Més enllà de la crítica que de l'anàlisi concreta del nou sistema d'avaluació competencial es desprèn en la primera part d'aquest article, trobem necessari contextualitzar l'origen del concepte competència aplicat al món educatiu del segle XXI. L'origen de la sospita: la nova pedagogia competencial en el pinyol del neoliberalisme
Traçar el recorregut del currículum per competències i de la seva aplicació a la pràctica en els dies presents - d'on ve, quins organismes internacionals vetllen per la seva posada en pràctica i quina és la naturalesa dels mateixos- ens pot ser d'utilitat a l'hora de desemmascarar la ideologia inherent en aquesta nova pedagogia que les escoles del nostre país estan començant a aplicar aquest curs 2018/19 per ordre i decret de la Generalitat de Catalunya.
Presentem a continuació una sort de cronologia explicativa dels fets i alguns aclariments contextuals que ens permeten demostrar com en el fons del currículum per competències hi rau un plantejament ideològic neoliberal que busca allunyar l'educació pública de la seva primera funció, que és la de garantir les mateixes possibilitats d'emancipació a tots els ciutadans i les ciutadanes en edat escolar. I és que, lluny de formar part d'un debat col·lectiu protagonitzat per la comunitat educativa, el nou mètode competencial s'està imposant des d'organismes internacionals que no gaudeixen de la legitimitat pertinent per a fer-ho. L'interès particular d'aquests organismes - reconeguts per no gaudir d'estructures democràtiques- es tradueix, per via de la mediatització, en interès col·lectiu: l'escola ha de servir a la societat (capitalista) i no a l'inrevés. La instrucció pública, víctima d'aquesta premissa, ja no es realitza d'acord amb unes demandes socials legítimes que responen a contextos materials concrets, sinó a una sèrie de principis dogmatitzants: l'escola ha d'innovar per a preparar l'alumnat per al mercat de treball - cada cop més desestructurat i més desposseït de regles i normes-. És a dir que l'escola ha de preparar per a la precarietat futura. Arribats en aquest punt, es fa necessari desvelar l'origen d'aquests plantejaments. Dit amb altres paraules, cal saber d'on venim per saber cap a on ens dirigim -o més ben dit, cap a on ens dirigeixen- en matèria d'educació pública.
Apunts contextuals en relació a l'origen del model competencial
L'any 1967 l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) crea el Centre per la Investigació i Innovació Educatives. Amb això, es posa l'educació en el centre dels seus interessos. Podem considerar que és la base a partir de la qual una organització formada per les economies més desenvolupades del món i patrocinadora dels postulats capitalistes globals posa èmfasi en la necessitat d'incidir en matèria educativa, tot projectant consells i receptes per abraçar una nova manera d'educar.
El 1973 la UNESCO publica un informe titulat Aprendre a ser: l'educació del futur en el qual es destaca que en l'era científica-tècnica l'ensenyament s'ha de centrar més en els mètodes i menys en el saber. Sense entrar en gaires especificitats, l'informe apunta cap a una tecnificació de l'educació i s'introdueix el concepte innovació en tant que element necessari per actualitzar la pràctica docent.
Aquestes primeres manifestacions d'interès en l'educació pública per part d'organismes internacionals tenen lloc en un context d'aparició del neoliberalisme com a realitat constrenyedora aplicada a l'acció de govern dels països de l'òrbita capitalista en l'últim quart del segle XX. És a cavall de les dècades de 1970-80 que el neoliberalisme comença a prendre forma sota la influència de dues figures (Thatcher al Regne Unit i Reagan als EUA) que enalteixen les virtuts d'un estat testimonial que per arribar a ser-ho ha de descompondre's - liquidar l'estat del benestar i la despesa pública- per tal de donar pas a un nou paradigma en el qual l'esforç i la possibilitat d'èxit de tots els treballadors es veurà recompensada per les mateixes formes d'equilibri natural del mercat. Ras i curt, es tracta d'una actualització del liberalisme que es desfà del pacte social i deixa de garantir drets a canvi d'una empenta cap al camp de batalla què és la competència globalitzada sota la promesa de l'èxit individual: la selva. Desmantellament de serveis públics, privatitzacions, imperi de l'economia especulativa i financera, atenuació dels drets laborals per abaratir costos, ... En definitiva, entre els anys 70 i els 80 es va dur a terme a Europa un procés global de desconstrucció de les conquestes populars promogudes després de la segona guerra mundial, tot provocant una creixent precarització de les capes populars. D'ençà d'això, la idea d'enriquir-se, o de sortir de la pobresa, havia de respondre a una actitud derivada de l'esperit aventurer i emprenedor d'alguns individus per sobre de la majoria. Es deixa d'apuntar a les estructures generadores de desigualtat com a motor dels desequilibris econòmics i socials i s'assenyalen en el seu lloc les actituds generadores de desigualtat, que depenen de l'individu, cada cop més allunyat del col·lectiu.
Els mateixos organismes que vetllen per l'ordenament neoliberal de l'economia mundial s'encarreguen d'emetre receptes i propostes d'innovació en matèria d'educació pública, ja que aquesta, en tant que servei públic, no s'escapa de les envestides neoliberals de caràcter privatitzador. Mirant enrere, la sospita sobre l'origen d'aquestes receptes educatives d'avui comença a prendre forma.
Seguint amb el fil cronològic, l'any 1995 el Banc Mundial publica Prioritats i estratègies per a l'educació on s'expressa textualment que "l'educació ha d'atendre a la creixent demanda per part de les economies de treballadors adaptables". L'economia, segons el Banc Mundial, ha de guiar els passos de l'educació, que al seu torn ha de proveir el mercat de treballadors adaptables, això és, treballadors i treballadores precaritzades i amb menys drets laborals adquirits.
El mateix 1995 la Comissió Europea publica "Ensenyar i aprendre. Cap a la societat cognitiva" en el que es fa una radiografia, partint d'una perspectiva neoliberal, de la societat i es considera que "calen sistemes de formació més flexibles i oberts per a fer que la capacitat d'adaptació dels individus sigui més gran i poder així respondre a les necessitats de les empreses i dels mateixos individus, una proporció important dels quals corre el risc d'haver de canviar d'àmbit professional 3 o 4 cops a la vida". En aquest informe apareix amb molta força el concepte de competència, fins aleshores força desconegut, de la següent manera: "(...) s'haurà de fer del nivell de competència assolit per cada individu un instrument de mesura del rendiment individual, cal per tant proposar mètodes pedagògics nous i més flexibles de reconeixement de competències". Es posaven així les bases ideològiques dels elements que serveixen avui per justificar el nou paradigma educatiu.
Partint d'aquestes bases, l'any 1997 els països membres de l'OCDE van publicar el Programa per l'Avaluació Internacional dels Estudiants (PISA per les seves sigles en anglès). L'objectiu d'aquest programa és "monitorar com els estudiants que es troben al final de l'escolaritat obligatòria han adquirit els coneixements i les destreses necessàries per a la seva completa participació en la societat". Fins al dia d'avui, els informes PISA han esdevingut el principal mètode comparatiu de la qualitat educativa dels diferents sistemes educatius mundials. Quan es publiquen els informes PISA els mitjans de comunicació -i en conseqüència l'opinió pública- es preocupen per la posició que ocupa el seu país en el rànquing de sistemes educatius, sense fer plantejaments més profunds sobre la naturalesa de l'escola, els recursos que s'hi dediquen com a societat ni la utilitat que aquesta té per a una societat cohesionada. La competència individual que serveix de principi motor en l'economia neoliberal es tradueix aquí en competència entre sistemes educatius. I de pas l'OCDE aconsegueix marcar les pautes de l'excel·lència educativa mitjançant un rànquing que obeeix als principis del neoliberalisme. Des d'aquesta posició privilegiada i il·legítima, emet receptes que han de donar forma a les reformes educatives per tal de millorar en el rànquing PISA, com ara la reforma de l'educació pública catalana que ens ocupa - i preocupa- en aquest article.
El 2003, sota el pretext de donar forma a la nova pedagogia neoliberal, l'OCDE treu a la llum un projecte que, ara sí, pretén organitzar definitivament el currículum competencial així com l'avaluació per competències. En La definición y selección de competencias clave es proposa tot una nova metodologia educativa que parteix de la base de les competències com a element a treballar des de les aules. Aquesta premissa serveix, a més a més, per a assenyalar la necessitat de la individualitat dels processos escolars i allunyar l'escola de la lògica col·lectiva per instal·lar-la en l'àmbit de la individualitat neoliberal. Ens referim, per tal d'exemplificar això últim, a una declaració feta pels diferents ministeris d'educació de l'OCDE que acompanya la publicació d'aquest darrer projecte definidor de les competències de l'any 2003:
"El desarrollo sostenible y la cohesión social dependen críticamente de las competencias de toda nuestra población, con competencias que se entiende cubren el conocimiento, las destrezas, las actitudes y los valores"
Una vegada més s'assenyala a la població en relació a les seves competències personals (individualitzant el concepte de població, que es construeix sobre la base d'individus agrupats, amb les capacitats individuals que són les competències) com a responsable del desenvolupament sostenible i de la cohesió social (obviant les causes materials i, per descomptat, obviant la crítica al sistema capitalista que funciona precisament d'acord amb l'explotació dels recursos i a la desigualtat social). Si el món no funciona com hauria de funcionar és perquè no tenim una població competencialment vàlida: cal per tant reformar els sistemes educatius per tal de fer front a aquesta premissa.
En resum, tant l'anàlisi com la sola existència d'aquests informes ens permeten traçar una conjuntura determinada, observable, que desmunta el següent relat: el currículum i l'avaluació per competències surt del món acadèmic amb voluntat de millorar l'aprenentatge i l'educació en general. Podem afirmar amb total convenciment que la proposta de model d'avaluació i de construcció curricular basada en l'aprenentatge de competències té el seu origen en el pinyol del neoliberalisme i en les seves organitzacions internacionals, que busquen apropiar-se del marc ideològic i discursiu de l'educació pública, que en un altre ordre ideal de coses, hauria de servir a l'emancipació popular i no a la lògica de la ideologia neoliberal.
No podem acceptar que el futur de l'educació de totes les societats actuals segueixi un full de ruta determinat pels criteris mercantils més salvatges. Qualsevol reforma educativa ha de passar per un debat i una discussió que ha de néixer en el si de la mateixa comunitat educativa que l'ha de dur a la pràctica.
L'escola al servei de les empreses: el currículum per competències i el nou model de currículum vitae
En el món empresarial ha aparegut darrerament una nova manera de dissenyar i valorar els currículums vitae així com els processos de selecció de personal: el currículum vitae per competències. La mateixa OCDE assenyala que aquest nou model de currículum busca "restar importància a la formació reglada i als anys d'experiència prèvia, per centrar-se en el que realment és important: allò que saps fer".
En termes marxistes, es prioritzen les competències i les característiques del i la treballadora, entesa aquesta com a producte-mercaderia de consum per l'empresa, per davant del coneixement i el saber ciutadà. Buscant i donant valor així, no només als i les treballadores com a peces mecàniques del procés del treball sinó també al treball acrític: fer dels treballadors i treballadores una mena d'empresa en si mateixa que competeix amb altres empreses, sense coneixement cientificotècnic, ni de la realitat que l'envolta, ni de la feina que ha de desenvolupar des d'una perspectiva més global. S'intueix aquí, de fet, un procés alineador de la realitat.
De nou, els informes publicats des dels nuclis neoliberals ens permeten realitzar aquests judicis de valor amb total convenciment. Concretament, en l'informe El futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial es destaquen les següents competències laborals que, des de la seva perspectiva, seran les més valorades i demandades l'any 2020:
No és cap casualitat que existeixi una correspondència tan rellevant entre les competències laborals que apareixen en la taula anterior i les competències d'aprenentatge que podem trobar en el currículum català. Tampoc ho és, de fet, que la paraula que ho articula tot - competència- sigui la mateixa.
Exemples de competències en el currículum d'ensenyament
Algunes de les competències concretes a avaluar ens haurien de fer encendre les alarmes. I és que, com pretenem demostrar a continuació, la ideologia neoliberal no només ha posat cullerada en el model global d'educació sinó que per dur-ho a la pràctica ha influenciat de manera molt directe en el desplegament curricular i avaluatiu. A tall d'exemple analitzarem tot seguit un parell de les competències (competència digital i competència personal i social) que apareixen en els diversos llibrets que el departament ha publicat per a desenvolupar el desplegament d'aquestes en l'educació secundària.
Exemple 1: Competències de l'àmbit digital.
Són les competències que apareixen en el llibre corresponent a l'àmbit digital que suposadament s'ha d'avaluar de manera transversal i amb activitats diverses en totes les assignatures. La seva traducció en frases explicatives és la que segueix:
"Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació"
"Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d'aplicacions digitals"
"Utilitzar les aplicacions bàsiques d'edició d'imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals"
Com podem observar, en la definició apareixen referències a la inserció de l'alumnat en un món que està permanentment en xarxa, la lògica del qual respon a l'ús d'aplicacions digitals que no tenen caràcter públic, és a dir, dissenyades en la seva majoria segons un interès lucratiu - de benefici empresarial-. Cal recordar que aquesta competència es tradueix en ítems avaluables i que per tant es treballen durant moltes hores i acaben tenint un pes específic en l'èxit o fracàs de l'alumnat en la seva trajectòria escolar. És inevitable plantejar-se preguntes sobre la idoneïtat o no de dedicar temps escolar a desenvolupar en els alumnes habilitats dins del món digital, encarades a produir resultats, en comptes de dedicar més hores lectives o bé a l'educació digital -pensem en una mena d'ètica de l'ús digital i les comunicacions virtuals- o bé a disciplines tan injuriades com ara la filosofia. Podem també preguntar-nos quin impacte té sobre els hàbits de consum i de salut en els adolescents el fet d'incloure a partir d'ara més activitats de l'àmbit digital en totes les assignatures, així com la dependència en l'ús dels dispositius que aquesta pràctica pot generar.
Exemple 2: competències de l'àmbit personal i social
En aquest apartat competencial, més que analitzar la seva traducció en frases justificatives, volem posar èmfasi en el concepte que articula les competències relacionades a l'àmbit personal i social: l'emprenedoria.
Per construir una societat justa i democràtica és indispensable que el conjunt de la ciutadania tingui la capacitat i la possibilitat d'organitzar-se i dialogar per tal de participar en la construcció conjunta de l'organització social. Contràriament, en un marc ideològic neoliberal socialment atomitzat, els individus perden les seves característiques en tant que éssers socials, de manera que el procés de construcció personal es converteix, no en la participació i reconeixement del fet social, sinó en esforços isolats de perfeccionament de les competències personals que ha de posseir tot individu per tal de tenir èxit a l'hora de ser tingut en compte com a mercaderia en el mercat laboral.
En aquest context apareix el concepte d'emprenedoria en l'ensenyament que, a banda d'aparèixer en aquest àmbit transversal, disposa de 3 assignatures optatives al llarg de l'educació secundària, i resulta ser un concepte completament alienant. Una emprenedoria que busca dotar a l'alumnat d'eines per poder desenvolupar-se millor en el mercat laboral i tenir iniciativa pròpia per autoconstruir-se a si mateix com a mercaderia laboral.
I no és que ho diguem nosaltres: només cal veure algunes de les orientacions metodològiques que apareixen en aquest àmbit segons la Generalitat, que, com mostrem en l'exemple, proposen una anàlisi DAFO (emprat en l'àmbit empresarial per estudiar el posicionament de les empreses d'acord amb la competència empresarial) per tal d'iniciar un procés d'autoconeixement que ha de servir a la preparació per al mercat laboral:
Clarament, l'emprenedoria entesa com a competència a desenvolupar i avaluar a l'escola apunta a la construcció dels individus des de la perspectiva neoliberal, ja que es busca avaluar en tota l'etapa educativa la capacitat dels alumnes de convertir-se en una millor o pitjor mercaderia laboral, sense qüestionar la naturalesa d'aquest mercat de treball que ha d'ordenar la vida econòmica i laboral de les societats. S'associa així la construcció de la personalitat amb les habilitats que l'individu pot aportar en el món laboral: a través del llenguatge avaluatiu emprat, inspirat en dinàmiques de l'empresa capitalista, s'assenyalen les característiques personals - individuals- i no a les característiques de la societat de la qual participa - col·lectives-, com a causa primera i per tant objecte de l'acció educativa per pal·liar tots els possibles fracassos professionals i personals.
Arribats en aquest punt ens podem preguntar si l'emprenedoria neoliberal és l'oposat dialèctic a l'emancipació de l'individu, entesa l'emancipació com a procés d'alliberació per a poder transformar el món a través del diàleg i la cooperació entre iguals. L'emprenedoria és una de les cares més perverses de la ideologia neoliberal aplicada a l'àmbit de l'educació: ens parla del pas del treballador a l'emprenedor, això és, del trànsit forçat de la sindicació i els drets laborals basada en la consciència de classe a la competició entre individus fonamentada en un ideal de triomf i èxit individual.
Resumint: La necessitat d'un posicionament en defensa de l'educació pública
El que proposem en aquest article és un enfocament determinat a partir de l'anàlisi del nou model de currículum i d'avaluació per competències que s'estan desplegant actualment al nostre país, així com una aproximació contextual de l'origen d'aquest nou paradigma educatiu, que ens permet situar-ho en un moment històric determinat i entreveure així certes dinàmiques ideològiques nascudes dels postulats neoliberals. A Catalunya s'està desplegant aquesta reforma educativa competencial sense atendre als problemes estructurals, de manera que s'està teixint, a l'esquena de la comunitat educativa, l'allunyament de la funció originària de l'educació pública que és la de garantir les mateixes oportunitats de creixement i empoderament personal, col·lectiu i intel·lectual a tota la ciutadania.
En aquest context, el currículum i l'avaluació per competències no només és una tapadora, sinó també un exercici de dilapidació d'energia i malbaratament de recursos que es podrien, en un altre ordre de coses, dipositar en idear una reforma educativa a través de la qual l'educació pública en surti reforçada materialment, juntament amb un full de ruta pedagògic que a la llarga es tradueixi amb un major respecte cap a una educació pública de caràcter transversal, democràtic i cohesionant. Perquè la consciència de cuidar els organismes públics és un deure democràtic de base, sense el qual es fa molt difícil fomentar una sobirania popular compromesa amb el benestar global de la societat.
Teixir xarxes de transformació de la realitat: aquesta és l'autèntica innovació escolar. Innovació no pot ser l'avaluació per competències, sinó la defensa d'un sistema educatiu compromès amb la societat, que actualment està en descomposició per desatenció de l'administració. Al llarg de la història, innovar també significa protegir o recuperar una sèrie de valors del passat que estan sota amenaça d'interessos particulars o que, directament, s'han perdut. En aquest sentit, considerem que la protecció i l'empoderament en l'educació pública per part de la societat, amb l'objectiu de fer-la arribar a tothom, és un d'aquests valors i, de fet, la principal motivació d'aquest article.
Perquè, en definitiva, el currículum i l'avaluació per competències burocratitzen la tasca docent, supediten l'escola a la lògica capitalista-empresarial i trenquen amb el potencial d'acció col·lectiva, pervertint així la funció real de l'escola pública. És la punta de l'iceberg d'una dinàmica global que pretén acabar amb els serveis públics de qualitat d'acord ambl vell paradigma del lliure mercat.
Davant d'això no podem més que mostrar-nos combatius i combatives en la defensa de l'educació pública a Catalunya, a Espanya i a tot el món.
Àrea d'Educació - Comunistes de Catalunya
