El feminicidi és un dels problemes més grans i brutals, potser el més abominablement visible, dels que enfrontem com a societat i que patim les dones directament, globalment i en conjunt, pel fet de ser dones. Però el feminicidi és conseqüència de violències quotidianes i enquistades en la nostra societat, una societat capitalista i patriarcal, que promou i es basa en les relacions de poder, on totes les relacions humanes estan determinades per una visió i una construcció androcèntrica del món i, per tant, per la supremacia de l'home sobre la dona, per la imposició d'una divisió sexual del treball i per l'assumpció cultural d'uns rols socials que estableixen la subordinació efectiva de la dona a l'home. En aquest repartiment, la dona té assignada la responsabilitat de les tasques reproductives, els treballs domèstics, l'atenció i cura dels infants i els familiars dependents, entre d'altres.
En els últims anys, a tot el món, i també a Catalunya i a Espanya, el moviment feminista està creixent en organització, coordinació i mobilització. Fruit d'aquest important avenç, s'han organitzat importants mobilitzacions en els temps recents, manifestacions com la del 7 de novembre de 2016 a Madrid, o com les del 8 de març i del 25 de novembre dels últims anys, sense oblidar la vaga de totes de l'any 2017, molt destacable perquè, per primera vegada, es va dur a terme una mobilització feminista simultània a tot el planeta.
Davant tot això, què fer?
De moment, el moviment feminista internacional convoca una vaga mundial pel 8 de març vinent, una vaga a la qual totes les dones estem convocades per aturar el món. L'any passat la vaga de totes va tenir un seguiment molt desigual segons el país, i a Catalunya va ser pràcticament irrellevant.
Tanmateix, va significar un punt de partida que ha empès a tot el moviment feminista internacional a treballar perquè aquest any sigui una vaga històrica.
Comunistes de Catalunya sempre hem estat presents en la lluita feminista organitzada, sempre en els fronts unitaris i sempre aportant la nostra visió de classe i revolucionària, per tant, com no podria ser d'una altra manera, ens adherim, i treballem activament per convocar-la, difondre-la i organitzar-la en els nostres àmbits d'actuació.
La vaga està plantejada en 4 eixos i vol interpel·lar a tota la societat per posar en evidència el que fan les dones en l'àmbit laboral (treball remunerat), en l'àmbit de les cures (treball no remunerat), en l'àmbit estudiantil i en el del consum. Amb aquesta decisió, el moviment feminista ha obligat a les centrals sindicals a posicionar-se. Perquè no és només una vaga de cures, de consum, també és una vaga de la producció. La confluència de les lluites de gènere i de classe es posen damunt la taula.
Tot i que mai és prou, saludem que els sindicats majoritaris hagin convocat una aturada de dues hores per al 8 de març vinent, perquè és un pas endavant en el seu compromís en la lluita pels drets de les dones.
Volem:
- igualtat efectiva entre homes i dones en totes les esferes de la vida
- en el món laboral, a treballs d'igual valor, igual remuneració
- igualtat per a les dones migrades, perquè autòctona o estrangera, som la mateixa classe obrera
- ple dret a decidir sobre les nostres vides, els nostres cossos, i la nostra sexualitat
- avortament lliure i gratuït i amb totes les garanties a totes les edats
- tolerància zero a les violències masclistes, en qualsevol de les seves expressions. Cap agressió sense resposta. NO és NO
- coeducació en totes les etapes escolars
- reivindiquem la presència de dones en els espais de presa de decisions a tots els àmbits de la societat, i també en els àmbits polítics i institucionals Volem dones feministes a totes les comtesses electorals ara, i sempre!
I al partit? Què fer?
Seguir propiciant la participació activa de les dones en la lluita política i ideològica, des de la base i des dels àmbits de direcció. Afiliar dones per equilibrar la diferència de gèneres, tant al nostre partit com als fronts en els quals participem. Formar la militància del partit des d'una perspectiva de gènere i feminista, perquè els homes militants comunistes siguin un actiu en la lluita feminista i per la igualtat, i donin exemple quant a construir noves formes de relació, facilitar espais lliures de masclisme i no perdre mai la perspectiva de gènere, com mai no perdem la perspectiva de classe. Tot això implica gestionar el temps d'una altra manera, comporta responsabilitzar-se de les tasques de cura, suposa usar formes que siguin atractives i adequades a cada situació. Per tant cal introduir elements d'elasticitat, que facilitin la participació perquè les dones se sentin còmodes, que la militància no suposi només una càrrega més sense recompensa. Cal aconseguir que sentim el partit com una solució, no com un problema i que les dones el fem nostre amb totes les conseqüències.
Necessitem que els homes del partit treballin seriosament les noves masculinitats, noves formes de relacionar-se entre homes i dones, però també entre homes i homes, perquè molt més sovint del que ens agradaria, la inèrcia de la 'normalitat' ens empeny a seguir-la, sense qüestionar-la, i a ser part d'aquesta normalitat establerta que no és neutral, sinó que respon a uns interessos, contraris als drets de la nostra classe i als de les dones treballadores, què hem de condemnar i contra els que, com a comunistes, hem de lluitar sense excuses.
Comunistes de Catalunya hem lluitat, lluitem i lluitarem fins a enterrar el patriarcat, i aconseguir una societat justa.
Etiquetes de comentaris: Editorial
