Arran de la de celebració del Dia Internacional de les Cooperatives, que se celebra cada primer dissabte de juliol des de 1923, des de Comunistes de Catalunya he escrit aquest article per donar suport i visualitzar a les empreses cooperatives, ja que posen al centre als treballadors i pel seu caràcter democràtic i social, i al seu torn per a mostrar què opinaven els principals referents socialistes sobre el cooperativisme, des de Marx i Engels, a Lenin i el Che, amb alguns comentaris de socialistes utòpics i altres autors. La principal font que he utilitzat per a l'article ha estat el llibre "El cooperativisme i el socialisme. Una mirada des de Cuba" (Ed. Camins: l'Havana, 2011) un recull d'articles dirigida per Camila Piñeiro Harnecker i en concret, la 'Part 2. Les cooperatives i els pensadors socialistes.'
Marx i Engels: sobre el cooperativisme i l'autogestió
La dinàmica a la fi del segle XVII i durant el segle XIX a Europa van fer pensar a Karl Marx i Friedrich Engels en les potencialitats del cooperativisme i de l'autogestió en la lluita contra el capitalisme. Marx i Engels van posar en relleu el valor de les experiències cooperatives de la seva època i les defensaven, ja que demostraven que no són necessaris ni la direcció ni el comandament del capital en el procés de producció. "Produir sense patrons" continua estant entre els somnis d'emancipació humana. Era el que Engels definia com "el trànsit del control sobre les persones a l'administració de les coses".
Anteriorment a Marx i a Engels, William Thompson, en 1830, un dels majors exponents del socialisme utòpic, va remarcar la necessitat que els sindicats creessin cooperatives orientades a l'expansió d'un sistema complet de vida comunista en què els treballadors fossin "copropietaris, coproductors i cohabitants".
Més tard, Marx i Engels, van mostrar la importància del cooperativisme i de l'autogestió en la producció, més que en el consum, ja que aquest últim només afecta el repartiment i a l''esfera de la circulació' i només pot atenuar les desigualtats i injustícies de l'explotació però no superar-les. En canvi, les cooperatives de producció ajudaven a aprofundir, sempre que aquestes tinguessin un programa de transformació i de supressió de la plusvàlua. D'altra banda, per a Marx la cooperativa obrera de producció és una forma col·lectiva d'apropiació privada, per això calia tenir en compte "perills de la influència dels sistemes de propietat i la producció capitalista dels casos autogestionaris."
En el capítol XI, 'Cooperació' del tom I, d'El capital, Marx va assenyalar que el treball coordinador de molts obrers, en un mateix espai va fer generar una nova potència. La cooperació aconsegueix una força productiva que com a conseqüència permet una major producció de béns. En el cas del capitalisme el patró s'apropia de la productivitat i de la força del treball.
Marx, en el primer Congrés de l'Associació Internacional del Treball a Ginebra el setembre de 1866, va apuntar:
Per convertir la producció social en un gran i harmoniós sistema de treball cooperatiu, els canvis generals són indispensables. Aquests canvis mai s'obtindran sense l'ocupació de les forces organitzades de la societat. Així doncs, el poder de l'Estat, arrencat de les mans dels capitalistes i dels propietaris de la terra ha de ser organitzat pels mateixos productors.En la seva anàlisi, sobre els fets ocorreguts a França en 1871, Marx va exposar les seves idees sobre quin seria el paper de la cooperació en una societat que va en direcció a la construcció del socialisme. En realitzar una anàlisi materialista del cooperativisme en si mateix, va concloure aquest que no seria la fi del sistema capitalista:
La producció cooperativa no ha de quedar en un parany, ha d'eliminar el sistema capitalista, si la unió de les associacions de cooperatives han de regular la producció nacional, segons un pla comú.
Es podria dir que les cooperatives són un exemple de participació directa de gestió, sense la qual no hi ha apropiació social pels treballadors però que sense una planificació nacional no són encara socialisme. És a dir, anul·lar el poder dels patrons en una empresa, no implica necessàriament l'abolició del capitalisme. Al seu torn, l'apropiació pública sense gestió directa de les empreses pels seus treballadors tampoc ho és. Per a això, les cooperatives de producció han de passar a funcionar de manera coordinada. D'aquí que la revolució política, la conquesta del poder polític dels treballadors fos una condició necessària per a l'emancipació del treball, perquè hi ha impediments enormes que limiten el desplegament del cooperativisme dins el capitalisme. De totes maneres, així i tot, a la II Internacional (1889) es va mantenir oficialment les tesis marxistes sobre el cooperativisme però inclinant-se cap a la seva integració en el sistema.
Lenin i el triomf de la revolució
Lenin, per la seva banda, va prestar atenció a les cooperatives com les arrels de socialisme, i va establir a penes després del triomf de la revolució russa els kolkhozs, com una forma cooperativa agrícola amb l'objectiu d'erradicar els latifundis dels terratinents russos, realitzant expropiacions i lliurant les terres als cooperativistes com a dret a ús.
Els bolxevics i Lenin, van restaurar el valor emancipador del cooperativisme, tot i que el declivi burocràtic posterior va postergar aquesta recuperació teòrica de l'autogestió. Les lluites d'alliberament nacional antiimperialista es van tornar a posar en primer lloc, davant de l'organització en formes d'autogestió i a les cooperatives, com a mitjans de lluita.
Essencialment, més tard va indicar, que una vegada que l'estat fos socialista, l'associació de la producció en cooperatives seria indiscutible. Per això, ell li atorgava una importància molt determinant a la interacció entre el cooperativisme i la revolució cultural. Si tota la producció estigués organitzada en cooperatives, afirmava, "ja estaríem amb els dos peus a terra socialista". En el III Congrés de les Cooperatives Obreres, Lenin assenyalava:
Tots convenim que les cooperatives són una conquesta del socialisme. Per això costa tant aconseguir les conquestes socialistes. Per això és tan difícil triomfar. El capitalisme va dividir intencionadament als sectors de la població. Aquesta divisió ha de desaparèixer definitivament i irrevocable, i tota la societat ha d'esdevenir una sola cooperativa de treballadors.
El Che Guevara: Les cooperatives i la política de transició al socialisme
El Che, aplicant una anàlisi marxista i dialèctic sobre el Manual d'economia política de l'URSS, va concloure que el sistema de direcció econòmica 'híbrid', és a dir, socialisme amb elements capitalistes, estava ajudant a crear les condicions per al retorn al capitalisme. En aquest cas, el comunisme ha de bloquejar permanentment l'aparició de la llei del valor. Mentre hi hagi funcionat la llei del valor, continuaria existint la producció mercantil i l'intercanvi com a mecanisme de mercat, ja que implica un canvi de propietat. També va advertir que la dependència de la llei per fomentar el desenvolupament productiu acabaria minant la consciència col·lectiva. Els productes transferits entre empreses estatals no suposen cap canvi de propietat. En canvi els crítics del Che, que van adoptar opinions soviètiques, assenyalaven que la llei de valor i la producció de mercaderies només desapareixerien un cop s'arribés a construir el comunisme i que mentrestant cal utilitzar-la.
El Che va veure la propietat estatal com a necessària per a assegurar el procés de transició socialista assumint les contradiccions que sorgien. Perquè la propietat estatal arribi a ser propietat social, segons el Che, era necessari el control cada vegada més descentralitzat i democràtic i, entre 1961 i 1965, va crear un projecte dins el Ministeri d'Indústries per a promoure un procés que tingués en compte la productivitat de Cuba i la consciència durant la transició al socialisme.
En una fase inicial de transició comunista, segons el Che, es requereix una societat altament productiva, perquè la producció social sigui dirigida cap a les necessitats de les masses. Això implica que la classe treballadora s'apropiï de les grans acumulacions de riquesa i tecnologia per a deslliurar-se de l'explotació. Va advertir que s'havia de promoure el treball com a deure social i la noció d'Estat com el d'Empresa Col·lectiva. Sostenia, a més, que les cooperatives no són una forma socialista de la propietat, ja que imposen una superestructura, com en el cas dels kolkhozs, amb relacions de propietat i accionava les polítiques econòmiques capitalistes. Va concloure que no es podia negar que les cooperatives generaven capitalisme dins el socialisme, perquè "encara que tinguin tendències col·lectives, és una col·lectivitat amb contradiccions enfront de la gran col·lectivitat. "
Hi ha, al principi una qüestió semàntica [...] què és una cooperativa? Si és considerada com a tal una agrupació de productors, propietaris dels seus mitjans de producció, enfront del capitalisme és un avenç, en el socialisme un endarreriment, ja que col·loca aquestes agrupacions enfront de la societat propietària dels altres mitjans de producció.
A l'URSS la terra és propietat social però no els altres mitjans de producció que pertanyen al kolkhoz; sense comptar amb la petita propietat kolhosiana que subministra quantitats creixents d'aliments bàsics i aprofundeix la bretxa entre la societat i el kolkhoz, sinó monetàriament, sí ideològicament.
El Che creia que una confrontació entre aquesta forma col·lectiva i la propietat social dels mitjans de producció era inevitable i alertava que: "quan xoquin la superestructura tindrà força per exigir més "llibertat", és a dir imposar condicions, val a dir, tornar cap a formes capitalista".
Conclusió
En definitiva, després de considerar l'anàlisi materialista de Marx, Engels, Lenin i el Che, i la seva dialèctica, es pot valorar que el cooperativisme i l'autogestió són expressions amb un increïblement alt valor humà. Però si pensem en l'àmbit global, en l'àmbit de crear un altre ordre social, les tesis del Che són totalment encertades. El cooperativisme avui en dia és una forma minoritària en l'economia, encara que tingui molta força en algunes regions com al País Basc i a països com a Veneçuela s'hagi apostat decididament per augmentar l'economia cooperativa, arribant a ser el país amb més cooperatives del món. Per acabar, com a aportació personal, si s'aposta per la revolució en algun lloc del món, les cooperatives d'allà tindran un repte de superar, partint del que ha passat en altres països socialistes anteriorment.
Jennifer Coronado
