realitat

Editorial: Procés cap a la independència, fugida endavant

Durant l'any 2015 la política s'ha tornat més densa, més inescrutable. No és un cicle electoral normal. És l'any en què s'han d'expressar políticament les poderoses forces socials que han posat en qüestió l'ordre establert. És un any de transformisme i recomposicions, de lluites aferrissades per quotes de poder i de canvis de nom i inclús de projecte declarat. Tot s'hi val per mantenir el poder. La política s'ha convertit, més que mai, en un joc de miralls i de confusió. Enrere queden els temps ingenus -no tan llunyans- en què semblava que la força dels anhels de democratització i justícia social ens feien sentir que teníem a tocar dels dits la ruptura democràtica. La realitat i el desig.

Les oligarquies ho tenen clar: la qüestió del poder passa a primer terme. Mantenir el poder. El poder i els governs si és possible. A Europa s'jha parat la política d'austeritat per ajudar les elits polítiques prooligàrquiques tenir un millor context en aquest any electoral. Si se'n surten, 2016 serà l'any de la intensificació de les retallades de drets i les "reformes" neoliberals. El projecte de sortida de les oligarquies davant la crisi passa per una integració més intensa de l'economia americana i europea que prefigura el projecte del TTIP, sota l'hegemonia d'un model social i econòmic més favorable a les elits financeres com és l'anglo-americà. Bé, més que de sortida de la crisi, parlaríem d'una gestió prooligàrquica de la crisi, que s'aguditzarà a curt-mig termini provocant més misèria, desigualtat i violència en persistir tots els seus fonaments. Però la qüestió ara és combatre els focus de resistència, els incendis del sud d'Europa, que amenaçaven en convertir-se en un gran incendi. A Grècia han doblegat de moment la voluntat del poble, a Portugal, pot configurar-se un govern d'esquerres, ja veurem amb quin marge i recorregut, i, a Espanya, que per la seva mida demogràfica i econòmica té un relleu major, el 20-D serà decisiu; Catalunya i Espanya com a baula dèbil, on s'acumulen les contradiccions i la lluita política esdevé més acarnissada.

L'esgotament de les institucions i actors polítics del règim del 1978, un cop liquidades definitivament les seves bases materials en els terrenys del pacte social i el pacte nacional, ens aboca a un moment de redefinició de les regles i acords fonamentals de les nostres comunitats polítiques. És en un moment com aquest que els sectors derrotats en el procés del 78, la classe treballadora i les classes populars, tornen a entrar en l'escenari polític; un moment d'excepcionalitat que pot ser breu. Jugada mestra: reconversió de la qüestió catalana i el moviment sobiranista d'un punt de ruptura democràtica amb el règim amb ampla base a un procés polític amb escassa majoria que serveix per mantenir viu i al timó el principal partit del règim a Catalunya: Convergència; atiament d'un nacionalisme espanyol de caràcter reaccionari a Espanya i a Catalunya que dóna joc a Mariano Rajoy i al PP i impulsa a l'aposta de l'IBEX 35: Ciutadans. Aquesta jugada s'allarga a les eleccions generals; és en aquesta clau que hem de llegir la fugida endavant que Junts Pel Sí està liderant amb la iniciativa política de "desconnexió amb Espanya" i que tant de rèdit polític està donant al PP i a Ciutadans. Estem advertits: el moment constituent pot tancar-se per dalt i a la dreta. Caldrà tota l'energia i tota la intel·ligència per mirar de revertir-ho els dies vinents. Ens hi juguem molt.

La política d'una República Catalana en un Estat Plurinacional Espanyol com a part d'una superació rupturista dels límits democràtics del règim polític del 78, més enllà dels debats nominatius, és l'única sortida política de síntesi que, avui en dia, pot mantenir unit el poble de Catalunya i, per tant, evitar la fractura interna de la nació. La fugida endavant, només porta a la diversió de les contradiccions principals a unes de secundàries, on l'exercici de transformisme de les elits del règim tingui èxit i el poble, dividit, quedi subordinat a elles. És important que els companys de la CUP, d'ERC i del moviment sobiranista que s'estimen el seu poble no s'escoltessin els cants de sirena, que penséssim com construïm un projecte de país de les classes populars i per les classes populars, arrabassant la bandera de les mans dels qui, com només les utilitzen per acumular triomfs pels seus jocs de mans.

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya