realitat

Crònica de la Fête de l'Humanité 2015

Des de fa més de 80 anys el diari l’Humanité, amb col·laboració del Partit Comunista Francès, celebra l’inici de curs polític organitzant la Festa de l’Humanité. Amb el pas dels anys l’esdeveniment s’ha consolidat com una trobada entre el diari i els lectors, així com les forces progressistes i d’esquerres del país.

Aquest any hi hem estat i, si alguna cosa podem ressaltar-ne, és que la festa de l'Humanité es manté com un gran esdeveniment amb una cabdal participació militant i una proposta cultural, lúdica i política de primer ordre. Pel mig de desenes i desenes de casetes de seccions del PCF passegen famílies treballadores, joves, veterans o simples curiosos observant l’ampla varietat gastronòmica –cada regió en té la seva- o les activitats que cadascuna d’elles acostumen a oferir a petit escala: concerts acústics, exposicions, xerrades, etc. També hi és present una ampla fira del llibre amb la participació de les signatures de 250 escriptors, un fab-lab, espais infantils i per a l’esport (incloent-hi una cursa de 10 kilòmetres), així com quatre grans escenaris i diversos fòrums de debats (inabordables) que cobreixen tot el que es pot debatre: solidaritat internacional, moviment obrer, la lluita de la dona, la cultura, els debats de les esquerres… D'aquesta manera, t'aturis on t’aturis, sempre es troba un debat d’alt nivell: sindicalistes, dirigents de partits comunistes i progressistes del món, activistes socials i de la solidaritat.



Un segment molt important de la festa és dedicat a les organitzacions internacionals reunides al Village du Monde. Partits comunistes i progressistes de tot el món ofereixen allà els seus materials i productes típics, així com mostren la realitat de les seves lluites i resistències. Molt presents en els debats la resistència kurda, i la lluita dels palestins així com les campanyes per l’alliberament de Mumia Abu Jamal i Morwan Bargouti, el carismàtic líder empresonat d’ Al Fatah. També la solidaritat amb Cuba i amb llatinoamerica es va fer ressò, amb la presència d’uns dels cinc herois cubans empresonats als EUA, i les últimes notícies com la sorprenent victòria del candidat d’esquerra Jeremy Corbyn a les primàries del partit laborista, fet que va ser celebrat pels comunistes anglesos convidant a whisky als que s’apropaven curiosos al seu estand.
 Val la pena recordar que a la Grand Scéne cada any desfilen importantíssims artistes internacionals i francesos. En aquesta ocasió el guanyador va ser Manu Chao, omplint de manera total l’espai d’aquest escenari central amb més de 90.000 espectadors. La cervesa a moltes barraques del PCF aquella nit es va esgotar, literalment. Però també van ser destacables les actuacions de Soviet Suprem, Juliette Greco, Method Man & Redman, Youssufa, Shaka Ponk entre d’altres. O fins i tot la mateixa orquestra filharmònica de França, tot un espectacle difícil de veure a preus tan populars.

El diumenge finalment tenim l’acte polític amb l’horitzó de les eleccions departamentals. A part del secretari general Pierre Laurent, que fa diverses crides a sostenir el dia internacional de la Pau i a mobilitzar-se contra la reforma del codi del treball, hi puja a l’escenari la vídua de Wolinski, dibuixant de Charlie Hebdo assassinat a l’atemptat contra la redacció del setmanari proper i simpatitzant de l’Associació France-Cuba. També hi parla l'ex ministra de cultura del Mali Aminata Traoré i hi fa un encès discurs anticolonista i en defensa dels líders històrics de la independència africana, molts d’ells assassinats o derrocats en circumstàncies sospitoses.

Arribem a la tarda de diumenge i la festa s’acaba. Queden enrere molts dies de militància, treball en equip i muntatge, propaganda, venda d’entrades i nervis per tal que tot sorti bé. Ens portem a casa molts materials polítics, un munt de bons records i la sensació de què el PCF segueix sent un partit de fort arrelament i capacitat organitzativa- I sobretot, una pregunta que ens fem mútuament: “tornem l’any vinent?”


TE

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya