La connexió del tramvia de Barcelona per l'avinguda Diagonal encara el seu tram decisiu: l'aprovació en el Consell Municipal de Barcelona d'aquest divendres 23 de març. Caixa o faixa (almenys de moment). És aquest el projecte més estudiat, valorat, fiscalitzat i debatut de les diferents infraestructures viàries o de transport públic dels darrers decennis i tanmateix existeixen raons tècniques, ambientals, socials i econòmiques per fer aquesta connexió, recolzades a més a més per una àmplia majoria social expressada reiteradament en els darrers disset anys per associació de veïns, sindicats, universitats públiques, entitats cíviques, socials, ecologistes i partits polítics. Amb aquest suport social, tècnic i acadèmic tot faria pensar que divendres la sanció en el ple municipal esdevindria un pur tràmit i que sense dilació es començarien a emprendre les licitacions pertinents i l'execució de les obres. Tot això en una ciutat normal, en un país normal, seria versemblant però, heus aquí que entren en joc els interessos electoralistes a poc més d'un any pels comicis municipals i alguns grups polítics hi volen jugar, com és el cas d'ERC de Barcelona i del seu portaveu l'Alfred Bosch.
Podem arribar a entendre que algunes formacions polítiques pel seu model de ciutat al servei dels lobbies automobilístics o pels seus interessos de classe es posicionin en contra del projecte, però és més difícil d'entendre com ERC de Barcelona i el seu portaveu l'Alfred Bosch, que contemplaven en el seu programa electoral la connexió de la infraestructura, s'hi posicionin en contra. I són molts els motius que ens fan malpensar que el tacticisme de curta volada s'ha imposat a una necessària mirada estratègica d'escala metropolitana.
Primer, per què han estat diverses i reiterades les excuses dilatòries que han adduït: no hi ha consens tècnic sobre el traçat, les obres paralitzades a Glòries, l'aplicació del 155 dificulta el projecte, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) no ha donat el vistiplau, per finalment, i un cop solucionats aquests "entrebancs", condicionar el seu suport a una gestió pública del tramvia.
Segon, sobre aquest últim punt cal fer esment a la responsabilitat de la Generalitat (hi governa ERC) en el possible rescat de la concessió, administració que per altra banda fou la responsable de l'adjudicació a l'empresa TRAM i on en Jordi Portabella (d'ERC), amb la triple responsabilitat com a conseller a l'ATM, a l'antiga Entitat Metropolitana del Transport (avui AMB) i com a regidor de govern a l'Ajuntament de Barcelona el 2000, no va posar cap objecció.
Tanmateix, no ens consta cap condició d'ERC en aquest sentit per tal de conformar govern a la Generalitat de Catalunya, i menys ha condicionat els governs locals d'ERC d'una tretzena de municipis on el servei de transport urbà és operat per concessions a empreses privades.
I tot malgrat que l'Alfred Bosch ostenta la vicepresidència de l'AMB i dóna l'esquena a les peticions dels grups d'ERC dels municipis per on passa el tramvia, que mitjançant mocions expressaven el seu suport majoritari a la connexió.
.@ERC_BaixLlobreg @ErcCornella @esquerraLH @ERCSantFeliu @ERC_SantJust @ERC_Esplugues @SAB_ERC @ERCbadalona @ERC_SJD I vosaltres què en penseu?https://t.co/5yYuNHGCOf
— David (@davidprietoc) 1 de febrero de 2018
La darrera objecció (excusa) és que el protocol acordat amb l'ATM no ofereix garanties ni l'abast de la participació de les administracions públiques en la gestió del servei, malgrat que el compromís és ferm i clar per "augmentar la participació pública (...) en coherència amb la nova situació que es derivi de la xarxa tramviària unificada" o "garantir que les millores de rendibilitat (...) recaiguin sobre el sector públic".
Nosaltres ho tenim clar, queda palès que la negativa actual d'ERC i del seu portaveu, l'Alfred Bosch, al projecte que s'ha de sotmetre a consideració del plenari de divendres 23 de març, respon més a un interès partidista que no pas a un suposat interès per la gestió pública del servei del tramvia. Les evidències són moltes. No ens resignem, però, a un canvi d'última hora en el seu posicionament, sobretot, quan la proposta garanteix el rescat per part de les administracions públiques a l'acabament de la concessió el 2032 i amplia, des de ja, la participació mitjançant un operador públic. El tramvia no vindrà a solucionar tots els problemes derivats de la congestió i la contaminació de l'aire o a oferir la solució final per a la mobilitat metropolitana de milers i milers de treballadors i treballadores, però és sens dubte una peça necessària i imprescindible per a començar a recórrer aquest camí.
David Prieto
Etiquetes de comentaris: Nacional
