L'aigua és essencial per a la vida per a l'existència de les societats humanes per tant "és un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal". El caràcter vital i essencial de l'aigua és també el que ha conduït a l'Assemblea General de les Nacions Unides a declarar, el juliol de 2010, que el dret al proveïment i sanejament adequat és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida.
La consideració de l'aigua com un ben comú i com a dret humà bàsic exigeix un model de gestió que no se subordini a l'obtenció del benefici privat i que garanteixi l'eficàcia, la solidaritat, l'eficiència, l'equitat, el control democràtic. L'experiència ciutadana de les últimes dècades ha demostrat que aquest model només pot ser garantit plenament a través de la gestió pública del cicle integral de l'aigua.
En l'àmbit municipal on treballem, a Mollet del Vallès, dues empreses com AGBAR, pertanyent a la multinacional Suez, que és la concessionària d'Aigües de Mollet, i Aqualia, pertanyent al grup FCC, controlen més del 80% del sector de l'aigua privatitzada, la qual cosa afavoreix les pràctiques d'oligopoli. Aquestes companyies disposen d'un poder immens sobre les autoritats locals i autonòmiques amb capacitat d'influir en els plecs de condicions i en la presa de decisions respecte a les concessions.
Si analitzem les conseqüències de les privatitzacions realitzades a l'Estat a partir dels anys vuitanta, veiem que la majoria d'elles han comportat pujades desproporcionades en el preu de l'aigua, incompliments de les clàusules dels contractes, falta de transparència en la seva gestió, emparant-se en el dret a la privadesa de la informació empresarial, disminució de les seves obligacions mediambientals i pèrdua del control efectiu del servei per part de les autoritats municipals. La privatització implica també una disminució de la qualitat de la democràcia en impedir la participació i el control de la ciutadania en la gestió dels serveis de l'aigua.
Enfront d'aquestes dades, és un fet que les empreses públiques ben gestionades són més eficients i compleixen al mateix temps amb els objectius d'equitat social i conservació dels ecosistemes, com ho vénen demostrat des de fa molt temps entitats com EMASESA, EMACSA, EMASA, ACOSOL, el Canal d'Isabel II, el Consorci d'Aigües del Gran Bilbao, EMALCSA, Aigües del Ter-Llobregat, el Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat i un llarg etc, considerades com les empreses de referència de l'Estat espanyol. També en aquestes empreses hi ha molt a millorar pel que fa a transparència, participació pública i responsabilitat ambiental.
Però la defensa de la gestió pública no és suficient si es manté el funcionament actual dels serveis públics de l'aigua. S'ha de defensar un model que combini la qualitat i l'eficiència en la prestació del servei, amb la transparència i la participació ciutadana en la seva gestió. La democràcia ha d'impregnar el funcionament i les actuacions de les empreses públiques de l'aigua, amb participació activa dels treballadors/es subrogats/des de les mateixes empreses i amb el control públic directe de la ciutadania.
La defensa de la gestió pública de l'aigua és un gran repte, una exigència democràtica i un deure per a garantir a la ciutadania el dret humà a uns serveis de proveïment d'aigua potable i sanejament de qualitat.
Hem de defensar el cicle integral de l'aigua com bé públic, gestionat al 100% des del sector públic, evitant la seva mercantilització i la seva conversió en objecte de lucre i d'especulació, així com denunciar quantes activitats vagin encaminades a la privatització total o parcial de la gestió del cicle integral de l'aigua i dels serveis d'aigua i sanejament.
Cal recolzar i ampliar les lluites que s'estan desenvolupant a Barcelona, Terrassa, la Taula de l'Aigua de Mollet i tantes altres ciutats de Catalunya i el conjunt de l'estat, contra la privatització dels serveis de l'aigua i per la remunicipalització dels ja privatitzats.
Cal ajudar a implantar nous models de gestió pública de l'aigua que combinin la qualitat i l'eficiència del servei, amb la transparència i la participació ciutadana.
Les properes eleccions municipals de Maig 2019 serà un bon moment per a que la ciutadania empoderada triï aquelles candidatures com la dels comuns que defensen en el seu programa la recuperació de l'aigua publica per a la ciutadania. i que l'aigua deixi de ser un negoci per a grans multinacionals.
A Mollet, com a la resta de municipis on sigui possible, és important aprofitar que el 2020 acaba la concessió de la gestió de l'aigua per Sorea/Agbar i recuperar la gestió d'aquest servei essencial per a la ciutadania, en defensa de la democràcia.
Antonio López
Responsable de Moviments Socials de Comunistes de Catalunya
Membre del Consell Nacional d´EUiA i de Catalunya en Comú
Etiquetes de comentaris: Nacional
