D'un temps ençà , s'ha popularitzat l'intercanvi de béns i serveis entre particulars. El fenomen s'ha vist afavorit per la crisi econòmica i els alts nivells d'atur. També hi ha col·laborat l'emergència d'aplicacions i serveis web com Uber, Wallapop... Sens dubte, aquesta tendència té aspectes atractius i interessants però també representa un conjunt de noves amenaces per als drets de la classe treballadora. Ara està de moda parlar d'Economia Col·laborativa per a referir-se al troc. Aquesta definició li atorga una càrrega positiva suplementària. També es convé a dir que aquesta tendència és positiva perquè comporta l'abandonament del consumisme, l'acceptació del reciclatge, la reutilització col·lectiva dels recursos, la cooperació entre persones. Els avenços en tecnologies de la informació han aportat rapidesa i difusió al troc convencional i també han creat un troc més especialitzat. Avui tenim el carsharing (lloguer i ús compartit de vehicles particulars), el coworking (ús compartit d'espais de negoci o de treball), el bookcrossing (troc de llibres), el crowdfounding (finançament compartit), el turisme peer to peer (intercanvi d'habitatges o de demostracions gastronòmiques), els Bancs de Temps, els Bancs de Microtasques, ...
Totes aquestes coses sonen molt bé. Sembla difícil oposar-se al fet que la gent faci el que ha fet tota la vida: compartir els llibres, compartir el vehicle, convidar a amics a casa, ajudar a un amic en una qüestió que li resulta complexa a canvi de la seva ajuda en un altre tema que a nosaltres ens costa... Els problemes sorgeixen quan aquestes coses es massifiquen com a conseqüència del creixement de la pobresa i de les desigualtats socials. O quan aquests intercanvis deixen de ser entre persones que es coneixen per a establir-se entre absolutes desconegudes, gràcies a programaris que faciliten el contacte especialitzat entre persones allunyades.
Posem alguns exemples:
- Si una persona canvia coses velles que té per casa o les ven de segona mà, no hi ha cap problema. Però que succeeix si una persona a l'atur troba la seva sortida a la crisi en la venda d'articles robats o recollits de les deixalleries o en la revenda d'articles de primera mà a través de les xarxes? No és això economia submergida?
- Si una persona ajuda la seva comunitat en un banc de temps, sembla molt correcte. Però que succeeix si una persona fa tasques per a altres a canvi d'una compensació econòmica sota pretextos similars? No és això una relació laboral encoberta?
- Si algú convida a sopar a moltes amistats a casa seva i sol·licita col·laboració dels convidats en el cost econòmic del menjar, sembla correcte i acceptable. Però que succeeix si algú es dedica a cuinar per a altres a casa seva i cobra per aquest servei una retribució econòmica que li dóna un marge de benefici? No és això una mena de restaurant clandestí?
- Si una persona comparteix el cotxe per anar a la feina està, molt bé. Però que succeeix si una persona es dedica a transportar particulars 12 hores el dia sense llicència de taxista? No és això un frau?
Com podem veure, la línia que separa la mal anomenada Economia Col·laborativa pot arribar a fer-la indistingible de la simple Economia Submergida. Per molt que ens siguin presentades com a innovadores i solidàries, totes aquestes formes d'intercanvi de béns i serveis entre particulars poden amagar una relació laboral o una activitat econòmica irregular si es realitzen de forma organitzada i continuada. Aquesta activitat econòmica es manté en els marges del sistema, defugint el pagament de taxes i impostos, desposseint de tots els drets i de tota garantia jurídica les relacions laborals. No podem oblidar que fins i tot en el capitalisme les lleis són l'única garantia dels febles contra els poderosos.
Encara que es produeixi per canals cibernètics, elevar el simple troc a la categoria d'Economia Col·laborativa, en el marc d'un sistema capitalista completament desregulat, és una perversió calculada. En el millor dels casos quin model econòmic estaríem defensant sinó un model de subsistència absolutament improductiu? Però encara és més pervers postular l'Economia Col·laborativa com a model alternatiu a l'Economia Capitalista i atorgar-li característiques revolucionàries, com sorprenentment fan alguns mitjans corporatius.
No, no és que aquests mitjans corporatius hagin decidit mossegar la mà que els alimenta i es disposin a plantar cara al capitalisme salvatge des de postulats anarquistes i cooperativistes. No és que els grups d'inversió s'hagin tornat socialistes i per això inverteixin grans quantitats de capital en el desenvolupament d'aplicacions d'Economia Col·laborativa que no els resulten rendibles financerament. Senzillament és que això de l'Economia Col·laborativa encaixa perfectament en la doctrina de l'anarquia econòmica defensada pels think thank neoliberals. És un altre cavall de Troia ideològic inculcat en el pensament de la classe treballadora, en el mateix grau que les xarxes socials com a pretesos canals d'informació igualitaris i multi direccionals. Un pensament verinós que fomenta l'individualisme, justifica la pobresa i l'economia submergida, legitima la completa desregulació del treball, amaga l'activitat econòmica i atempta contra segles de conquestes en drets socials i laborals.
L'Economia Col·laborativa no és, com podria semblar, un model anarquista d'economia no planificada basada en el troc, sinó una falsa categoria creada pels mitjans, una cortina de fum per a distreure'ns de la greu involució que estem vivint en matèria de drets en el treball. Només hi ha un model econòmic alternatiu a la barbàrie capitalista: és la veritable economia col·laborativa i planificada que des de fa segles anomenem Socialisme.
PA
Etiquetes de comentaris: Coneixement, Criptocapitalisme, El treball es transforma
