Foto: EH BilduAlbert Pons Jodar
Avui, a propòsit dels resultats electorals a Galiza i Euzkadi, llegeixo molts comentaris sobre la caiguda de Podemos, amb un discurs totalment absent d'autocrítica i ple d'una incondicional defensa. Aquesta visió esbiaixada i parcial de què tot el que no és Podemos no és esquerra i que qui no combrega amb aquest mantra és poc menys que un còmplice de les nostres desgracies m'ha recordat molt a la defensa incondicional dels 80 del PSOE.
I és curiós, perquè amb la perspectiva d'anàlisi que et dóna el temps no hi ha dubte que aquella defensa cega del PSOE no era més que una estratègia inoculada als potencials votants d'esquerres per acabar amb l'esquerra real i poder tancar definitivament la descafeïnada transició sense perjudicar els poders vius i els hereus de la dictadura.
I no, els resultats de Galiza i d'Euzkadi no són cap fracàs de l'esquerra pel fet que Podemos desaparegui i gairebé desaparegui respectivament, ni tan sols són un mal resultat per les esquerres honradament federalistes i confederalistes.
Són un gran resultat per l'esquerra sense especificacions territorials. Però són sobretot un toc d'atenció i de censura cap als discursos d'esquerra que sota la utilització perversa del terme federalisme amaguen un nacionalisme espanyol uniformador i paternalista que en el fons no poden encara entendre ni acceptar que la unió fraternal de pobles federats o confederats ho és des de la lliure elecció.
El vot d'anteriors votants de Podemos a Galiza i a Euzkadi que ara han votat a BNG i EHBildu no ha deixat de ser d'esquerres, sinó tot el contrari, han entès que un projecte d'esquerres no pot estar desvinculat del dret a l'autodeterminació, i és per això que tant independentistes d'esquerra com federalistes sincers s'hi senten satisfets, i és per això que els que no poden trencar la seva inoculada visió única i indivisible, malgrat la seva autodefinició d'esquerres i federalista, s'hi senten fracassats.
Des d'una visió d'esquerres, si posem una mica de zoom i ens mirem el quadre amb certa distància. Els resultats d'Euskadi i Galiza són bons perquè consoliden unes esquerres sobiranistes i perquè conviden a recapitular i corregir aquesta inoculació nacionalista que arrosseguem des de la transició del 78.
Etiquetes de comentaris: 17dejuliol, BNG, EH Bildu, Eleccions, Galícia, País Basc, Podemos
