No sóc una dona. Sóc un neutre.
Sóc un nen, un patge i una decisió valenta,
sóc un raig rialler d'un sol escarlata...
Sóc una xarxa per a tots els peixos voraços,
sóc un brindis en honor de totes les dones,
sóc un pas cap a l'atzar i la ruïna,
sóc un salt cap a la Llibertat i el jo...
Sóc el murmuri de la sang a cau d'orella de l'home,
sóc la febre de l'ànima, el desig i la negació de la carn,
sóc un senyal d'entrada a nous paradisos.
Sóc una flama, cercadora i insolent,
sóc aigua profunda però atrevida fins als genolls,
sóc foc i aigua en comunió lliure i lleial...
Edith Södergran (St. Petersburg, 1892 - Raivola, 1923)
Del llibre: Poemes (1916)
Etiquetes de comentaris: Versos rojos
