realitat

Xina, locomotora de la revolució

La Xina continua sent el gran país desconegut i el més incomprès de la política mundial. Ho és especialment per a l'esquerra europea, que havent perdut el seu paper d'avantguarda intel·lectual, s'ha demostrat incapaç fins al moment de desproveir-se dels prejudicis xovinistes de segles de colonialisme i d'analitzar correctament el paper de la Xina en el context global. Malgrat aquesta incomprensió, la República Popular de la Xina s'ha convertit en el principal enemic de l'Imperialisme atlàntic i ha aconseguit posar en dubte el domini del capital britànic i nord-americà en els àmbits industrial i financer.

La Xina ja no és la segona potència mundial; en molts àmbits, és la primera. Ho és com a potència industrial, havent esdevingut la veritable fàbrica del planeta amb una producció cada vegada més diversificada i de major valor afegit. Avui la Xina ja no és la fàbrica de productes barats de baixa qualitat o d'imitació que alguna vegada va semblar ser. Avui la Xina és la gran fàbrica de computadores i productes electrònics del planeta, produeix components i dispositius d'alta qualitat per a prestigioses marques occidentals i competeix en els mercats amb les seves pròpies marques com Huawei o Xiaomi, també en els camps avançats de la programació i en el disseny. De fet, la gran empresa informàtica IBM, antic estàndard de la superioritat tecnològica nord-americana, és avui de capital majoritari xinès. La Xina és capdavantera en la construcció de ferrocarrils d'alta velocitat, ha entrat en el camp de l'aeronàutica on gaudeix ja d'una posició important i es disposa a conquerir la indústria automotriu, dominada fins ara pels EUA i Alemanya. És, així mateix, gràcies a la seva aliança amb Rússia en aquesta matèria, l'actual capdavantera en la cursa espacial.

Segons l'FMI, la Xina és la primera economia del món per Paritat de Poder de Compra, amb 17,63 bilions de dòlars, davant dels 17,41 bilions dels EUA el 2014. Inspirada pel llibre mil·lenari l'Art de la Guerra de Sun Zu, la Xina ha decidit vèncer els seus enemics sense arribar a combatre'ls o combatent-los en el seu propi terreny, per evitar portar la guerra a casa seva. Per això, va entrar en el joc del mercat financer, on ha esdevingut un dels principals actors i des d'on porta a terme una intel·ligent política d'inversions i crèdits, astutament combinada amb una impecable activitat diplomàtica. La Xina s'ha tornat el creditor més beneficiós per als estats en vies de desenvolupament, apostant per un model d'inversions internacionals basat en les infraestructures estratègiques, la cooperació beneficiosa i respectuosa entre els Estats, sense caure en ingerències de sobirania i sense condicionar les inversions a polítiques de dependència.

La Xina és la principal potència de la terra, amb una població de més de 1.300 milions de persones, una superfície de 9.596.960 km quadrats i el llegat d'una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. La seva influència cultural es deixa notar ja, i cada cop amb més força, en el cinema, en les arts, a Internet, en els esports, en la terapèutica i en la filosofia. Els quadres del mestre pintor Zhang Daqian es cotitzen ara més que les obres de Picasso. La Xina d'avui s'assembla ben poc a la imatge decadent de règim autàrquic militar i gris que els mitjans de comunicació neoliberals pretenen encara projectar-nos. Ha esdevingut, paradoxalment, en molts aspectes un paradís del consumisme, fet que li és criticat també, des d'una esquerra europea que no s'ha pres la molèstia ni d'intentar entendre el plantejament xinès de construcció del socialisme.

Cal reconèixer que l'esquerra europea ha menystingut (i ho segueix fent) la gran aportació del socialisme xinès a la teoria i pràctica dels processos revolucionaris i antiimperialistes. Poca gent s'ha pres la molèstia d'estudiar en profunditat la teoria i els resultats pràctics de l'estratègia d"un país, dos sistemes" de Deng Xiaoping. Aquesta ha suposat l'acceptació de la coexistència de dos models econòmics antagònics per definició, socialisme i capitalisme, a l'interior de la Xina i ha estat percebuda per alguns sectors de l'esquerra ortodoxa com una renúncia als principis del socialisme. No obstant això, els resultats d'aquesta estratègia no poden ser més espectaculars. La Xina ha aconseguit en les darreres dècades una fita sense precedents: elevar el nivell de vida de desenes de milions de persones camperoles pobres per a construir una impressionant classe mitjana equiparable a la dels països de l'autoanomenat primer món.

Aquest prodigi del creixement xinès ha estat possible a través d'una combinació de polítiques econòmiques internes i externes que han alternat la planificació estatal de la producció amb la inversió privada i, fins i tot, un cert nivell d'especulació financera, tolerada i supervisada per l'Estat. També hi ha col·laborat una gran capacitat de planificar i liderar amb èxit iniciatives de cooperació internacional entre pobles, especialment en l'àmbit de la construcció de grans infraestructures. La gran solvència de la Xina en l'àmbit financer li ha permès competir amb els organismes econòmics internacionals i resultar una alternativa inversora fiable per als països emergents. Així, la Xina ha estat capaç de teixir sòlides aliances comercials i polítiques, mitjançant les quals ha aconseguit reclamar el seu lloc per dret en un nou ordenament internacional multilateral.

La capacitat industrial i financera de la Xina ha esdevingut el pilar sobre el qual s'ha sustentat el creixement econòmic dels països denominats BRICS, les potències demogràfiques del planeta anomenades "emergents" des del moment que han pogut qüestionar l'hegemonia unilateral dels EUA. Ha estat la capacitat de la Xina per persistir en la necessitat d'aliances comercials entre aquests estats, al marge del capital occidental, la que ha fet possible el creixement dels BRICS. En l'àmbit de l'ONU, la Xina promou una reforma estructural dels organismes internacionals per fer-los més representatius. Així mateix, després de la intervenció a Líbia, la Xina i Rússia han decidit utilitzar el seu dret a veto per a impedir qualsevol resolució de l'ONU que legitimi una intervenció militar de l'OTAN. El suport de la Xina i Rússia al dret de l'Iran de disposar d'energia nuclear per a usos civils ha estat determinant per a la signatura de l'acord entre aquest país i els EUA.

Malgrat el seu inqüestionable èxit, la Xina enfronta també seriosos reptes. En l'àmbit econòmic , intenta aconseguir el reajustament de sectors importants de la seva economia, especialment el sector immobiliari, que mostra símptomes d'haver desenvolupat una bombolla especulativa. Els EUA i la Xina són plenament conscients que s'enfronten en una guerra econòmica de llarga durada i que en els mesos vinents tindran lloc batalles decisives. És en aquest sentit que cal entendre la devaluació recent del Yuan, la moneda del poble, que va portar el pànic a les borses de tot el món. S'intenta amb aquesta mesura mantenir-se allunyat de la contracció econòmica que assetja les principals economies, però sense iniciar una espiral asiàtica de devaluacions a la baixa que comportaria una contracció major.

Des de fa anys el Govern xinès implementa una sèrie de 'reformes estructurals' perquè l'economia transiti d'un patró d'acumulació basat en la inversió massiva a un altre que privilegiï l'ampliació del mercat intern. L'objectiu del Partit Comunista de la Xina és incrementar el consum de la població xinesa (fent créixer el poder de compra a través dels salaris) i disminuir la centralitat de l'estalvi, però sense sacrificar el creixement. Així mateix, el govern ha posat en el primer lloc de les seves prioritats acabar amb la xacra de la corrupció, elevant com cap altre estat les condemnes i els mitjans per perseguir el frau.

En l'àmbit extern, la Xina ha engegat una sèrie de projectes internacionals de gran envergadura amb els que ha passat a la iniciativa per a acabar amb el control del Regne Unit en el mercat internacional de transport de mercaderies, que actualment es realitza principalment per via marítima. Amb el projecte de reactivació de la mil·lenària Ruta de la Seda, la Xina pretén obrir una nova via continental de transport, amb un tren d'alta velocitat que travessaria tot el continent, des de l'extrem asiàtic fins a la península Ibèrica. Òbviament, aquest projecte, recolzat ja per Rússia i altres països asiàtics, constitueix un veritable malson per als EUA i el Regne Unit, que veuen perillar la seva capacitat d'influència a la regió més poblada del planeta i amb més recursos naturals. Així mateix, la cooperació de la Xina i els països d'Amèrica Llatina és cada dia més sòlida i inclou projectes com la construcció d'un transport d'alta velocitat en el continent americà que arribaria a connectar-se a la Ruta de la Seda i que suposaria la infraestructura més gran de transport i comunicacions jamai creada per la humanitat damunt la terra. D'aquesta manera, la Xina pretén impulsar el seu tren de la revolució.

PA

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya