potser no total però si parcial, que debilitaria la correlació de forces internacionals a favor dels EUA i els seus aliats.

Finalment, ens hauríem de preguntar quina ha estat la posició de les forces progressistes i democràtiques internacionals i especialment de les forces comunistes a Europa. Les múltiples contradiccions que tenen lloc en un conflicte com aquest han afavorit una paràlisi que té molt poc a veure amb la capacitat de mobilització de l’any 2002-2003 davant l’agressió a Iraq. Però en cap cas poden justificar la manca de resposta per part d’aquestes organitzacions. En la majoria dels casos, la guerra a Síria i la intervenció estrangera s’han vist com a part d’un conflicte molt llunyà, complex, i on s’han repartit pràcticament a parts iguals el rebuig i condemna del gihadisme i del règim de Bashar Al-Assad. Un resultat que no només condemna a la inoperància sinó que té poc o res a veure amb una posició anti imperialista, en contra de la intervenció estrangera i en favor de la sobirania, la pau i la democràcia.

[1] http://internacional.elpais.com/internacional/2015/04/26/actualidad/1430000384_029156.html
[2] http://internacional.elpais.com/internacional/2015/08/03/actualidad/1438558393_354906.html
[3] http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/russia/11845635/Vladimir-Putin-confirms-Russian-military-involvement-in-Syrias-civil-war.html

Mapa actiu de la guerra a Siria: https://en.wikipedia.org/wiki/Template:Syrian_Civil_War_detailed_map

David M.

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*