Al mateix temps, només als Països Catalans, l'any 2017 es van produir 13 feminicidis oficials i 28 no oficials (Feminicidi és l'assassinat de dones pel fet de ser dones. Es tracta d'assassinats perpetrats per homes i motivats per odi, menyspreu, plaer o sentit de possessió cap a les dones).
I quan es parla d'acabar amb les desigualtats, amb la violència i les agressions masclistes, sempre es mira cap al món educatiu i s'apunta l'educació com a eina imprescindible per aconseguir una societat lliure de sexisme. I és cert. Però hi ha un element que contribueix a generar sexisme i és el llenguatge,
Utilitzar un llenguatge inclusiu, significa que quan parlem o escrivim s'hi troben representats els diversos gèneres. I ha de ser així, no només perquè el llenguatge ha de reflectir la societat que l'utilitza, sinó que també pot ajudar a modificar-la. Així, avui en dia, no podem parlar només en masculí pensant que hi inclou a tothom perquè no és així. Sabem que les dones treballen en tots els camps, però és que a més, si no nomenem les professions en masculí i femení, contribuïm a reproduir estereotips sexistes; un exemple paradigmàtic és quan parlem de metges i infermeres, forners i venedores o de directors i secretàries. El llenguatge configura pensament; quan anomenem només en masculí, no només estem negant la realitat, sinó que neguem a les noies i dones la possibilitat d'imaginar-se en aquella professió.
La llengua té una funció comunicativa; és creada per la societat en cada moment i s'ha d'adaptar a la realitat. Pensem en la quantitat de paraules noves que s'introdueixen en cada nova revisió dels diccionaris i d'altres que queden sense utilitzar. Però malgrat aquest fet, cada any veiem en els mitjans de comunicació campanyes de persones «reconegudes» que s'oposen obertament a l'ús del masculí i femení. Aquestes persones ens presenten una llengua pètria, sense capacitat de canviar, quan sabem que la llengua canvia constantment justament perquè no és un producte de laboratori o de museu sinó que és quelcom utilitzat per la societat i per tant, dinàmica, mal·leable, en transformació constant. Critiquen que llavors el discurs és pesat, que el masculí és el genèric...
La llengua té un alt valor simbòlic i afectiu i ens adonem que el que no s'anomena no existeix. Com diu Eulàlia Lledó, quan es parla de sexe, gènere i gènere lingüístic, no s'està parlant només de llengua. Per això hi ha sectors que oposen tanta resistència o costa tant d'introduir aquests petits canvis en el món educatiu. Estem parlant d'ideologia.
Cadascuna i cadascú de nosaltres, com a ciutadania que volem una societat democràtica i sense discriminació, no podem acceptar les coses com estan. Un primer pas és la mateixa formació, però després cal que siguem agents actius per contribuir a una societat més igualitària. I la llengua i l'ús que en fem és un element central en aquest camí.
Adelina Escandell Grases
Etiquetes de comentaris: Columna Violeta