Històricament els comunistes hem aspirat sempre a la transformació política i social per avançar cap a una societat socialista. Sempre hem sabut que aquest camí s'ha de fer amb altres forces polítiques i socials, que segurament no comparteixen amb nosaltres tot el trajecte, però sense les quals no avançarem en la finalitat que perseguim: construir una societat sense classes socials equitativa i solidària, on no existeixi l'explotació d'uns éssers humans sobre els altres. En aquests últims anys hem apostat per participar en les candidatures del canvi i formem part dels governs municipals de les més importants ciutats de l'estat: Madrid, Barcelona, Saragossa la Corunya. En aquestes i altres ciutats seguirem treballant per aconseguir les confluències que ens permetin guanyar, sense perdre, com activistes socials, amb pas ferm i unànimement, el contacte amb les lluites del carrer i les seves reivindicacions. És la perspectiva de transformació social la que caracteritza l'actuació social, política i institucional dels i les comunistes,
Els processos de confluència viscuts en cadascuna de les ciutats han fet aflorar contradiccions que hem d'anar resolent amb debats i generositat entre les parts, tal com és característic dels i les comunistes.
Ara el que està en joc és l'hegemonia del bipartidisme monàrquic, la nostra tasca ha estat coherent amb el procés de construcció de poder popular. Es pot fer una gran tasca des dels ajuntaments, convertint aquestes experiències locals en un impuls global, la unitat popular ha de ser un front més de la feina del Partit, segurament dels més importants en l'estratègia de la ruptura democràtica i un procés constituent republicà.
Estem al principi d'un procés nou i unitari, no al final, i haurem d'experimentar les contradiccions lògiques de la construcció de la unitat popular, ja que, com dèiem abans, no totes les parts caminem cap al mateix objectiu final, i, per tant, l'èxit no està garantit. Per això la mobilització i la generositat de les parts són més necessàries que mai.
Per a avançar en la construcció de l'alternativa i conjurar el perill de retrocés d'aquestes primeres posicions conquistades, cal fer pedagogia política des de les institucions. No hem d'abandonar mai les lluites socials i hem de ser capaços de mantenir l'equilibri mantenint "un peu a la institució i l'altre al carrer". La institució és una eina molt important de transformació social, és un instrument de primera magnitud, però no ha de ser una finalitat per ella mateixa. La instucionalitis que de vegades ha practicat l'esquerra s'ha de corregir. Estem en un moment de canvi i transformació que han de liderar les classes populars organitzades, amb la unitat popular, amb un poble empoderat.
No hem d'estar preocupats per la possible pèrdua d'identitat o de que quedin diluïdes les nostres sigles. Ha de ser compatible la participació en les confluències i l'activitat política i social del partit comunista. La veritable identitat està en el contingut polític, la nostra fortalesa resideix en la nostra ideologia, en la nostra organització, i en tenir l'habilitat per a ser flexibles en la tàctica i en l'estratègia, sense renunciar mai als nostres objectius finals, que no són altres que una societat socialista en llibertat plena.
Antonio López
Responsable polític de Comunistes de Catalunya a Mollet i membre del Comitè Executiu
Etiquetes de comentaris: Nacional
