Es diu popularment que la cobdícia de les corporacions és tan gran que algun dia ens faran pagar per la llum del sol i per l'aire que respirem. Doncs bé, a Espanya aquest dia ja ha arribat. Com a mínim, pel que fa a la llum del sol. Amb l'entrada en vigor de la reforma del sector elèctric impulsada pel PP s'ha assolit una nova fita del capitalisme: la privatització de la llum del sol. El nou marc legal del sector elèctric estableix taxes especialment elevades, obertament dissenyades per a desincentivar la instal·lació de plaques solars. Són taxes arbitràries i injustificables que ataquen directament el model racional de generació elèctrica distribuïda i que suposen un fre a l'impuls de les energies renovables. Són taxes establertes en funció dels interessos del lobby de les companyies energètiques, taxes que limiten la capacitat d'autoabastiment, individual i comunitari, d'energia solar.
En altres paraules, la llum del sol continuarà sent gratuïta, excepte en el cas que vulgui ser emprada per a generar energia elèctrica. És una pas significatiu. Fonamentalment, amb aquesta reforma s'ataca la socialització de l'energia solar amb l'establiment d'algunes mesures contràries a qualsevol sentit comú: un impost del sol que estableix un desproporcionat peatge als quilowatts produïts per hora, elevades sancions per a qui es negui a registrar-se o connectar-se a la xarxa i una taxa de compensació pel dèficit de tarifa. Tot això, sense oblidar l'establiment d'un marc normatiu absolutament burocratitzat, amb el qual es tiren per terra anys d'esforços per impulsar les energies renovables. Amb més de 3.000 hores de sol per any a una gran part del territori, la península Ibèrica és una de les zones geogràfiques d'Europa idònies per a la generació d'energia solar.
La reforma és tan absurda que la mateixa revista Forbes, avantguarda del neoliberalisme, ja la va ridiculitzar en un article de 2013, quan només era un projecte. L'aplicació d'aquestes mesures comporta caminar en la direcció oposada a l'avenç tecnològic de les nacions més avançades, per a consolidar un model de capitalisme d'amiguets que no té cap consideració per l'interès col·lectiu. És un exemple clar i contundent del cost social de les portes giratòries entre el govern i la gran empresa. No podem oblidar que són diversos els expresidents i exministres que figuren avui com a assessors en nòmina de les grans companyies elèctriques: José María Aznar i Miquel Roca a Endesa, Felipe González a Gas Natural-Fenosa, Isabel Tocino i Ana Palacio a Enagás, Ángel Acebes a Iberdrola, etc. Per això no és arriscat especular amb la possibilitat que els ministres que han impulsat aquesta reforma acabin beneficiant-se de privilegis similars, un cop finalitzada la seva tasca actual com a legisladors.
El sector energètic espanyol és un exemple perfecte de privatització de les inversions públiques per a enriquir unes minories i desposseir a la majoria. Les privatitzacions van començar l'any 1996, sota el pretext d'introduir en aquest sector controlat per l'Estat, una competència que, segons la tesi neoliberal, comportaria una baixada de costos i tarifes i una gestió més eficient de la xarxa. Lluny d'aquella promesa, la desregulació del sector no ha fet més que enfosquir el cost real de la producció energètica i encarir les tarifes exponencialment. En lloc de la promesa competència entre empreses privades per abaixar costos i preus, hem tingut un pacte entre corporacions energètiques per invertir el mínim en infraestructures, pujar al màxim les tarifes i obtenir les plusvàlues més desorbitades. Això ha donat lloc a un oligopoli: unes poques companyies es coordinen per actuar conjuntament com un monopoli i estableixen estratègies comunes. El 2004 el Tribunal de Defensa de la Competencia va sancionar a les companyies elèctriques per pactar tarifes altes. El 2011 la Comisión Nacional de la Competencia va tornar a sancionar a les elèctriques amb una multa de 61 milions pel mateix motiu. Tanmateix, aquest 2015 l'Audiencia Nacional ha anul·lat la sanció de 61 milions, encara no abonada des del 2011.
El poder de les elèctriques és gegantí. Malgrat la crisi econòmica, els beneficis de les companyies es va doblar el 2013, va incrementar-se més d'un 20% el 2014 i ja era de 7.639 milions aquest setembre de 2015. El rebut de la llum va pujar un 70% entre 2006 i 2012 i ha seguit creixent en els darrers 3 anys. L'associació de consumidors FACUA ha calculat que els costos de la llum s'incrementen de mitjana un 3,9% al mes i un 17,7% interanual. Aquestes pujades de tarifes han convertit l'electricitat, un subministrament de primera necessitat, en un privilegi fora de l'abast de les famílies més pobres. Han provocat restriccions en l'ús de l'electricitat a una gran majoria de la població, restriccions que, per a gairebé un 20% de famílies, comporten la renúncia a la calefacció durant els mesos de fred, restriccions que en els casos més extrems condemnen a la foscor a milers de pensionistes i famílies treballadores.
Fins avui el negoci de les elèctriques era formidable: donava beneficis meravellosos a uns pocs a costa de fer sagnar a la majoria. Però la cobdícia de les corporacions és insaciable. Amb la reforma del sector que ja ha entrat en vigor, les corporacions energètiques aconsegueixen restringir la possibilitat de qualsevol persona o comunitat de produir la seva pròpia energia i autoabastir-se, al marge del sistema que aquestes han imposat. Es tanca així el cercle de la perfecta dependència dels consumidors amb l'oligopoli.
PA
Etiquetes de comentaris: Coneixement, Estat Espanyol
