Continua el crim de Lesa Humanitat que el capitalisme i la UE estan perpetrant contra desenes de milers de persones forçades a migrar, generant una terrible hecatombe, davant la qual no podem quedar-nos callats, i davant la qual no podem cometre l'obscenitat d'adoptar com a certes les teories fal·laces que busquen donar la culpa del drama a unes suposades "màfies". Tirar-li la culpa a les suposades "màfies de migrants" és buscar encobrir els veritables responsables. El Capitalisme és el responsable d'aquesta tragèdia: els que es lucren de la suor aliena i del saqueig del planeta. Les transnacionals inflen les seves fortunes sobre la base de la tortura dels pobles: fan viable el saqueig mitjançant guerres imperialistes i paramilitarisme. 85 multimilionaris posseeixen una riquesa igual a la riquesa compartida per la meitat de la població del planeta; 3.570 milions de persones que sobreviuen explotades en clots, havent de menjar dels abocadors, havent de vendre els seus òrgans o la seva sang, havent de prostituir-se des de la infància, o havent d'enfrontar-se a èxodes terribles, la culminació no serà una altra que la mort per ofegament o l'ofegament en vida, havent de patir explotació extrema a l'Europa-Fortalesa, en cas de sobreviure al viatge.
1. Una hecatombe descomunal: una crisi de refugiats del saqueig capitalista i les guerres imperialistes
Són milers les persones que van perdre la vida a la Mediterrània en el que va de l'any 2015, en el seu intent d'arribar a Europa: en concret trenta vegades més en comparació amb el mateix període de l'any passat. L'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha xifrat en 137.000 el nombre de migrants que han arribat en els sis primers mesos de l'any 2015 a les costes europees, després de creuar la Mediterrània. El 2014, Itàlia va rescatar a no menys de 170.000 persones; un augment del 277 per cent respecte a 2013. "Una gran majoria dels milers de persones que van fer el perillós viatge per mar en els sis primers mesos de 2015 fugien de la guerra, el conflicte o la persecució. Això converteix la crisi a la Mediterrània en una crisi de refugiats", ha expressat ACNUR en el seu últim informe. "Els encreuaments augmenten significativament en el segon semestre de l'any, durant els mesos d'estiu; s'espera que segueixin augmentant". Unes 90 mil persones van creuar a Europa entre l'1 de juliol i el 30 de setembre 2014, i almenys 2.200 van perdre la vida.
A les víctimes "censades" cal sumar-li els desapareguts, aquells cadàvers que no són trobats. I a les víctimes de l'èxode per saqueig que moren a la Mediterrània, cal sumar-li els milers de víctimes que emprenen la ruta de l'Atlàntic, i els milers de víctimes al desert. A elles se sumen les víctimes assassinades a les tanques de Ceuta i Melilla i en els centres de "internament".
Hi ha un increment en l'èxode, i de les tragèdies com la de mil morts en una setmana, del mes d'abril 2015. Són persones fugint de la misèria a la qual el saqueig perpetrat pel gran capital sotmet a l'Àfrica. Segueixen la ruta que prèviament han seguit les immenses riqueses extretes dels seus països. El continent africà pateix noves pèrdues amb aquesta tragèdia: perd joventut amb tot el que això implica per a la societat. Els familiars de les víctimes mai sabran què ha estat dels seus éssers estimats, ja que no tots els cadàvers es recuperen, i els que són recuperats són enterrats com NN la major part de les vegades.
2. La coartada de les "màfies": com anell al dit per encobrir saquejadors
S'intenta amagar que el saqueig i les mal anomenades "guerres humanitàries" perpetrades per la UE i els Estats Units contra l'Àfrica, tenen com a lògica conseqüència l'èxode massiu. Els grans capitalistes imposen mediàticament a uns bocs expiatoris per amagar les veritables causes de l'èxode. Responsabilitzen de la contínua tragèdia de la Mediterrània i de l'Atlàntic a les suposades "màfies" de transport de persones, quan és ben sabut que en moltes ocasions el suposat "mafiós" no és altra cosa que un pescador que ja no pot sobreviure de la pesca a un mar saquejat per l'arrossegament de les grans transnacionals; un pescador reconvertit en conductor d'embarcacions que clandestinament intenten passar les fronteres de l'Europa Fortalesa. Fins i tot, si bé pot ser cert que molts transportistes d'aquests viatges clandestins s'aprofiten de les persones en situació d'èxode, aquests transportistes no poden ser tinguts pels responsables d'aquesta tragèdia, d'aquests crims de lesa humanitat. Tret que es vulgui encobrir els veritables responsables. A l'ONU van presentar com a "solució", un altre pla militar. El feixisme avança com a eina per al manteniment del capitalisme.
3. Nova Operació militar europea contra Líbia, amb un pretext esgotat
L'operació militar europea porta per nom EUNAVFOR MED, i es contempla un paper per l'OTAN. Té un pressupost d'11,82 milions d'euros per als dos primers mesos, i en principi, es mantindria un any. Cinc vaixells de guerra, dos submarins, sis avions i helicòpters, dos Drones i al voltant de 1.000 militars europeus comencen a desplegar-se en aigües internacionals properes a Líbia.
Es tracta de la primera missió militar que la UE posa en marxa sota el pretext de "desmantellar les màfies que trafiquen amb migrants". Els ministres europeus van aprovar el projecte militar al juny. De moment, aquesta nova agressió europea no compta amb una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que permeti entrar en territori libi, gràcies al fet que Rússia s'ha mantingut ferm en la seva oposició a una nova intervenció a Líbia (pel seu interès geoestratègic). Rússia exigeix demanar la sol·licitud prèvia d'un Govern d'unitat libi. L'enviat especial de les Nacions Unides per a Líbia, Bernardino León, porta mesos intentant-ho, però els libis es resisteixen a donar un aval a una nova invasió. "Fonts de la diplomàcia europea confien a poder gestionar l'aval a l'operació a Líbia amb el Govern de Tobruk",reconegut internacionalment perquè serveixi a aquests fins bel·licistes. Una desena d'Estats europeus participaran en l'operació contra Líbia, entre ells: Espanya, Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. Els militars estan preparats per passar de la "recollida d'informació" a l'etapa de requisar vaixells en aigües internacionals i en zona territorial líbia. En una tercera fase, "inutilitzarien" vaixells sota el pretext de ser de suposats "traficants". Tot això els permetria una nova presència militar a terra líbia.
Diverses veus s'eleven contra aquesta operació militar, com la de diversos sindicats: "No estem d'acord amb mesures de tipus militar com el bombardeig de les embarcacions. A més de posar en risc la vida dels migrants, se'ls retalla el dret d'escapar d'una situació dramàtica i sol·licitar l'estatus de refugiat". Reclamen: "Tornar a implementar el programa humanitari i de rescat Mare Nostrum, aquesta vegada amb el suport logístic i econòmic dels països de la UE. (...) Cal crear corredors humanitaris per als migrants que fugen de situacions de violència, persecució i guerra, prioritzant l'atenció a les persones que sol·liciten l'estatus de refugiat".
4. L'Atlàntic: a major dificultat imposada en les rutes migratòries, major quantitat de desapareguts
Aquesta iniciativa militar contra Líbia és aliena a Frontex, que compta ara amb un pressupost triplicat per als dos programes de la Mediterrània (Tritó i Posidó): aquests programes tenen un enfocament repressiu, de "defensa" de les fronteres europees, que fa més difícils les rutes de migració, incrementant així la perillositat de les mateixes.
A causa de la repressió, en les rutes de l'oceà Atlàntic les sortides d'embarcacions es fan cada vegada des de més al sud; sortint ara des del Senegal, quan abans sortien des del Marroc, o Mauritània, el que incrementa els dies de viatge en alta mar, i sotmet a les persones migrants a major perill de ser arrossegades pels corrents marins. L'oceà Atlàntic és un altre immens cementiri de dones i homes morts intentant buscar una sortida per sobreviure a les condicions de misèria causades pel saqueig capitalista: allà les desaparicions són dantesques, atès que les persones són arrossegades al mig de l'Atlàntic, morint de set i fam, en les condicions de tortura a què són obligades per les noves rutes migratòries que imposa l'Europa Fortalesa. La Dictadura del Capital obliga les persones a emprendre èxodes terribles, en condicions de perill extremes.
5. L'agressió contra Líbia el 2011: al servei del Gran Capital Transnacional
La tragèdia de la mort de milers de persones en provinença de Líbia, és també una de les conseqüències de la invasió contra Líbia, perpetrada per l'OTAN el 2011. La invasió de Líbia va ser una intervenció al servei del Gran Capital transnacional, implementada amb l'ajuda de mercenaris paramilitars injectats a Líbia des dels serveis secrets europeus i nord-americans. Aquesta invasió es va articular amb la total complicitat de l'aparell mediàtic del capitalisme transnacional, que als paramilitars mercenaris els anomenava "rebels" amb la finalitat de justificar la invasió i genocidi contra el poble libi, i el seu govern d'aleshores. Durant el govern de Gaddafi, Líbia era el país amb el nivell més alt de vida d'Àfrica; raó per la qual a Líbia es van establir moltíssims africans d'altres regions. Aquests africans avui se sumen als que intenten arribar a Europa fortalesa: a aquesta UE que saqueja les riqueses d'Àfrica, però després no vol a les persones.
Líbia va ser el blanc de la cobdícia capitalista per diverses raons: té en el seu sòl un petroli dels més lleugers del món i un potencial productiu estimat en més de 3 milions de barrils diaris. Des de 2009 Gaddafi avançava un pla per nacionalitzar el petroli libi. El pla de nacionalització va ser impedit per opositors al mateix interior del govern. Molts d'aquests opositors a la nacionalització van fer després de "caps rebels" al servei dels interessos de les transnacionals.
A més Líbia posseeix una immensa reserva hídrica subterrània estimada en 35.000 quilòmetres cúbics d'aigua, que forma part del Sistema Aqüífer Núbia de Gres (NSAS), la reserva més gran fòssil d'aigua del món. En els anys vuitanta Líbia va iniciar un projecte a gran escala d'aprovisionament d'aigua: El Gran Riu Artificial de Líbia, considerat un dels més grans projectes d'enginyeria, que proveïa aigua des dels aqüífers fòssils. El sistema un cop finalitzat cobriria a Líbia, Egipte, Sudan i el Txad, i potenciaria així la seguretat alimentària d'una regió afligida per l'escassetat d'aigua per a cultius. Això evitaria que aquests països recorreguessin als fons de l'FMI: alguna cosa que s'oposava a l'aspiració del monopoli global dels recursos hídrics i alimentaris per part d'Occident.
D'altra banda Líbia posseïa 200.000.000.000 de dòlars de reserves internacionals que van ser confiscades pels seus agressors.
Després de l'agressió imperialista, Líbia va quedar destruïda, sense infraestructura aqüífera ni vial, ni escoles, ni hospitals, ja que fins aquests foren bombardejats. Abans de la invasió imperialista, a Líbia les dones vivien amb molta més llibertat que en altres països de la regió; després de la invasió, una de les primeres mesures del govern de mercenaris aixecat per l'OTAN, va ser decretar la llei de la xaria, atroçment cruel amb les dones, tot sota els aplaudiments de la UE i els EUA. Una altra de les conseqüències de la invasió a Líbia, és el sorgiment de grups de terrorisme paramilitar en diferents països de la regió: els mercenaris emprats pels serveis secrets europeus i nord-americans es reciclen en altres operacions del terror. D'aquestes operacions sorgeix l'Estat Islàmic.
Líbia va ser torturada pel que Falsimedia va tenir el cinisme d'anomenar "bombardejos humanitaris". Una aberrant operació de l'imperialisme amb vista a apropiar-se dels recursos de Líbia.
5. Les 10 persones més enriquides d'Europa, la capitalització de la riquesa i la faula de les "ajudes"
La riquesa de les 10 persones més riques d'Europa equival a 217.000.000.000 d'euros, i supera l'"ajuda" total que Europa diu donar-li als països empobrits. Països empobrits precisament per l'accionariat de multinacionals que saquegen i exploten a l'empara de règims mantinguts mitjançant la repressió i l'extermini dels opositors polítics, si no a través de cops i genocidis impulsats directament pels serveis secrets i militars dels Estats Units i la UE. Multinacionals els majors accionistes no són altres que aquestes grans fortunes d'Europa i el món. No cal dir que moltes d'aquestes grans fortunes es van consolidar gràcies a la deportació i l'esclavització d'africans, gràcies al saqueig colonial, i gràcies a l'actual saqueig imperialista.
I pel que fa a la suposada "ajuda", no cal dir que aquesta "ajuda" sol ser enverinada: ja que les sumes són dirigides a inversions decidides pels que les atorguen, destinant la majoria de les vegades a trencar la pagesia local, a enfortir mecanismes de submissió econòmica i de dependència, a finançar grans contractes que reinverteixen les sumes en el capitalisme metropolità (mitjançant l'adquisició de maquinària les peces creen vincles de dependència, mitjançant l'adquisició de llavors transgèniques, mitjançant la introducció de costums alimentàries que contribueixen a trencar tota sobirania alimentària, mitjançant la imposició de models productius, etc.). La suposada "ajuda" també és destinada a enfortir projectes cívics articulats per apuntalar projectes militars, a projectes funcionals a la cooptació política, a enfortir ONG en detriment de la lluita popular, i a enfortir específicament certes ONG en detriment d'altres, sent sempre un condicionant el que aquestes es pleguin a l'adopció de les línies imposades pels tancs de pensament funcionals al manteniment del sistema capitalista. I no cal dir dels interessos de gran part de la "ajuda".
6. Dramàtics èxodes poblacionals: conseqüència del sistema capitalista
Els èxodes poblacionals, tant des d'Àfrica i Àsia cap a Europa, com des d'Amèrica Llatina cap als Estats Units i Europa (essencialment), seguiran incrementant-mentre segueixi el saqueig capitalista. Milions d'éssers humans es veuen obligats a migrar perquè les seves famílies puguin sobreviure. I a aquest drama de la desintegració familiar i del desarrelament forçat, se sumen les perillosíssimes condicions de l'èxode, producte de les polítiques migratòries dels països cap als quals es dirigeixen les poblacions en èxode, que no per casualitat són els mateixos països destinataris de les riqueses saquejades en els països d'origen dels migrants. Les persones no van cap al "somni" europeu o nord-americà, fugen del malson en què les transnacionals han convertit el planeta: segueixen la ruta que prèviament han seguit les immenses riqueses extretes dels seus països. Però els països de la metròpoli capitalista volen les riqueses, però a les persones no.
Aquest sistema funciona sobre la base del saqueig i l'explotació, i produeix incessants guerres imperialistes i règims al servei del gran capital que no vacil·len a agredir les poblacions de les zones cobejades, mitjançant els seus exèrcits oficials, o la implementació del paramilitarisme (eina del Terrorisme d'Estat). I són les lògiques inherents al capitalisme les que produeixen lleis migratòries cíniques i inhumanes, i les que produeixen també grups que s'aprofiten de les persones en situacions d'extrema vulnerabilitat. Ja abordem l'inflat tema de les "màfies", assenyalant que molts transportistes no són altra cosa que pescadors afamats per la pesca d'arrossegament que també posen les seves vides en perill, i assenyalem que fins i tot tenint en compte a transportistes que sí que exploten els migrants en aquestes rutes de l'èxode, s'ha d'incloure el fenomen en el context que el genera i no fer-lo servir de boc expiatori per exculpar els veritables responsables d'aquest drama. El fenomen d'explotació dels migrants és inherent al mateix sistema. Hi ha grups criminals que segresten migrants en la ruta que passa per Amèrica Central cap als Estats Units, per demanar recompenses a les seves famílies, per esclavitzar sexualment, o per extreure'ls els òrgans per al tràfic d'òrgans. La complicitat de la policia no és casualitat: el "negoci" és el que preval en el sistema capitalista. De la mateixa manera abunden els explotadors dels immigrants un cop a Europa: aprofitant-se de la seva condició d '"il·legals" per cobrar-lloguers inflats, explotant per salaris més miserables encara que als "legals", o a canvi de menjar a manera d'esclavitud, explotant-sexualment, etc. Tota aquesta barbàrie és inherent al capitalisme.
És important lluitar contra un sistema que produeix barbàrie. I és un imperatiu ètic combatre l'ús de bocs expiatoris per a fer viable més guerres imperialistes i ocultar als veritables responsables del col·lapse humanitari: els grans capitalistes. És hora de comprendre on són les causes i on les conseqüències, i deixar d'acceptar l'obscenitat que consisteix a intentar invertir virtualment les causes i les conseqüències. Milers d'ulls de dones, homes i nens estan mirant-nos des de l'escuma del mar: víctimes del sistema capitalista, d'una barbàrie que s'intenta tapar i perpetuar amb cinisme.
Cecilia Zamudio
Versió original de l'article en castellà al bloc: www.cecilia-zamudio.blogspot.com
Traducció al català de la Redacció de la Realitat
Etiquetes de comentaris: Europa, Internacional
