Pots descarregar el número d'aquesta setmana en pdf clicant aquí
Inicis a Rússia
Anglaterra va ser el bressol -especialment al segle XVIII- de molts dels esports que es van estendre per tot el món i que encara avui dia són practicats per desenes de milions de persones. Aquesta extensió, d'Anglaterra a d'altres països, es va realitzar amb intensitat durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX (Elias i Dunning, 1992).
L'abolició de la servitud, l'any 1861, va accelerar el ritme de desenvolupament urbà i industrial de l'Imperi Rus, impulsat pel capitalisme i que va permetre que sectors benestants de classe mitjana organitzessin els primers clubs privats esportius a les ciutats (Riordan, 1977).
Anys després, a inicis de segle -especialment després de les revoltes de 1905- diverses empreses i fàbriques estrangeres situades a diverses ciutats russes van començar a crear clubs esportius per als seus treballadors. Es van organitzar fins i tot, petites lligues internes dins de les fàbriques i partits amistosos entre clubs de diverses fàbriques (Truán, 2008; Riordan, 1977). També trobem a l'Imperi Rus moviments esportius com el Sokol, creat a Praga a la dècada dels 60 del segle XIX i que tenia en els seus inicis l'objectiu d'establir centres esportius per la realització d'activitats d'educació física destinats a tota la població. A Rússia el seu caràcter va estar influït pels plantejaments paneslavistes -sota la direcció russa- i anti jueus (Riordan, 1977).
Les seleccions nacionals, encara que amb molt retard respecte a Anglaterra i altres països capitalistes avançats, es començaran a fundar a Rússia a partir de la dècada dels 80 del segle XIX (Fig. II). Pel que fa a l'esport internacional, Rússia va ser membre fundador del Comitè Olímpic Internacional, l'any 1894 i el seu representant va ser Alexei Dmitrievich Butowski. A la quarta edició dels Jocs Olímpics, celebrats a Londres l'any 1908, la selecció de l'Imperi Tsarista va participar per primera vegada amb una delegació de 5 membres -esponsoritzats per contribucions privades- i que, malgrat el seu nombre reduït, van aconseguir 3 medalles (Riordan, 1977).
Els inicis de l'esport obrer
A la darrera dècada del segle XIX, es van començar a crear les primeres organitzacions de l'esport obrer. El pioner en aquest sentit fou el moviment obrer alemany que gaudia d'una gran organització amb el Partit Socialdemòcrata Alemany al capdavant (Santacana i Pujades).
Abans de la Primera Guerra Mundial, existia una implantació important de l’associacionisme esportiu i gimnàstic dels treballadors a Europa -especialment a Europa central- de matriu socialista: “Workers' sport associations were first formed in central Europe in the late nineteenth century as a reaction to the increasing con-servatism of the traditional gymnastic societies. By 1900 workers' sport organizations existed in Germany, Switzerland and the Czech lands of the Austro-Hungarian empire; shortly after the turn of the century similar organizations were founded in Belgium, France and England” (Steinberg, 1978: 234).
Aquestes organitzacions comptaven amb centenars de milers de treballadors organitzats en diferents espais com l’alemanya Unió de Gimnastes Obrers (Arbeiter-Turnerbund o ATB) que era la més important en nombre de participants, amb més de 180.000 membres l'any 1912 (Gounot, 1995).
Abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es va produir una iniciativa - a instància de dues petites federacions d'esport obrer com eren la Federació esportiva i atlètica socialista de França i la Federació dels cercles obrers de gimnàstica i dels soldats del poble de Bèlgica- per coordinar els moviments d'esport obrer a Europa i potenciar els seus valors progressistes i solidaris. El maig de 1913 es va celebrar el Primer Congrés d'aquest moviment amb la participació de delegats de França, Anglaterra i Bèlgica i amb l'adhesió formal de la federació austríaca. Es formalitzarà en aquest congrés l'Associació socialista internacional d'educació física (ASIEP) i una direcció, el Bureau Internacional (BI). L'abril de 1914 s'incorporaria l'ATB. Evidentment, l'esclat del conflicte armat, la posició majoritària de suport a la guerra dels partits socialistes i la revolució bolxevic, van tenir una gran influència en la paralització d'aquestes iniciatives per coordinar l'esport obrer europeu i en la crisi interna del moviment (Gounot, 1995).
Després de la fi de la guerra, es va produir una reconfiguració del moviment obrer marxista i del moviment esportiu obrer. En primer lloc la presa del poder per part dels bolxevics i la creació l'any 1919 de la Internacional Comunista suposarà un trencament dins el moviment obrer socialista internacional i l'inici d'una nova etapa caracteritzada per la irrupció del moviment comunista, sorgit majoritàriament d'escissions dels partits socialistes i amb el suport de l'Estat soviètic.
El procés de reorganització dels marxistes no seguidors de la Internacional Comunista no es va consolidar fins a l'any 1923, on els continuadors de la Segona Internacional i els de l'anomenada com Internacional Dos i Mig van acabar confluint en la Internacional Obrera i Socialista (Hayek, 1984).
L'any 1920 es va fundar l'organització que actuaria com a coordinadora del moviment obrer esportiu -propera al socialisme "reformista"-, coneguda com la Internacional Esportiva de Lucerna (ISL). Un any més tard, es crearia la Internacional Roja de l'Esport (IRS), vinculada als comunistes (Gounot, 1995).
David Moreno
ELIAS, N. I DUNNING, E. (1992). Deporte y ocio en el proceso de la civilización. Madrid: Fondo de
Cultura Económica.
GOUNOT, A. (1995). Els orígens del moviment esportiu comunista a Europa. Acacia. Vol. 4, pp.
75-99.
HÁYEK, M. (1984). Historia de la Tercera Internacional. La política del frente único (1921-1935).
Barcelona: Crítica.
KEYS, B. (2003). Soviet Sport and Transnational Mass Culture in the 1930s. Journal of
Contemporary History, Vol. 38 (3), pp. 413-434.
RIORDAN, J. (1977). Sport in Soviet Society: development of sport and physical education in Russia
and the USSR. New York : Cambridge University Press.
SANTACANA, C; PUJADAS, X. (1990). L'altra olimpíada. Barcelona' 36. Esport, societat i política a
Catalunya (1900-1936). Barcelona: Llibres de l'Índex.
STEINBERG, D. (1978). The Workers' Sport Internationals 1920-28. Journal of Contemporary
History, Vol. 13 (2) Special Issue: Workers' Culture, pp. 233-251.
TRUÁN, J.C. (2008). El movimiento gimnástico del Este (2a parte). Educación física y deportes,
no 93, pp. 12-18.
