realitat

Versos rojos: "Ànec de pedra" d'Olga Bergholz



Ànec de pedra

Jo sóc un ànec de pedra,
sóc un tub de pedra.
Jo només canto cançons
recolzant-me en la meva boca.
Dykhne en silenci
escolta la meva cançó.
M'assec a la terra
al costat del riu, simplement,
prop de les grues.
I després arriben altres amb pales
En un carro em portaren.
Jo estava aixafada, triturades
les mans i els peus.
L'ocell fora de mi?
Ens posem en el forn,
en la mateixa flama.
M'escalfava allà per tres dies.
Em feia molt bé.
Em fa sonar
només l'incendi. Sóc el vermell.
Sóc un ànec de pedra,
sóc un tub de pedra.
Jo canto perquè la primavera.

Olga Bergholz (St.Petersburg, 1910 - Leningrad, 1975)
Del llibre "Poemes sobre la guerra"

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*