Salvador Oliva
La prostitució és un de les qüestions més rellevants i centrals del feminisme, que provoca provoca enfrontaments i el divideix segons es defensi alguna de les tres posicions hegemòniques o se les consideri parcialment vàlides a les tres. Existeixen tres posicionaments hegemònics en el tema de la prostitució: el prohibicionisme, el regulacionisme i l’abolicionisme.
Passarem a caracteritzar cadascuna de les tres, i posteriorment demostrarem que en realitat l'enfrontament no és entre les tres, sinó que hi ha dues posicions enfrontades, que tenen una estreta relació amb una lluita de classes que ha existit històricament, que existeix des que existeixen les classes socials i que ho farà fins que no s’aboleixin les classes socials.
En primer lloc, el prohibicionisme, veu la prostitució com un acte immoral. Penalitza a qui ho exerceix atribuint-li un gran estigma social. Assenyala a les dones prostituïdes com a delinqüents, com a pecadores, en tant que la seva visió té molt a veure amb una visió religiosa en la que les relacions sexuals fora del matrimoni, i per tant (segons la seva visió) no orientades a la reproducció, són un pecat . No se'ls contempla, per tant, cap classe de programa de reinserció o suport legal.
A Hongria, per posar un exemple, s'aplica aquest model, penalitzant monetàriament o fins i tot amb la presó a les prostitutes i al client només si accepta l'oferta d'una menor. Es persegueix, per tant, a les dones, mentre els homes i els proxenetes acaben impunes. A l’Espanya franquista mentre es perseguia les prostitutes, l’educació sexual de molts homes estava lligada als bordells, una pràctica normalitzada, com també ho era -i ho ha estat fins fa ben poc- la pederàstia a la sacrosanta mare església. Només per posar un exemple, el Vaticà va ocultar la pederàstia del fundador dels Legionarios de Cristo durant 63 anys. [1]
Aquesta posició és, per tant, típicament feixista i pretén acabar amb la prostitució acabant amb les prostitutes, sobretot les més pobres. En canvi, no mou un dit contra els homes que paguen per sexe, i encara menys contra els proxenetes i les xarxes de tràfic i explotació sexual de dones.
El regulacionisme contempla la prostitució com una lliure elecció de la dona, independentment del seu context. Parteix d’una concepció abstracta de la llibertat, aliena a les circumstàncies socials i econòmiques. De fet, no contempla que el gènere en sí és un factor de risc de pobresa [2], i que on hi ha carències materials no existeix cap tipus de llibertat.
Advoquen per regular-la i legalitzar-la. Volen emparar la prostitució sota la llei, reconeixent al proxeneta com a patronal i garantint a les seves prostitutes drets laborals, considerant la prostitució com a “treball sexual”. També hi ha d’altres que aposten per un model on les dones prostituïdes formin cooperatives o siguin autònomes, obviant la situació de vulnerabilitat i explotació que viu la immensa majoria de dones afectades.
Sotmetre a la dona a la degradació de la prostitució no pot mai ser considerat un treball. En el moment que es paga per sexe no s’està pagant per la força de treball o per un servei, sinó que s’està pagant per la sencera dominació del cos, pel seu ús i gaudi unilateral, alimentant així una visió del sexe masclista, en la que la dona deixa de ser una persona i passa a ser un objecte que es posseeix durant el temps que duri la “tarifa” que s’ha pagat.
André Gorz, a Metamorfosis del Trabajo (1988) explica: “A diferència de tots els altres servidors que simulen professionalment la sol·licitud diligent, el bon humor, la sinceritat, la simpatia, etc., la prostituta no pot reduir la seva prestació a aquesta comèdia ritual de gestos i fórmules que són el servilisme comercial, l'amabilitat comercial, el desvetllament comercial. Ella no ofereix de si mateixa solament els gestos i les paraules que sap produir sense implicar-se en ells, sinó allò mateix que ella és sense simulació possible: el seu cos, és a dir, allò en el que el subjecte és donat a si mateix i que, sense dissociació possible, constitueix el terreny de totes les seves experiències viscudes. És impossible lliurar el propi cos sense lliurar-se, deixar-lo utilitzar sense ser humiliat”.[3]
Com a conseqüència de la legalització, tant la prostitució com el tràfic augmenten, com s’ha pogut veure en el cas d’Alemanya, que s’ha convertit en el prostíbul d’Europa des que va decidir regular-la l’any 2002. Aquest cas serveix com a exemple del que pot passar si aquí i ara es legalitza la prostitució. Podríem veure com un comercial reparteix flyers on s’ofereix sexe amb una prostituta, una cervesa i una salsitxa per només 15€, o com la prostitució es transforma en tota una indústria que opera a plena llum del dia, on es normalitza la cosificació de les dones, i se les transforma en poc més que un tros de carn.[4]
En el posicionament regulacionista és la legalització el que permet a la dona prostituïda tenir drets, en abstracte, sense plantejar-se com es concretarien, i si la correlació de forces realment existent entre “treballadores sexuals” i la “patronal sexual” permetria la negociació d’un conveni col·lectiu. No concreta, per tant, quina seria la plataforma reivindicativa, quins descansos existirien entre “servei” i “servei”, i encara menys quines serien les mesures de prevenció de riscos “laborals” necessàries per garantir la salut d’aquestes “treballadores”. Tampoc considera les implicacions que tindria una patronal sexual operant a plena llum del dia, amb negocis totalment legals, tenint present que la prostitució l’any 2018 va moure més de 20.000 milions d’euros. Encara menys, es planteja que passaria si qualsevol dona a l’atur es negués a accedir a una oferta de treball en un prostíbul, com passa a Alemanya. [5]
Queda clar, doncs, que el regulacionisme parteix d’una visió liberal de la llibertat, i que abona el terreny per a que les polítiques neo-liberals propis del sistema capitalista aboquin a cada vegada més dones a la prostitució.
L’abolicionalisme, en tercer lloc, entén la prostitució en els condicionants socioculturals i econòmics (pobresa, precarietat, reducció cultural de la dona a un objecte sexual i de consum). L’enfoc és d’acabar amb la demanda de prostitució i les circumstàncies que afavoreixen la seva aparició. No consisteix en perseguir les prostitutes, sinó d’acabar amb l’explotació sexual apuntant a l’arrel i atacant als proxenetes i puters. Això es fa, allà on es practica, amb campanyes de sensibilització, amb actuacions legals, socials i penals, per tal de donar suport psicosolocial i econòmic a les prostitutes, així com penalitzar a proxenetes i puters. Per posar un cas de ben a prop, l’Ajuntament de Gavà [6] va iniciar una ofensiva l’any 2018 que va consistir, a més del suport a les dones prostituïdes i de col·locar cartells a les zones on més hi eren, a enviar cartes als domicilis les multes als puters, per fer que les persones que resideixen amb ells sàpiguen que col·labora amb l’explotació sexual de les dones. No cal oblidar, a més, que l’abolicionisme busca una sortida per a les dones que es troben en aquesta situació, no pretén que s’hi hagin de dedicar per sempre, sinó que tinguin alternatives, a través de l’assistència per part de les administracions, de les ajudes per garantir una vida digna i per poder trobar una altra ocupació.
Evidentment, per tant, penso que els i les comunistes hem d’optar per l'abolicionisme.
Notes:
1. El Vaticano ocultó la pederastia del fundador de los Legionarios de Cristo durante 63 años (02/01/2019). EL País. Consultada el 15/07/2020. https://elpais.com/sociedad/2018/12/31/actualidad/1546256111_595163.html
2. Principal causa de la pobreza: ser mujer (16/10/2017). Público. Consultada el 15/07/2020. https://www.publico.es/sociedad/feminizacion-pobreza-principal-causa-pobreza-mujer.html
3. Gorz, A. Metamorfósis del trabajo: Búsqueda del sentido: Crítica de la razón económica. Sistema. Madrid, 1995.
4. Alemania: sexo, cerveza y salchicha por 15 euros (09/09/2018). Consultada el 15/07/2020 https://elpais.com/sociedad/2018/09/07/actualidad/1536315988_570967.html
5. Polémica en Alemania: una oficina del Inem germano ofrece trabajo como prostituta (05/03/2013). El Economista. Consultada el 15/07/2020 https://www.eleconomista.es/economia/noticias/4650029/03/13/Oficina-publica-de-empleo-en-Alemania-ofrece-trabajo-como-prostituta.html
6. El Ayuntamiento de Gavà (Barcelona) enviará las multas a casa de los clientes de las prostitutes (10/07/2018). Eldiario.es. Consultada el 15/07/2020 https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ayuntamiento-gava-barcelona-clientes-prostitutas_1_2032579.html
Etiquetes de comentaris: 24dejuliol, Feminisme, Prostitució
