L'actual crisi sanitària que estem vivint ha tret a relluir la situació crítica en la qual es troben alguns -si no tots- els serveis públics. Sovint entre aquests no comptem a les telecomunicacions però, tal com ha demostrat l'actual emergència sanitària, són un pilar fonamental sense el qual pràcticament res funcionaria.
Per aquest motiu se les considera com una Infraestructura Crítica i se les protegeix i regula com a tal. Però si són tan essencials com pot ser que no posem el crit al cel per la inexistència d'una empresa pública que les gestioni i garanteixi com sí que fem en altres àmbits? La privatització de Telefónica ens va deixar desemparats en aquest sentit. Una tímida regulació de preus i algunes subvencions és pràcticament tot el que ha quedat del poder públic en un dels sectors sobre els quals es basa la societat del s. XXI.
Donada la correlació de forces actual, i les dificultats que ens trobem per a recuperar el control públic en sectors essencials com la sanitat, plantejar la nacionalització del sector de les telecomunicacions seria un meravellós però fútil brindis al sol. La solució a curt passa, necessàriament, per la compra -almenys de part- del grup Telefónica. Especialment de les empreses que gestionen les xarxes fixes i mòbils a l'estat. D'aquesta manera, amb un pes de l'estat suficient en el consell d'administració podrem assegurar la disposició d'aquesta empresa a l'interès general.
De la crisi en la que aquesta pandèmia ens ha ficat han aflorat noves problemàtiques de les quals érem, només, parcialment conscients. La importància del teletreball, la necessitat de xarxes de comunicació sobredimensionades per als serveis d'emergència que no han donat l’abast durant la crisi o la necessitat de garantir l’accés a internet a la població en edat estudiantil són només alguns dels motius que ens porten a la conclusió que l'estat ha de tenir un major pes en el sector de les telecomunicacions.
Els diferents governs (estatal, autonòmics i municipals) han depès, en un moment crucial per a la vida de les persones, de la voluntat -quan no, de la caritat- de les grans operadores. Necessitem recuperar el control públic d'aquest sector. Hem de garantir, no sols que serem capaços de respondre a les següents crisis, sinó que podrem assegurar que en aquest camí ningú es queda enrere, perquè com hem vist, si depenem de l’àmbit privat, només algunes se salven i mai som les treballadores.
Rafael Manrubia
Etiquetes de comentaris: Capitalisme, Economia, Telecomunicacions
