realitat

11 de setembre: per la #RepúblicaCatalana i la #CatalunyaSocial

Crida de Comunistes de Catalunya a la Unitat Popular per la República Catalana i la Catalunya Social, en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de l'11 de setembre de 2015.

Catalunya és una nació. Catalunya és un país europeu, amb una llengua i una cultura singulars, amb una innegable història mil·lenària i un daurat passat industrial, un país dotat de certes estructures pròpies d'un Estat modern, com un parlament, unes institucions de govern, uns tribunals de justícia i uns cossos policials. Des del 1978 fins al 2015, Catalunya ha gaudit de cert marge d'autonomia, per al desenvolupament de polítiques pròpies diferenciades. Un marge que mai ha estat suficient des de la perspectiva majoritària de Catalunya, en el marc d'un Estat Espanyol que arrossega greus mancances democràtiques. En aquests 37 anys d'autonomia, hem estats governats per Convergència 29 anys i només 8 anys per un govern tripartit d'esquerres format pel PSC, ERC i ICV-EUiA. Així mateix, en aquest període, Convergència ha donat suport a tots els governs espanyols que no han tingut majoria absoluta, suports que sempre ha justificat com a beneficiosos per al país. No sembla, per tant, agosarat de dir que Convergència és el partit polític que més ha determinat com és Catalunya avui dia.

Avui dia, com a economia, Catalunya s'aixeca sobre el turisme massiu i sobre un sector serveis d'escàs valor afegit, on juga un paper fonamental l'especulació immobiliària i patrimonial. Catalunya és el país d'Europa més desindustrialitzat en els darrers temps: el pes de la indústria en PIB nacional de Catalunya és avui dels més baixos de la UE. Catalunya és un dels països d'Europa amb un menor percentatge de població ocupada en indústria d'alt contingut tecnològic i un dels que presenten una major dependència del sector serveis a la celebració de fires i congressos. Catalunya és a la cua d'Europa en inversions a investigació i recerca. Catalunya és una de les nacions d'Europa amb més precarietat laboral, més atur i menor productivitat. Catalunya és un dels països amb un major percentatge de famílies amb tots els membres actius en situació d'atur i amb un major índex de persones en situació de pobresa. Catalunya és una de les nacions amb més desigualtats socials d'Europa: té un PIB superior a la mitjana però també una de les menors despeses socials per habitant. Catalunya és una de les nacions d'Europa amb un menor percentatge de treballadors públics per habitant i és model capdavanter en l'externalització de la gestió pública, amb un dels sistemes educatius i de salut amb més pes del sector privat de la UE. Catalunya és l'avantguarda de l'Europa continental en la privatització i copagament de serveis públics. Catalunya és el paradís neoliberal del sud d'Europa, una de les nacions amb un major deute públic, la major part del qual acumulat en els darrers anys.

Totes aquestes dades importants sobre Catalunya són certes i terribles, tanmateix no es tenen en consideració quan es parla de Catalunya, ni tan sols ara que ens trobem en plena campanya electoral. En els darrers anys, d'ençà de l'esclat de la crisi de 2008, el partit de govern ha desenvolupat un discurs essencialista i populista que fa responsable de tots els mals que pateix Catalunya a l'Estat Espanyol, un discurs abans exclusiu de determinats moviments independentistes força marginals. El posicionament de Convergència ha comportat una deriva populista en el conjunt d'organitzacions independentistes, que han renunciat als seus projectes estratègics, per sumar-se, més o menys directament, al tacticisme electoralista d'un Front Patriòtic liderat per Convergència: ERC ha renunciat a la vertebració d'una Esquerra Nacional, la CUP ha deixat aparcada l'estratègia d'Unitat Popular. Coincidint amb la pitjor crisi social de la història del nostre país, un sector important de l'esquerra catalana ha renunciat a qüestionar les polítiques neoliberals del govern català. El debat polític ha quedat reduït a l'exaltació patriòtica i l'argumentació simplista de dues concepcions nacionalistes reaccionàries: la de la dreta catalana i la de la dreta espanyola.

Els i les comunistes considerem que han estat les polítiques neoliberals impulsades a Catalunya per Convergència les principals responsables de la situació social del país. La Catalunya d'avui és la Catalunya que ha construït Convergència de la mà de Jordi Pujol i Artur Mas, en aliança amb el PP, el PSOE, sota el consentiment de la monarquia borbònica. La situació que vivim no té altres responsables. Per als i les comunistes, els problemes nacionals de Catalunya són per naturalesa problemes socials, que tenen com a causa primera les polítiques reaccionàries impulsades pels seus governs neoliberals i considerem un exercici d'hipocresia per part dels defensors del Front Patriòtic la negació d'aquesta realitat.

Comunistes de Catalunya compartim amb la majoria del poble del nostre país, l'aspiració de conquerir la sobirania. Una sobirania que, per a nosaltres, és indestriable de la igualtat d'oportunitats, la justícia social, la transparència en el govern, la solidaritat internacionalista i l'aprofundiment democràtic. Vivim un moment determinant per al futur del nostre país, enfrontem la fase final d'un cicle electoral que marcarà l'enfocament polític dels anys vinents. És el moment de decidir si Catalunya vol seguir sent el paradís neoliberal de turisme barat del sud d'Europa, model de desigualtat i injustícia, o si tenim la voluntat de capgirar la realitat i fer del nostre país un model de progrés, cooperació i redistribució igualitària de la riquesa.

Per això, aquest 11 de setembre més que mai, fem una crida a la Unitat Popular. Una Unitat Popular que ja s'ha començat a construir en les recents candidatures municipals que han recuperat les institucions locals per al poble a ciutats tan significatives com Barcelona o Badalona. Una Unitat Popular que ja s'ha començat a construir en la candidatura unitària Catalunya Sí que es pot, que a les eleccions vinents del 27s serà l'única en defensar un programa social. Una Unitat Popular que ha de superar la simple articulació de coalicions electorals per a esdevenir un veritable front comú dels moviments socials i democràtics de base. Una Unitat Popular que ha de ser capaç d'articular un únic projecte social i nacional en defensa dels interessos de la Classe Treballadora i el conjunt de classes populars, que són la immensa majoria de la ciutadania. Una Unitat Popular que, en definitiva, és necessària per a la consecució del procés constituent d'una República Catalana.

Comunistes de Catalunya cridem a la mobilització, per la República Catalana i la Catalunya social: Unitat Popular!


Barcelona, 10 de setembre de 2015

Comunistes de Catalunya
Secretariat


Font: Comunistes.cat

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya