Molt sovint, algunes persones de bona fe em pregunten: "però tu, perquè ets comunista?" En resposta a aquesta pregunta, he volgut posar per escrit algunes reflexions sobre allò que significa per a mi ser comunista avui. Ser comunista avui, com ahir, és lluitar per una societat d'homes i dones lliures i iguals, per una societat regida pel principi de "a cadascú segons les seves necessitats; de cadascú segons les seves possibilitats". Significa lluitar per la igualtat social i pel repartiment equitatiu de la riquesa produïda, és a dir, per la redistribució igualitària dels beneficis per afavorir als qui menys tenen.
El programa comunista ha perseguit sempre a una societat econòmicament regulada, planificada racionalment en funció de les necessitats del conjunt de les poblacions, legitimada per mecanismes democràtics que garanteixin la participació de la ciutadania en l'administració de la cosa pública.
Ser comunista vol dir, avui, és treballar per la superació de la divisió social del treball que encara regeix en el sistema capitalista imperant i que arrossega a moltíssimes persones del món a l'esclavitud.
Ser comunista és lluitar per la igualtat de gènere en favor d'una societat en la qual es pugui dir amb veritat que l'emancipació de les dones és una realitat que simbolitza el nivell cultural assolit socialment.
Ser comunista avui és ser internacionalista i solidari amb els éssers humans i amb les cultures oprimides, defensar de forma efectiva l'autodeterminació dels pobles, i posar-se al servei de les víctimes.
Ser comunista és pensar globalment i actuar localment sense perdre de vista que, en la lluita per la igualtat social, l'accent ha de posar-se sempre en l'elevació dels de baix, amb independència del seu origen, ètnia, nacionalitat, o religió.
Ser comunista és assumir les vellíssimes aspiracions de la humanitat sofrent, de les persones explotades i oprimides.
Ser comunista és lluitar per la democràcia, la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Tanmateix, a diferència dels liberals que també fan seves aquestes consignes, per a nosaltres aquestes aspiracions han de ser dotades de garanties materials. Sense justícia social, aquests drets esdevenen paraules buides.
Ser comunista és renovar la vella lluita dels anònims contra aquest monstre depredador anomenat capitalisme i fer alguna cosa concreta, implicar-se, per posar-li límits. És apostar per la democràcia econòmica i directa per diferenciar-la de la democràcia de mediació escassament representativa que coneixem avui amb el nom de neoliberalisme.
Ser comunista avui és defensar la democràcia radical i participativa, que una altra globalització és possible, que cal edificar i construir un nou humanisme. És defensar els drets conquerits pel moviment obrer i sindical i lluitar per a reconquerir els drets minvats pel capitalisme salvatge que patim: el dret a un treball digne, el dret a l'habitatge, el dret a l'aigua, el dret a l'educació, a la salut i a la cultura. És, en darrer terme, no renunciar a l'aspiració última d'una societat sense classes socials.
Per això, avui com ahir: treballadores i treballadors, unim-nos en la unitat popular per canviar-ho tot!
Antonio López
Responsable polític de Comunistes de Catalunya a Mollet del Vallès
Etiquetes de comentaris: Opinió
