realitat

Per un Procés Constituent en el 87è Aniversari de la 2a República

Per un Procés Consituent cap a la República federal, plurinacional i solidària que reconegui l'exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles.



El 14 d'abril de 1931 es proclamava la II República, ara fa 87 anys. Les Corts Republicanes promulgaven la Constitució més avançada del seu temps, la qual reconeixia els Estatuts d'Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. La II República va ser el moment més avençat de desenvolupament de la democràcia a Catalunya i a l'Estat Espanyol perquè va suposar l'inici d'unes polítiques favorables als drets de les classes populars i als drets nacionals de Catalunya com no s'havien donat mai: igualtat entre homes i dones, promoció de l'ensenyament públic i laic, dret al treball, a la terra i a la salut. No hem d'oblidar que va ser un cop d'estat feixista el que va posar fi a un govern legítim i a un model d'estat democràtic.

El 14 d'abril és un dia per a homenatjar els lluitadors i les lluitadores que van defensar la República, durant la Guerra Civil, i a aquelles persones que després van oposar-se al franquisme amb totes les conseqüències. Entre elles molts ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat de Mollet del Vallès. Una resistència que també pot ser personificada en centenars de persones del nostre poble que durant la República, la Guerra Civil i la llarga nit del franquisme va continuar lluitant per la dignitat i la llibertat, mantenint viva la consciència social, i l'esperança del retorn dels drets civils i de la democràcia.

Aquest any celebrem una vegada més l'aniversari de la constitució de la II República en un marc de gran incertesa a causa de la gran precarietat de sectors socials colpejats per la crisi, com són les classes treballadores, els joves, les dones i els pensionistes. Al mateix temps, estem en un moment de canvis que no acaben de materialitzar-se, a causa de les resistències de les classes poderoses i partits que diuen representar la regeneració democràtica, però que en la seva acció política fan el contrari: apuntalar el sistema polític del 78.

Els esdeveniments ocorreguts a Catalunya en l'anomenat "procés sobiranista" han dividit a la societat catalana. Aquest procés ha originat una repressió cap a l'anterior govern de Catalunya, que s'ha consumat amb un bloqueig institucional, així com amb consellers i dirigents socials a la presó, mentre que d'altres s'han hagut d'exiliar a l'estranger.

El procés constituent cap a la III República de l'estat espanyol és una urgència que cal començar a desenvolupar. Per això, és necessari un canvi de govern que substitueixi al Partit Popular immediatament i iniciar el camí de construir un estat social republicà el més aviat possible, en el qual es garanteixin les pensions públiques, així com serveis públics essencials com l'educació, la sanitat, l'energia, l'aigua i un treball digne per a tots i totes. Un estat laic, amb separació total entre Església i Estat, ensenyament públic i gratuït, fent efectiu el principi de subsidiarietat.

Vull reconèixer els grans assoliments que va suposar la ll República i honrar als qui van lluitar i van donar la seva vida per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Hem de condemnar una vegada més el criminal i sanguinari règim franquista que ens va privar de llibertat i ens va tenir en un estat de submissió durant més de 40 anys.

No hi haurà veritable reconciliació mentre segueixi havent-hi impunitat per als botxins de la dictadura i hi hagi fosses comunes i cadàvers en les cunetes de l'estat espanyol.

Davant la crisi actual, noomés hi ha una soritda: les forces socials i els partits polítics han d'iniciar negociacions per elaborar una nova constitució republicana a l'estat, en un procés que reconegui el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.

Antonio López

Membre del consell nacional d'EUiA i responsable polític de comunistes de Catalunya a Mollet

Etiquetes de comentaris:



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre