Crec que la millor manera d'entendre a Karl Marx és parlant del seu llegat, i no se m'acut millor manera per parlar de la importància del seu llegat que parlant de la seva absència. A ningú el sorprendrà si dic que vivim en un moment de la història en què la metàfora que em sembla més encertada és la d'un pou, on la foscor s'apodera de tot, ens trobem sols, l'esperança amb el temps comença a esvair-se i fins als raigs de llum que en escasses ocasions veiem s'apaguen en els pantans en què vivim.
Quan vam començar a caure en aquest pou, és difícil de dir amb exactitud i impossible en un article com aquest, però per sustentar aquesta teoria hi ha un punt molt gràfic i és Suresnes. El PSOE va renunciar al marxisme, creant un espai polític en el qual es pot ser d'esquerres sense ser marxistes i aquest és un dels problemes principals i on vam començar a notar la falta del marxisme.
El marxisme va anar desapareixent de la vida política espanyola i dels mitjans de comunicació fins al punt que avui dia fora de l'acadèmia no existeix. Tampoc s'espera entrar en un bar i que un obrer vestit amb granota blava li digui a un altre que han de lluitar per prendre-li la plusvàlua al seu patró, però si necessitem dotar d'eines a tota la classe treballadora, per a poder posar en dubte valors que avui en dia es donen per fets. Un obrer que entén què és la plusvàlua té molt difícil votar ciutadans.
No és indispensable ensenyar materialisme dialèctic en els centres de treball però sí fer entendre que les bases del capitalisme són injustes i que som els perjudicats, que sense qüestionar aquestes bases mai trobarem ni la justícia, ni la pau, ni el benestar. Que els nostres fills viuran explotats i que no tindran les mateixes oportunitats que qui controla els mitjans de producció, que qui es queda amb la nostra plusvàlua.
La bona notícia és que tenim una eina enorme per a això, el llegat de Marx, l'estudi exhaustiu del capitalisme, que ha canviat moltíssim (el capitalisme financer ha arribat a un punt retorçat que Marx mai hagués arribat a imaginar) però conserva les mateixes bases, els mateixos cicles i els mateixos errors. Hem d'utilitzar aquesta anàlisi, fer entendre què és la plusvàlua, com funciona l'exèrcit de reserva ... . Aquestes són les eines amb les quals hem de dotar la nostra classe, atacar l'arrel del problema, convèncer, unir-nos i lluitar.
I per això "és (tan) necessari que torni Marx".
Javier Bautista
Etiquetes de comentaris: Marx reloaded, Marxisme
