realitat

L'extrema dreta ha vingut a robar-nos la lluita

A les persones treballadores, el capitalisme ens ho roba tot. També la història, la identitat, la privacitat, la ideologia, la humanitat. I, quan és necessari, alimenta l'extrema dreta per a robar-nos, fins i tot, la vida i la lluita.

Des de fa 3 segles, l'espoli al qual ens sotmet el capitalisme és terrible i sembla insaciable. Ens roben el fruit del nostre esforç a través de l'explotació salarial i la plusvàlua. Ens roben la nostra llibertat a través de l'esclavitud del crèdit. Ens roben la identitat i la voluntat a través de la publicitat i l'entreteniment encapsulat. Ens roben els desitjos a través del màrqueting conductista i la fabricació de falses necessitats. Però amb tot això, el capitalisme no en té prou.

També està decidit a robar-nos la història i els símbols. El capitalisme s'apropia sempre que pot de les victòries populars. Hollywood fa anys que reescriu la història per convèncer-nos que van ser els ianquis i no els soviètics els qui van guanyar el nazisme. Han intentat convertir el Che Guevara en un logo, Mao en un quadre pop, John Lennon en un flowerpower i la paraula revolució en l'efecte espumós d'una crema capilar. Però tampoc ha estat suficient.

Van venir a pels partits polítics de la classe obrera. Primer van rebentar els partits socialdemòcrates, convertint-los en els patètiques titelles de les polítiques imperialistes. Van sotmetre la Unió Soviètica a dècades de Guerra Freda fins a fer-la caure. Després van introduir el virus liberal en el pensament de l'esquerra europea. Llavors van obligar els partits socialistes a claudicar amb el neoliberalisme i van sembrar les pútrides llavors intel·lectuals del pensament únic a tota l'esquerra mundial: postmodernisme, europeisme, antiglobalisme, ecosocialisme, localisme, globalisme, ciutadanisme, populisme, mediacionisme, institucionalisme, multiculturalisme, utopisme tecnològic, identitarisme. Però, ni amb això, estan satisfets.

Gràcies a les tecnologies de la informació, el capitalisme va trobar una nova dimensió on seguir espoliant-nos: la nostra privacitat. Va crear i fomentar les xarxes de tràfic de dades privades presentant-les com a xarxes socials per a robar-nos la intimitat. Va generalitzar l'apologia de la violència a través de la milionària indústria del porno per robar-nos la sexualitat i la dignitat. Va inventar monstruosos engendres de control de masses com Cambridge Analytica per a robar-nos la consciència i la voluntat electoral. I encara estan decidits a seguir atracant-nos més.

Ara vénen a robar-nos la lluita, la capacitat de mobilització i de batalla. Per a aquesta missió, s'han inventat i promouen a tot arreu una nova extrema dreta. Ja que l'esquerra sembla haver abandonat la lluita social, el capitalisme està decidit també a robar-nos-la. Aquesta extrema dreta ve proclamant la guerra perquè sap que la classe treballadora està sofrint. Aixequen l'estàndard de l'odi a Ucraïna, als EUA, a Brasil, a França, a Alemanya i a Espanya, perquè saben que tots aquests pobles estem plens de dolor i de patiment. Saben que els pobles estem plens d'odi contra els corruptes, contra els especuladors, contra els tirans. L'extrema dreta té una missió: canalitzar el nostre odi i evitar que la violència d'un inevitable esclat social arribi a fer trontollar els fonaments del capitalisme.

No aturarem aquesta extrema dreta amb bones paraules i pedagogia. Perquè aquesta dreta ha vingut només per a fer la guerra, per a robar-nos la guerra contra els opressors, per a imposar-nos una guerra del poble contra el poble. Només la guanyarem amb organització, disciplina militant, agitació i propaganda. Sembla que estem condemnats a repetir la història. De mica en mica, va caient la façana de la democràcia i la realitat es revela amb tota la seva crueltat d'explotació i misèria, de manipulació i guerra.

La guerra és inevitable. Ja ha començat. És internacional. Segurament, uns trigaran més que els altres en escollir bàndol, però, quan arribi la batalla final, tot tornarà a decidir-se entre feixisme o comunisme, entre barbàrie o humanitat.

PA


Potser t'interessen els articles:

No passaran: passarem!
Una mirada a la Nova Extrema Dreta I-V

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*