Ànec de pedra
Jo sóc un ànec de pedra,
sóc un tub de pedra.
Jo només canto cançons
recolzant-me en la meva boca.
Dykhne en silenci
escolta la meva cançó.
M'assec a la terra
al costat del riu, simplement,
prop de les grues.
I després arriben altres amb pales
En un carro em portaren.
Jo estava aixafada, triturades
les mans i els peus.
L'ocell fora de mi?
Ens posem en el forn,
en la mateixa flama.
M'escalfava allà per tres dies.
Em feia molt bé.
Em fa sonar
només l'incendi. Sóc el vermell.
Sóc un ànec de pedra,
sóc un tub de pedra.
Jo canto perquè la primavera.
Olga Bergholz (St.Petersburg, 1910 - Leningrad, 1975)
Del llibre "Poemes sobre la guerra"
Etiquetes de comentaris: Versos rojos
