Darrerament hem tingut dues bones notícies: el No grec, que indica la dimensió de la voluntat de canvi no només a l'estat espanyol sinó també a altres països del Sud d'Europa, i de l'altre l'absolució de l'Isma i el Dani, i la retirada de l'acusació de l'Ajuntament de Barcelona, ara dirigit per Ada Colau. El No grec té uns límits importants, que estem veient. Necessita que el canvi polític arribi des d'altres fronts, com l'estat espanyol, per poder fer cedir el poder de les finances que controla la Unió Europea. Cal acumular força política a partir del gest heroic del poble grec per fer possible una altra Europa, una Europa pels seus pobles i la seva gent. En això estem. Mentre continuaran practicant la política de la por i condemnant a la misèria a la majoria. Això va de política, va de poder.
En tot conflicte la por és una arma més, l'arma més important. Tot conflicte és polític, té a veure amb el poder i les expectatives de sortir-s'en airós: de si es pot o no es pot. És per això que quan la por instalada en la vida de la majoria de la gent que es veu afectada per l'atur, la pobresa, els desnonaments, la falta d'expectatives i les retallades, se supera per transformar-se en protesta civil i proposta col·lectiva, els poderosos responen amb violència per restaurar la por i deixar ben clar que no es pot i que pensar-s'ho porta associades importants conseqüències personals.
La criminalització dels que van rodejar el parlament del maig del 2011, la criminalització de la vaga general, la reforma del codi civil i la llei de seguretat ciutadana que criminalitzen la protesta, són instruments de restauració de la por. Que la por vital es transformi en por política i consciència que no es pot. Però ja es veu el canvi: estem discutim el com, el fins a on, les potencialitats i els límits. Però és evident que la força de la majoria popular exigeix un canvi, i la derogació dels instruments repressius i les polítiques intimidatòries i repressives serà una de les primeres mesures de qualsevol canvi polític. I la por canviarà de bàndol.
Etiquetes de comentaris: Editorial
