Té tantes arrels l'arbre de la ràbia
que de vegades les branques es trenquen
abans de donar fruits.
Assegudes a Nedicks
les dones es reuneixen abans de marxar
parlant de les problemàtiques noies
que contracten per quedar lliures.
Un empleat gairebé blanc posterga
a un germà que espera per atendre-les primer
i les dames no adverteixen ni rebutgen
els plaers més subtils de la seva esclavitud.
Però jo que estic limitada pel meu mirall
a més de pel meu llit
veig causes en el color
a més d'en el sexe
i em sento aquí preguntant-me
quin dels meus jo sobreviurà
a tots aquests alliberaments.
Audre Lorde (Harlem, 1934 - St. Coix, 1992)
Del llibre "Des d'una terra on viuen altres persones" (1973)
Etiquetes de comentaris: Versos rojos
