L'entrada de Rússia al camp de batalla de Síria ha capgirat en només uns dies els equilibris estratègics a l'Orient Mitjà i ha destapat les contradiccions de la tàctica dels EUA, la UE i els seus aliats. La participació militar russa a Síria és resposta a la petició d'ajuda del govern de Baixar Al-Assad per a fer front al terrorisme islamista, l'expansió del qual està posant en perill la mateixa integritat de Síria com a Estat. La decisió del govern rus ha provocat la reacció dels mitjans occidentals, que han reprès la campanya de propaganda anti-russa de la guerra freda, acusant-lo de tenir motivacions imperialistes i arribant a difondre fotografies i testimonis sobre suposades víctimes civils dels bombardejos russos, fins i tot, abans que aquests comencessin. Les crítiques contra Rússia posen de manifest la hipocresia del discurs antiterrorista occidental que denuncia els bombardejos contra l'autoproclamat Estat Islàmic però va legitimar els bombardejos contra Líbia, amb la diferència que en aquell cas el govern sobirà del país no havia sol·licitat la intervenció de ningú. Però, sobretot, les crítiques a Rússia per aquesta intervenció suposen un reconeixement de les grans contradiccions dels EUA, Europa i els seus aliats en la seva relació amb el terrorisme islàmic.
La força de l'argumentació de Rússia per a justificar la seva intervenció rau en l'obvietat que el terrorisme de Daesh representa una amenaça infinitament més criminal i perillosa que la República Àrab de Síria, en el cas que siguin certs els crims que li atribueix la propaganda contrària a Al-Assad. En contra del que pregona la premsa imperialista, Rússia estava abocada a intervenir, en part per la seva aliança amb Síria i en defensa de les seves bases estratègiques al país, però també pel seu propi interès nacional, ja que el terrorisme islamista l'amenaça directament des de l'Afganistan, Txetxènia i, ara també, des d'Ucraïna, on el govern feixista té d'aliat al "Govern de Crimea a l'Exili" (estretament vinculat a Daesh). La intervenció de Rússia havia estat avançada el passat agost per la Xarxa Voltaire, mitjà alternatiu que s'ha destacat per la seva anàlisi de la política internacional. Aquest mateix mitjà porta diversos anys denunciant el pla imperialista de repartiment neocolonial de l'orient mitjà i el nord d'Àfrica, del qual Líbia hauria estat un episodi anterior.
En efecte, tal com ha reconegut amb indignació el senador McCain, els objectius dels bombardejos russos han estat bases militars de grups islàmics finançats pels EUA, Europa, els Emirats Àrabs i Turquia en la seva guerra bruta contra el president Al-Assad. Amb els bombardejos selectius contra les bases terroristes, Rússia ha evidenciat la completa incompetència o complicitat de les forces de la coalició aliada que suposadament fa mesos que combaten als terroristes sobre el terreny. També ha estès l'ombra de la sospita sobre el paper d'occident en la creació d'Al-Qaeda i de Daesh. Així mateix, ha deixat ben clar que els seus aliats a la regió (Iran i Síria) són de molta més confiança en la lluita contra el terrorisme que els aliats dels EUA (Aràbia Saudita, Turquia i Qatar).
L'acceptació resignada dels EUA davant d'aquesta decisió russa revela un canvi d'actitud de l'administració nord-americana i és il·lustrativa d'un procés de reequilibri internacional que els mitjans de propaganda estan ocultant-nos deliberadament. Aquesta intervenció forma part d'una estratègia a llarg termini de Rússia per a forçar als EUA a acceptar un nou marc de relacions internacionals multilateral. Rússia pretén obligar als EUA a renunciar a qualsevol intervenció militar que no compti amb el suport de l'ONU i, en certa mesura, ja ha donat els seus resultats. La participació de Rússia inverteix les forces a favor de la República Àrab de Síria i obliga a l'ONU a prendre un paper més actiu. També, en els darrers mesos, Barack Obama ha pres decisions importants que trenquen amb l'estratègia internacional seguida fins ara pels EUA. Són decisions preses, no per convicció política, sinó pel fracàs i l'estancament de l'estratègia militarista seguida fins ara. Obama ha reprès l'activitat diplomàtica amb diversos estats considerats de l'"eix del mal" i ha signat importants acords amb nacions històricament considerades com a enemigues. Cuba i Iran són els dos exemples més clars d'aquest canvi d'actitud. Però també darrerament, el govern d'Obama ha purgat un nombre important de comandaments militars d'alt rang i s'ha apartat de l'estratègia promoguda per la perversa aliança dels generals Petraeus i Allen amb els lobbies israelites, que perseguien boicotejar els acords amb Iran i elevar el nivell d'enfrontament amb Rússia i la Xina.
Evidentment, el canvi d'estratègia dels EUA no respon al seu amor per la pau, podria ser un tacticisme temporal fins a les eleccions presidencials, i és molt probable que l'accepti amb l'esperança que la participació a Síria desgasti a Rússia mentre els EUA reorganitzen les seves forces per a una nova ofensiva. Tanmateix, sembla que els esdeveniments caminen en sentit contrari. Els bombardejos de Rússia han provocat el replegament de les milícies terroristes i han obligat a gairebé totes les potències a reconèixer que Baixar Al-Assad haurà de jugar un paper fonamental en la solució del conflicte, ja que, agradi o no agradi a occident, és el president legítim d'un Estat sobirà. Han obligat a la coalició atlàntica a lluitar amb una mica més de convicció contra el terrorisme i han aturat o reduït el subministrament encobert d'armament des d'occident als grups para-militars. Tot sembla indicar que existeix entre els EUA i Rússia un principi d'acord per posar fi al projecte de l'Estat Islàmic i negociar una sortida pactada entre totes les parts. Segons algunes fonts, aquest acord inclouria la retirada de les tropes dels EUA de la regió quan Rússia pugui garantir la seguretat d'Israel.
L'estratègia internacional de Rússia fou exposada obertament per Vladimir Putin l'octubre del 2014, en el discurs de Sochi, absolutament ignorat pels mitjans occidentals. Rússia aposta per un nou ordenament internacional que superi l'ordre imperialista sorgit de Yalta amb un compromís basat en 3 punts: la condemna de la ingerència en els assumptes dels Estats sobirans, la condemna de qualsevol intervenció no autoritzada pel consell de seguretat de l'ONU i la condemna de subministrament armamentístic a qualsevol grup rebel opositor. La proposta inclou l'acceptació de totes les resolucions de l'ONU, incloses les que afecten Israel. Rússia espera recuperar del tot una influència com a potència global, però en el marc d'un nou ordre multilateral. Rússia vol presentar-se com la garantia d'estabilitat de l'Orient Mitjà, l'artífex de la salvació de Síria i de la seva integritat nacional. Té l'objectiu de portar als EUA a una conferència regional que no només acabi amb el conflicte a Síria, sinó a tota la regió i, especialment, a Palestina, garantint la seguretat d'Israel però obligant-lo a complir amb les resolucions de l'ONU.
Després de quatre anys de guerra a Síria, la participació de Rússia suposa la primera oportunitat de derrota total de l'autoproclamat Estat Islàmic i aquesta és una notícia que ens hauria d'alegrar.
PA
Etiquetes de comentaris: Internacional
