La situació excepcional que estem vivim com a societat ens ha tocat de ple a les estudiants per les mesures aplicades a la comunitat educativa. A la incertesa per la situació de crisi sanitària com a estudiants i treballadores se’ns ha sumat l’aturament de l’activitat acadèmica la precarietat i inestabilitat laboral, causada pels ERTOs i per empreses no essencials que decideixen no tancar, posant-nos en risc per poder continuar pagant els costos de la vida i els subministraments bàsics (menjar, lloguer, llum, aigua i gas).
L’actuació dels organismes educatius ha sigut poc transparent i ha deixat fora del procés de decisió tant a les famílies com al moviment estudiantil. Poques hores abans de l’anunci de tancament dels centres educatius per la Generalitat, algunes universitats encara ens enviaven missatges de normalitat -intentant amagar la realitat en un intent de no crear alarmisme, però, això ha donat una visió d’inestabilitat i inseguretat des d’alguns centres-. Els primers dies, ens van mostrar molta independència d’actuació i poca unitat, propiciant situacions de creació de rumors i bulos.
Un cop ens va ser comunicat el tancament dels centres d’estudi i l’inici de la docència virtual, aquesta manca d’unitat per part de la comunitat educativa s’ha prolongat: les estudiants continuem amb incertesa sobre com farem els exàmens i, fins fa poc, si podríem tornar a les classes presencials abans d’acabar el curs acadèmic. Això ha provocat que a algunes universitats -com la UB i la UAB- s’hagin incentivat la creació de bústies de problemes i dubtes per part de les assemblees de facultat, per intentar donar solucions a les estudiants amb problemes.
En l’última setmana, davant la suspensió definitiva de les classes presencials en el que queda de curs, algunes universitats han començat a prendre mesures encaminades a adaptar la docència virtual a les necessitats de l’alumnat. En aquest context, algunes d’elles ja s’han compromès a flexibilitzar temari i criteris d’avaluació, entenent les setmanes complicades que estem vivint. De la mateixa forma, la Universitat Autònoma, per exemple, ha posat en marxa un servei de préstec de material informàtic i d’internet per les estudiants sense recursos.
Tot i això, l’actuació del conjunt de part de la comunitat educativa segueix deixant molt a desitjar. Un exemple d’aquesta desconnexió amb la realitat de les estudiants treballadores ha sigut la de la Universitat Pompeu Fabra, que encara no ha establert mesures d’adaptació de l’avaluació continua, augmentant alhora la càrrega de treball i, fins i tot, posant classes lectives durant la Setmana Santa. A això se suma mètodes de control i invasió de l’espai personal de les estudiants durant les classes i els exàmens, que poden agreujar els problemes psicològics que ja en deriven del confinament.
Portem patint les conseqüències de Bolonya més d’una dècada, en haver construït una Universitat que entén a les estudiants com treballadores a jornada completa per ella. És per això que les actuacions d’algunes Universitats i professores davant la crisi que estem patint, oblidant tot el que ja s’ha esmenat, tampoc ens sorprèn: acabar amb la mercantilització i l’elitització de la Universitat ha d’implicar, alhora, trencar amb les lògiques individualistes i competitives que impregnen la nostra comunitat universitària. La Universitat, com a espai de transformació social i crítica, ha de ser capaç de donar alternatives a les estudiants que ho necessitin, no intentar actuar al marge del context social que estem patint i no deixar a ningú enrere.
A Secundària aquesta situació no és molt diferent, tot i que, en general, hi ha suport cap a les estudiants que no tenen els mateixos recursos -com no tenir ordinador personal, bona connexió d’internet o temps suficient per a la conciliació familiar- per seguir correctament les classes virtuals, ens hem de reiterar en la necessitat de què ningú es quedi enrere. Tot i això, la situació varia molt depenent el professor i el centre.
També hem de remarcar la incògnita de la Selectivitat i les estudiants de segon de Batxillerat: els dubtes i les suposicions que s’han fet en les últimes setmanes s’han consolidat en una proposta del Govern, l’ajornament de la Selectivitat durant les últimes setmanes de juny-principis de juliol. Tot i les nostres crítiques cap a la Selectivitat, creiem que és la mesura més encertada, ja que permet poder donar una atenció especialitzada quan tornem a les aules a les estudiants que no hagin pogut mantenir-se al dia a les classes virtuals. Tot i això, remarquem la importància de no oblidar a les estudiants a les quals aquest ajornament afectarà negativament per haver de treballar l’estiu per fer front als preus abusius de la Universitat -i en això, ens reiterem en la necessitat urgent de què s’apliqui la rebaixa dels preus públics i avançar cap a la universitat gratuïta, perquè ningú es quedi exclòs per la seva situació socioeconòmica.
No volem oblidar a aquelles especialment afectades per aquestes mesures i per la incògnita del que serà de nosaltres en les setmanes vinents -i mesos-: les estudiants becàries i en pràctiques, les que presenten els treballs de fi de grau, màster i tesis doctorals i les opositores. Així com tenir en compte la situació de sobrecàrrega de feina que moltes estem patint en un context prou complicat emocionalment -i tenint en compte l’estat emocional i la salut mental de moltes de nosaltres-.
Considerem necessari ampliar els serveis d’atenció psicològica als centres educatius, per tal que aquelles estudiants que s’hagin vist afectades emocionalment o psicològicament per aquesta crisi puguin tenir ajuda, per tal de refer-se tan aviat com es pugui. Com solucionarem tots els problemes que s’han quedat oberts per la suspensió de classes en mig del curs acadèmic són qüestions que no es poden ignorar.
Finalment, volem recordar a totes les treballadores de la comunitat educativa des del personal docent al d’administració i serveis com la neteja i consergeria, que ha continuat treballant diàriament perquè el curs acadèmic pugui seguir en normalitat -dins de la situació excepcional que estem patint-. Entenem que és una situació complicada per a totes, i per això hem d’estar totes a una. I, sobretot, no podem continuar els nostres estudis amb normalitat quan la normalitat s’ha trencat.
Comitè d’Estudiants de la Joventut Comunista de Catalunya
Etiquetes de comentaris: 1r de maig 2020, Educació
