Els humans que sobrevisquin el nostre temps i arribin a veure el futur, quan es girin a contemplar el temps que ens ha tocat viure, el catalogaran, sens dubte, com l'Edat de Plàstic. Això, és clar, si arriben a sobreviure a l'apocalipsi al que s'aboca la nostra era. De l'antiga Grècia, ha sobreviscut fins avui una tradició que classifica la història de la humanitat en cinc grans edats: l'Edat d'Or, l'Edat de Plata, l'Edat de Bronze, l'Edat Heroica (o, també de vegades, segona Edat de Bronze) i l'Edat de Ferro. Com es pot comprovar, els antics grecs no compartien el nostre imaginari que contempla la història com un progrés social, ben al contrari: consideraven la història com un procés de decadència inevitable des d'una Edat Daurada, la dels Titans, a la que mai podrem tornar. Actualment, aquesta classificació no és utilitzada literalment en l'àmbit acadèmic, tot i que la seva influència és notable en la nomenclatura moderna: Paleolític (Edat de Pedra Antiga), Neolític (Nova Edat de Pedra), Calcolític (Edat de Coure)...
El plàstic és el material que millor defineix la societat del nostre temps. Un material que majoritàriament s'extreu de la mateixa substància putrefacta de la qual obtenim la benzina que fa moure tots els motors, el petroli. El plàstic és un material barat, mal·leable, emmotllable, fàcil de treballar, resistent a la degradació i absolutament versàtil. El plàstic pot ser flexible, elàstic o rígid, pot ser dur o tou, aspre o suau, compacte o esponjós. Es pot tintar de qualsevol tonalitat o fer-lo translúcid i incolor.
La major part de les coses que utilitzem diàriament estan fetes de plàstic. Envasos, recipients, eines, màquines, mobles, roba, cases, tot està fet de plàstic. La nostra societat és una immensa fàbrica de coses de plàstic que comprem, usem i llencem, amb despreocupació, conscients del seu escàs valor material. Hem inundat el planeta de plàstic, fins al punt que mengem i caguem plàstic literalment i correm el risc d'ofegar-nos en un mar de polietilè, policlorur, polipropilè i poliestirè.
5,9 kg sampah plastik ditemukan di dlm perut paus malang ini! Sampah plastik yaitu: plastik keras (19 pcs, 140 gr), botol plastik (4 pcs, 150 gr), kantong plastik (25 pcs, 260 gr), sandal jepit (2 pcs, 270 gr), didominasi o/ tali rafia (3,26 kg) & gelas plastik (115 pcs, 750 gr). pic.twitter.com/ZFWZgkbnzu
— WWF-Indonesia (@WWF_ID) 19 de noviembre de 2018
La societat necessita el plàstic per a garantir el ritme obsessiu de producció i consum que exigeixen els accionistes. Només amb plàstic es pot mantenir el creixement constant, només amb plàstic es pot sostenir el simulacre del progrés. Gràcies al plàstic els pobres poden tenir el mateix que els rics, encara que sigui al preu de renunciar a l'autenticitat i la qualitat. Tothom ho sap, les coses de plàstic no són com les de pedra, or, bronze o ferro. Són menys duradores i menys efectives. Però tothom s'enganya gustosament. La nostra societat ha apostat per la satisfacció efímera, no per la perllongada plenitud. Els líders moderns no guien els pobles a construir monuments com les antigues piràmides, destinades a perdurar milers de generacions, al contrari, promouen un model de societat on l'"usar i llençar" s'aplica a tots els àmbits de la vida.
És un fet inqüestionable que el capitalisme ens condueix a l'autodestrucció com espècie. Explota la humanitat i espolia el pobles a canvi d'un somni de plàstic i d'una promesa de llibertat. Destrueix el planeta, extingeix la diversitat de la vida natural, és com un càncer que creix devorant el futur.
Sembla que s'esgoten les nostres possibilitats d'evitar-ho, per això cal, més que mai, que ens posem de peus abans que sigui massa tard. Mai la humanitat hem estat tan a prop de l'apocalipsi. La fi del món ens espera, al final de l'Edat de Plàstic.
PA
Et pot interessar: L'anàlisi de fems humans d'arreu del món confirma que estem contaminats de microplàstics
Etiquetes de comentaris: Internacional
