realitat

14 lliçons de Sunzi per a la lluita política

Més de dos mil anys després de la seva redacció, l'Art de la Guerra de Sunzi ha esdevingut un dels manuals d'estratègia política més influents del nostre temps. De manera discreta i sense cap soroll, aquest petit assaig filosòfic s'ha convertit en una referència de governants i líders polítics. Sunzi és estudiat avui amb més passió que el Príncep de Maquiavel i que les conquestes d'Alexandre el Gran, de Juli Cèsar o de Napoleó. Tanmateix, l'interès per l'obra de Sunzi no sempre va acompanyat de la comprensió de les seves ensenyances.

Una breu aproximació a Sunzi


Sunzi, el mestre Sun, fou un antic filòsof i militar xinès. La seva existència històrica ha estat qüestionada per alguns acadèmics que el consideren llegendari, tanmateix, la tradició el considera un general al servei del rei Helu de Wu. El que ningú qüestiona és la grandesa de l'obra que se li atribueix, l'Art de la Guerra, un assaig sobre estratègia militar destinat a ser un manual per a reis i governants justos. Actualment, hi ha un ampli consens en situar la redacció de l'obra en el període dels Regnes Combatents (476-221 AEC).

Malgrat que l'Art de la Guerra és una obra senzilla i assequible, la seva comprensió no és una tasca simple. En primer lloc, cal fer-se amb una o diverses versions de qualitat, que permetin la comprensió de molts conceptes xinesos de complexa traducció. En segon lloc, és important tenir present el context filosòfic de l'obra i conèixer les fonts ideològiques sobre les quals se sustenta, principalment el taoisme de Lao Tze i el confucianisme. En tercer lloc, però no menys important, cal compartir l'objectiu de l'autor, que no és altre que el bon govern o l'harmonia de la societat.

Es podria dir que l'Art de la Guerra és un manual d'aplicació del pensament taoista a la pràctica política i militar. És en molts aspectes un aprofundiment especialitzat del Tao Te Ching, el "Llibre del Camí de la Virtut", de Lao Tze. Es fonamenta en els mateixos principis dialèctics i comparteix el mateix objectiu: l'acceptació de la dialèctica de la realitat, la cerca de l'harmonia i de l'equilibri. Així, mentre el Tao Te Ching se centra en la plenitud vital mitjançant la no acció, l'Art de la Guerra se centra en la victòria a través de la no lluita.

1- Sobre la doctrina


"La doctrina és allò que fa que el poble estigui en harmonia amb el seu governant, de manera que el segueix a on és cridat"

Diu Sunzi que són 5 els factors a tenir en consideració en l'art de la guerra: la doctrina, el temps, el terreny, el comandament i la disciplina. D'aquests el primer és l'harmonia entre el governant i el poble, la seva indissoluble comunió d'interessos. Un governant injust no pot comptar amb la fidelitat del poble, per això qui pretén guanyar una guerra ha de tractar amb justícia i seny als seus exèrcits i tenir per objectiu la seva prosperitat. No pot pretendre obtenir la fidelitat a través de la por perquè no prosperarà.

2- Sobre el temps


"Temps significa Yin i Yang, nit i dia, fred i calor, dies assolellats o plujosos, el ritme de les estacions"

El coneixement del caràcter cíclic del temps i de la seva influència en la vida humana i les societats és fonamental per a qualsevol estratègia. Hi ha moments oportuns i moments inoportuns per a qualsevol empresa. La gestió del temps també ha esdevingut un aspecte central de política moderna. No comprendre aquesta importància és abocar-se al precipici.

3- Sobre el terreny


"El terreny fa referència a les distàncies, a la facilitat o la dificultat dels desplaçaments"

El coneixement del territori és un altre factor determinant en el desenvolupament de qualsevol estratègia. Aquest coneixement fa referència a l'orografia del terreny, a la disponibilitat de recursos de cada zona, a les vies de transport, però també a la disposició de les persones que hi habiten i els seus costums i necessitats. No es pot emprendre una campanya sense el coneixement i la complicitat del territori on es desenvolupa.

4- Sobre el comandament


"El comandament ha de tenir com a qualitats: saviesa, sinceritat, benevolència, coratge i disciplina"

Les qualitats del comandament són un tema recurrent en l'obra de Sunzi. El comandament ha de ser exemplar, digne de l'admiració del poble. I en aquest sentit és rotund: si el comandament no és exemplar, ha de ser substituït immediatament. En cas contrari, la corrupció es generalitzarà.

5- Sobre la disciplina


"La disciplina ha de ser compresa com l'organització de l'exèrcit"

Això té a veure amb la correcta organització de les forces internes, la promoció de les persones segons la seva capacitat i mèrit, la mesurada administració de recompenses i càstigs. La mesura és fonamental en l'estratègia: quedar-se curt o passar-se de llarg porten a la derrota.

6- Sobre la informació i l'avantatge


"Coneix al teu enemic i coneix-te a tu mateix"
"Cal actuar d'acord amb el que és avantatjós"

La informació és, doncs, el valor més preuat per al correcte desenvolupament d'una estratègia: informació sobre les mateixes forces, informació sobre les forces de l'enemic, informació sobre el terreny, el temps... La informació ens proporciona coneixement de les situacions que són avantatjoses i de les que no ho són. Així, cal aprofitar cada oportunitat de guanyar avantatge abans el moment de la batalla, per arribar-hi en les millors condicions.

7- Sobre la batalla


"Aconseguir que siguin derrotats els exèrcits enemics sense que s'arribi a desenvolupar la batalla és l'art suprem de la guerra"

La millor victòria és la que s'aconsegueix sense batalla, perquè no hi ha batalla sense baixes ni pèrdues. Aquest és un dels principis més forts de l'Art de la Guerra. Aprofitar els avantatges, eliminar els inconvenients i disposar una situació favorable perquè l'enemic renunciï a la batalla i accepti la derrota, aquest ha de ser l'objectiu de qualsevol estratègia que aspiri la victòria.

8- Sobre la victòria


"Un exèrcit victoriós guanya primer i entaula la batalla després; un exèrcit derrotat lluita primer i intenta obtenir la victòria després"

Ens diu Sunzi que la batalla només és l'execució final d'una lluita anterior que és més important. Durant la batalla, difícilment es pot capgirar el resultat de la disposició de forces prèvia. Per això, la victòria té poc a veure amb la batalla i molt a veure amb la seva preparació. Aquell qui persegueix la victòria s'ha de concentrar preparar-se per a tenir la millor posició quan esclati la batalla.

9- Sobre l'engany


"L'art de la guerra es basa en l'engany. Per tant, quan és capaç d'atacar, ha d'aparentar incapacitat; quan les tropes es mouen, aparentar inactivitat. Si és a prop de l'enemic, ha de fer-li creure que està lluny; si està lluny, aparentar que s'està a prop"

En la guerra, com en la política, no importa tant el que veritablement és sinó el que sembla que és. Per això, una estratègia victoriosa es concentra en desconcertar l'enemic, sorprendre'l constantment, fer-lo combatre en fronts inexistents i fer-li creure sempre que té una situació d'avantatge. Quan l'enemic pensa que està en millor posició acostuma a mostrar obertament les seves forces i és més vulnerable. "Fes moure els enemics amb la perspectiva del triomf, perquè caiguin en l'emboscada".

10- Sobre les aparences


"Si els emissaris de l'enemic pronuncien paraules humils mentre que aquest incrementa els seus preparatius de guerra, això vol dir que avançarà. Quan es pronuncien paraules altisonants i s'avança ostentosament, és senyal que l'enemic es retirarà"

No es pot menysprear l'adversari, ni menystenir el seu domini de l'estratègia. Cal esperar que actuï de manera encara més astuta que nosaltres i estar previnguts. No convé confiar-se davant la seva aparent debilitat, ni tenir excessiva por de la seva aparent superioritat. Si l'adversari té oportunitat d'aprofitar un avantatge, cal esperar que l'aprofitarà.

11- Sobre la fortalesa


"Si no pots ser fort, però tampoc saps ser feble, seràs derrotat"

L'Art de la Guerra insisteix constantment en la força de la debilitat i en la capacitat d'aprofitar les mateixes febleses per a vèncer. Aquesta concepció taoista, profundament dialèctica, de l'existència és present en tota l'obra. Tota cosa és definida i vençuda per la seva contrària per a donar lloc a una cosa nova. Així, la mateixa fortalesa rau en el coneixement de la mateixa debilitat, de la mateixa manera que la debilitat de l'adversari cal buscar-la en la seva força. "La fermesa d'un petit nombre de persones poden arribar a cansar i a dominar fins i tot a nombrosos exèrcits"

12- Sobre la defensa


"Com més defenses obliguis a adoptar al teu enemic, més debilitat quedarà"

Debilitar a l'enemic és obligar-lo a defensar-se. Però per a aconseguir-ho, no necessàriament cal atacar-lo, sinó només fer-li sentir la seva vulnerabilitat. Si l'adversari es defensa en un front, es veu obligat a manifestar part de les seves capacitats i a desatendre altres fronts simultàniament. De la mateixa manera, convé no defensar-se gratuïtament, ni atacar preventivament, sense tenir clara l'existència d'una amenaça real. En fer-ho, exposem la nostra força innecessàriament.

13- Sobre la violència


"Els qui no són plenament conscients dels inconvenients de les armes, no són totalment conscients dels avantatges d'utilitzar-les"

La violència és per a Sunzi, també en la guerra, l'últim recurs. La força de les armes és una força destructora que no només destrueix a l'enemic, també colpeja inevitablement a les mateixes forces. Qui usa la violència per a vèncer, no fa sinó mostrar la seva extrema debilitat.

14- Sobre la forma


"El punt final de la formació d'un exèrcit és arribar a la no forma. Quan no tens forma, els informadors no poden descobrir res, ja que la informació no pot crear una estratègia".

Ser en el no ser és el factor determinant. Tornem aquí a submergir-nos en la concepció taoista de l'existència, en la seva definició de la dialèctica, dels antagonismes i de la identitat dels contraris. En aquest cas, la no forma defensada per Sunzi és la forma que s'adapta a qualsevol situació, una referència equivalent a la metàfora taoista de l'aigua, coneguda popularment per la divulgació que en va fer Bruce Lee:

"Si poses aigua en una ampolla, es converteix en una ampolla. Si la poses en una tetera es converteix en una tetera. L'aigua pot fluir i pot colpejar. Sigues aigua, amic meu."

PA

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*