El 23 de febrer de 1918 se l'hi encomanava a Lev Trotski la creació d'un Exèrcit regular per fer front a l'Exèrcit Blanc i a la ingerència estrangera mitjançant un atac militar de 21 Exèrcits Imperialistes contra el recent Govern Bolxevic. Aquest Exèrcit fou la derivació necessària de la Guàrdia Roja (Milícia de voluntaris formada per Obrers i Soldats que donaven suport als Bolxevics). Trotski va decidir encertadament, que era necessari la incorporació d'Oficials de l'Exèrcit Imperial Rus al recent Exèrcit Roig, ja que si volien actuar d'una manera efectiva, era necessari comptar amb personal experimentat i coneixedor de tàctiques de combat. Aquesta iniciativa de Trotski encara que necessària, no va semblar gaire bé a alguns dirigents Bolxevics com per exemple Stalin. Es va crear una comissió especial que va reclutar uns 48.000 exoficials, qu, en la majoria dels casos, actuaven com a assessors i tècnics.
L'Exèrcit Roig també va ser a la vegada, el primer Exèrcit polític de la història. Ja que els combatents eren orientats ideològicament des del primer dia, per a que se sentissin identificats políticament amb el Socialisme Revolucionari i així poder salvaguardar els valors de la Revolució d'Octubre. D'aquesta manera l'Exèrcit Roig comptava entre les seves files amb la figura del Comissari Polític al costat de la tropa i dels oficials. Era un Exèrcit no només equipat amb armes, també ho estava amb un arsenal de paraules. Aquesta ambició tingué també una sorprenent expressió en el primer emblema de l'Exèrcit Roig, en el que figuraven una Pistola i en llibre juntament amb la falç i el martell. Cada acció i pensament comportava un significat polític. Els Bolxevics volien que els combatents interioritzessin el missatge i lluitessin per voluntat pròpia, ja que això els feia millor soldats i ciutadans.
Aquesta funció educativa no tenia cap altre propòsit que educar a l'ignorant, convertir a l'escèptic i eliminar als contrarevolucionaris més recalcitrants. Altres Exèrcits van intentar emular la figura del Comissari Polític. Aquest va ser el cas de la Wermacht Alemanya, que impressionats per l'Exèrcit Soviètic, van intentar implementar la figura de l'"Oficial de lideratge nacionalsocialista (NFSO)" entre les seves files amb escàs èxit. Els soldats alemanys es burlaven d'ells anomenant-los "NFS zero", ja que la identitat militar estava al marge de la política.
L'Exèrcit Roig també va ser pioner en la creació de tàctiques militars, ja que, en ser una institució completament nova, no es sentien amb l'obligació de seguir els antics esquemes de l'Exèrcit Zarista. Els màxims exponents d'aquestes teories militars van ser els oficials Mijail Tujachevski i Vladimir Triandafilov. També l'Exèrcit Roig va ser pioner en el paper que hi jugaria la dona dintre de les forces armades.
D'altra banda, l'Exèrcit Roig va sofrir un cop molt dur el 1937, quan Stalin va iniciar una gran purga contra els estaments militars. Uns 30.000 oficials van ser enviats a presó entre 1937 i 1941 i alguns executats. Entre ells el ja anomenat Mijail Tujachevski.
L'Exèrcit Roig va ser una força decisiva per la victòria aliada sobre les potències de l'Eix a la II Guerra Mundial. Ja que va causar un dany devastador a les forces armades de l'Alemanya Nazi i finalment, va ser l'exèrcit Soviètic el que va conquerir i alliberar Berlín, així com diversos camps de concentració i extermini a l'Europa Oriental.
En els gairebé 30 anys d'existència de l'Exèrcit Roig, ja que després de la II Guerra Mundial va passar a anomenar-se Exèrcit de la Unió Soviètica (1946–1991), van ser moltes les victòries i poques les derrotes que van patir. Van fer front a l'Exèrcit Blanc i 21 Exèrcits estrangers durant el període de la guerra civil entre el 1917 i 1923, sortint victoriosos i fent possible la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. I a la II guerra mundial, la que el poble Soviètic va anomenar la gran guerra pàtria, va ser l'Exèrcit creat per Lev Trotski, el que es va imposar sobre l'Alemanya Nazi. Agradi o no, tant l'Europa Occidental com l'Oriental sempre estaran en deute amb l'Exèrcit Roig, que heroicament i sota els ideals del Socialisme Revolucionari i el Marxisme Leninisme, van ajudar a alliberar Europa del jou feixista de les forces de l'eix, que, en aquell temps semblaven imparables.
Després de la II guerra mundial i durant període que es va anomenar com "la guerra freda", les forces armades Soviètiques es van rearmar notablement en una competència directa, en una carrera armamentística amb els seus homòlegs estatunidencs. Convertint d'aquesta manera un Exèrcit que al seu origen va ser una milícia de Soldats, Obrers i Camperols, en una de les forces armades més poderoses i temibles del món.
José Sánchez
