Aquest estiu està essent un infern a Europa, però no només perquè els observatoris meteorològics hagin registrat les temperatures més altes de les darreres dècades. L'estiu ha estat un infern, abrusador i assassí, per a diversos milions de persones víctimes de conflictes econòmics, polítics i bèl·lics. L'exemple més mediàtic i esfereïdor d'aquest estiu infernal ha estat la mort per asfixia i calor a l'interior d'un camió de 71 persones (4 d'elles nens), presumiblement refugiats sirians que intentaven entrar a Europa clandestinament. Tanmateix, l'infern no s'ha acabat aquí. Les notícies han obviat que els governs europeus són responsables d'aquestes morts. Aquest crim terrible, explotat pels mitjans amb la mateixa superficialitat i frivolitat de sempre, és només la punta d'iceberg d'una tragèdia major: Europa viu l'allau més gran des refugiats de la història.
Segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, el 2014 les xifres de desplaçats forçosos van superar les de la Segona Guerra Mundial. Uns 59.900.000 de persones van abandonar les seves llars per culpa de «conflictes i persecucions».
Cal precisar que Europa, o millor dit la Unió Europea, és un actor principal en les guerres que han causat aquesta situació. Les ànsies neocolonials dels poders econòmics d'Alemanya, de França i de Turquia, sotmeses als interessos i les estratègies dels líders de Wall Street i la City, han portat a la UE a embrutar-se fins el coll en la guerra.
La UE ja s'ha desfet de les seves màscares, dels Drets Humans i de l'Himne a l'Alegría de Beethoven, s'ha destapat com un engranatge secundari de l'imperi dels casinos i les guerres televisades. És còmplice en la desestabilització de l'Orient Mitjà, part en la guerra de Síria, ambigu aliat de l'Estat Islàmic, protector del règim feixista ucraïnés que ha portat la guerra a les portes d'Europa.
La mateixa UE, coresponsable d'aquestes guerres, és la que nega asil als milers de refugiats que reclamen assitència, incomplint obscenament els tractats internacionals, mentre l'extrema dreta creix alimentant-se del desastre.
La mateixa UE, que ha afavorit la desregulació dels mercats i que és coresponsable directe de les polítiques que han portat a la crisi, és la que ha salvat a la banca privada, amb els impostos dels milions de persones treballadores.
La mateixa UE, que ha afavorit la desindustrialització i la desestructuració dels teixits econòmics nacionals, és la que ha negat els drets socials a les persones aturades i ha imposat les polítiques d'austeritat i l'abaratiment dels acomiadaments.
La mateixa UE, que ha portat a Grècia a la misèria i li ha negat la condonació d'un deute il·legítim i corrupte, és la que no ha dubtat en condonar el deute milionari del govern neonazi ucraïnés i oferir-li avantatjoses condicions comercials.
Europa camina en mans de la UE cap a l'infern de la misèria, la repressió i la guerra. Al mateix temps, i el cas de Grècia així ho ha demostrat, no hi ha possibilitat d'existència per als estats al marge del sistema econòmic internacional.
És per això imprescindible i urgent per a a Classe Treballadora, dotar-nos d'una estratègia política d'àmbit europeu i d'una estratègia d'aliances d'àmbit internacional. Només des de la superació dels marcs de lluita nacionals serà possible aturar l'ofensiva imperialista del capital.
L'experiència recent a l'Amèrica Llatina hauria de recordar als pobles d'Europa que la solidaritat i la cooperació internacionalista de la Classe Treballadora són l'única possibilitat de contenció de l'Imperialisme i de salvaguarda de la sobirania.
PA
Etiquetes de comentaris: Europa, Internacional
