Aquesta crisi ha posat de manifest les mancances que ja teníem en el sistema educatiu. Sabíem que hi havia criatures que vivien en una desigualtat flagrant, però com que anaven a l’escola no molestaven gaire perquè allà, al centre, les teníem “confinades”. Aquesta desigualtat no només afecta en com les criatures estan vivint la crisi, sinó també en com poden relacionar-se amb la seva escola i com es desenvolupen personalment.
Ara treballarem telemàticament, que no sé si ho hem de fer o no, però és clar, hi ha moltes criatures que no tenen accés a totes aquestes eines que han de servir per treballar avui en dia. El professorat, a primera línia, intenta donar resposta a cadascú, segons el seu ambient, segons les necessitats de l’alumnat; n’hi ha que només trucant-los o fent una videoconferència de tant en tant per fer el seguiment de com estan ells i la família, ja estan fent molt. En aquest sentit, les disposicions que hi ha escrites a la pàgina del Departament d’Educació són correctes, si més no el que jo conec més, educació infantil i primària. No parla d’avançar temari, ni omplir les criatures de contingut, sinó que es donen unes directrius àmplies de coses que poden fer i que, per descomptat, com que ja teníem dos trimestres fets i avaluats , el tercer forma part d’aquesta continuïtat.
Per als infants i joves, la possibilitat de no tornar a l’escola fins al setembre a l’octubre és problemàtic. D’un dia per l’altre els van dir: “aquesta és l’última tarda” i ja es van trobar a casa, sense poder acomiadar-se dels seus companys i companyes; això és com un dol. Deixeu-me que us comparteixi el twitt d’un antic company meu, que és jove i encara treballa, “Les criatures no aprenen del mestre i de la mestra, sinó de la situació quan es posen en el centre d’aprenentatge, aprenen dels iguals. El docent és un facilitador, guia que promou l’aprenentatge. Jo això, on line, no ho sé fer”. Hem d’entendre que per les criatures, el més important dels centres educatius, principalment en l’educació infantil i primària, és aquesta relació, aquest estar amb els iguals; i amb aquests iguals creixen i aprenen. I això, és el que han perdut.
Hi ha un tema que em preocupa molt i és què passarà a l’estiu, com donem una sortida a les criatures que viuen en pitjors condicions (aquest capitalisme salvatge, que no posa en el centre la cura de les persones, i menys de les criatures, i que sembla que hem posat al descobert). Totes aquestes criatures que estan en una habitació tancades en males condicions, necessiten passar un bon estiu. Tots els esforços s’haurien de centrar en el fet que poguessin tenir activitats, especialment a l’aire lliure. Colònies, casals, campaments, diguem-li com vulguem, però que estiguin amb altres nens i nenes. Ja veurem què es podrà fer a l’estiu, però caldrà que hi hagin recursos públics suficients en aquest sentit. Que no hi hagi cap criatura que, perquè a casa seva no tenen recursos, no pugui fer aquestes activitats i compartir dies amb d’altres. En les activitats de lleure, sempre es tenen en compte, també objectius educatius que poden semblar més curriculars: saber-se explicar, llegir… En un casal, per exemple, veus una pel·lícula i després es comenta; Hem d’estar tranquils en el sentit dels continguts: al setembre ja es recuperarà el que faci falta.
I per últim, no podem oblidar que hi ha moltes criatures i joves amb por ara mateix: no és el mateix el que té el papa o la mama a casa que, a més saben què fer i tenen els recursos per entretenir-lo, que aquelles criatures que els pares han marxat a treballar i s’han quedat sols, o els que viuen confinats en una habitació, els que no tenen ni un balcó, les que no saben si els pares tornaran a treballar... Aquesta desigualtat és molt, molt forta i aquestes criatures mereixen que se les mimi i se les cuidi. I una manera de fer-ho, socialment, és que passin un estiu “fantàstic”
Adelina Escandell Grases
Mestra jubilada i senadora
Article desenvolupat a partir de la xerrada del cafè confinat de la JCC del divendres 24 d’abril
Etiquetes de comentaris: 1r de maig 2020, Educació, Infància
